Data: 7 de juliol de 2024
Durant els mesos d’estiu, les carreteres i les autopistes s’omplen de cotxes amb motiu de les vacances. Per això cal que reflexionem una mica sobre com conduïm i com compartim la via pública amb els altres. Sabem que tenim el deure cívic i moral de conduir bé, amb prudència i respectant les normes del trànsit en benefici de tots els usuaris d’aquest espai comú, però no sempre ho fem.
Ja fa anys, la Conferència Episcopal Espanyola va instituir la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, que se celebra cada any coincidint amb el primer diumenge de juliol. És una iniciativa que vol promoure la seguretat vial. Aquest és un repte molt important que s’afegeix a les campanyes institucionals de conscienciació que es van fent. Des de l’Església es vol incidir en una qüestió de consciència, en el valor que donem a la vida.
Segons diuen els experts, la majoria dels accidents de circulació es deuen a errors humans: velocitat excessiva, avançaments prohibits, incompliment dels senyals de trànsit, excés d’alcohol, ús del mòbil, etc. Errors que haurien de ser evitables si tots fóssim conscients i tinguéssim el convenciment que la vida és un bé preciós que cal respectar sempre.
«La vida humana és sagrada —ens recorda el Catecisme de l ’Església Catòlica—, perquè, des del seu origen, és fruit de l’acció creadora de Déu i sempre es manté en una relació especial amb el Creador, el seu únic fi» (CEC, n. 2258). Això mateix és el que el papa sant Joan Pau II va subratllar en la seva encíclica Evangelium vitae dient que «l’Evangeli de la vida és al centre del missatge de Jesús» (N. 1) i afegeix que «l’ésser humà està cridat a una plenitud de vida més enllà de les dimensions de la seva existència terrena, ja que consisteix en la participació en la vida mateixa de Déu» (N. 2).
En l’apartat del Catecisme dedicat al cinquè manament —«No matis» (Ex 20,13)— hi ha una reflexió sobre el respecte a la vida humana i d’allò que pot ser-li perjudicial. Es refereix a tota mena d’excessos, l’abús del menjar, de l’alcohol, del tabac i dels medicaments (cf. CEC, n. 2290). Uns excessos que ens perjudiquen i alguns poden provocar accidents, per exemple, quan conduïm en un estat d’embriaguesa o amb un excés de velocitat. Tant la nostra vida com la dels altres són un do de Déu i tots en som responsables, no només de la nostra vida, sinó també de la dels altres i estem obligats a evitar tot allò que la pugui malmetre o suprimir.
Benvolguts germans i germanes, les carreteres són vies de comunicació que ens permeten arribar a molts llocs. Hi circulem per anar a la feina, per visitar persones, per conèixer nous entorns, en definitiva, ho fem per necessitat, però també per plaer. Que sant Cristòfol («el que porta Crist»), patró dels conductors i protector dels viatgers, ens acompanyi sempre en els nostres trajectes i viatges.
