Data: 16 de juny de 2024
La qüestió dels desplaçaments humans és tan antiga com la vida de l’home sobre la terra. Hi ha mil motius per canviar de residència: polítics, de subsistència, religiosos o socioculturals. Les migracions han estat una constant d’ençà que coneixem la petjada humana en coves i en restes arqueològiques. Ha arribat fins als nostres dies i en constatem l’evidència de manera permanent a través de les notícies dels mitjans de comunicació social i de la pròpia experiència quan caminem pels carrers i places de les nostres poblacions. La percepció del fenomen migratori és diversa, segons els interessos i conviccions de cadascú. També és una situació complexa i, per tant, aquesta problemàtica no admet una solució simple.
En aquestes línies vull apropar la mirada evangèlica sobre aquesta qüestió, tant als cristians que segueixen la vida i l’ensenyament de Jesús de Natzaret, com als qui, des d’una altra cosmovisió, conviuen en aquesta societat plural i oberta.
El títol d’aquest comentari respon a un document dels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola que es va aprovar el passat mes de març i es va difondre a totes les parròquies i centres catòlics a principis de maig amb la finalitat de donar a conèixer el seu contingut perquè arreli en el cor de tothom per tal que les accions pertinents i les actituds fraternes hi tinguin un constant desenvolupament. El document pren la figura d’Exhortació Pastoral que naix de les preocupacions motivades dels bisbes i es dirigeix a fomentar positivament la sensibilitat dels creients davant d’aquesta situació actual. El títol que se li ha donat és el de Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la pastoral amb migrants, i és publicat en forma de fullet per l’editorial EDICE.
En el seu preàmbul es llegeix: “La present exhortació pivota sobre els dos grans reptes plantejats pel papa Francesc en el missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat de 2021 i desenvolupats pel Dicasteri en unes orientacions posteriors sobre la pastoral migratòria: a) El repte ad intra té a veure amb la manera de viure la catolicitat de la nostra fe […] b) El repte ad extra es refereix a la manera de ser una Església veritablement missionera: sortir a l’encontre dels necessitats, els descartats, els marginats, els oprimits… que estem cridats a reconèixer i a cuidar, ja que això és un manament del Senyor”. El cos central del document té diversos apartats: 1. El context. 2. Viure la catolicitat. 3. Orientacions per a la conversió personal i pastoral. 4. Claus de transformació: d’una pastoral “per a” a una pastoral “amb”. 5. Propostes i bones pràctiques. Acaba amb un epíleg en forma d’agraïment a totes les persones que han fet valuoses aportacions al diàleg i l’entesa global.
Faig un breu resum del punt cinc, molt concret i amb una mirada al present i al futur, que proposa créixer en la coordinació de persones i institucions; contribuir a la formació de tothom; cuidar la participació activa de les persones immigrades; com construir comunitats acollidores i hospitalàries; en coherència amb la cultura de la vida; treballar junts per la “plena ciutadania” de tothom; ser part de les narracions positives, al servei de la veritat; oberts al diàleg ecumènic i interreligiós; i, finalment, oferir signes d’esperança i comunió.
No hi afegeixo més consideracions perquè tots nosaltres vivim i veiem aquesta dura realitat a les notícies que es publiquen i als nostres carrers. Només demano que, com deia el profeta Ezequiel, canviem el nostre cor de pedra -insensible- per un cor -càlid i acollidor- de carn.
