Benvolguts germans i germanes, bon dia.
En el Credo, just després d´haver professat la fe en l´Esperit Sant, diem que creiem «en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica». Hi ha un lligam profund entre aquestes dues realitats de fe: és l´Esperit Sant, de fet, qui dóna vida a l´Església i guia els seus passos. Sense la presència i l´acció incessant de l´Esperit Sant, l´Església no podria viure i no podria complir la tasca que Jesús ressuscitat li ha confiat d´anar i fer deixebles a tots els pobles (cf. Mt 28,19). Evangelitzar és la missió de l´Església, no sols d´alguns, sinó la meva, la teva, la nostra missió. L´apòstol Pau exclamava: «Ai de mi si no anunciés l´evangeli!» (1Co 9,16). Tothom ha de ser evangelitzador, sobretot amb la vida! Pau VI destacava que «evangelitzar […] és la gràcia i la vocació pròpia de l´Església, la seva identitat més profunda. Existeix per a evangelitzar» (Exhort. ap. Evangelii nuntiandi , 14).
Qui és el motor veritable de l´evangelització en la nostra vida i en l´Església? Pau VI escrivia amb claredat: «Ell, l´Esperit Sant, que avui com als inicis de l´Església obra en cada evangelitzador que es deixa posseir i conduir per ell, que li suggereix les paraules que sol no sabria trobar, predisposant al mateix temps l´ànim de qui escolta perquè sigui obert a acollir la bona nova del Regne anunciat» ( ibid ., 75). Per a evangelitzar, doncs, cal encara obrir-se a l´horitzó de l´Esperit de Déu, sense tenir por del que demanem i d´on ens porti. Confiem en ell! Ens farà capaços de viure i testimoniar la nostra fe, i il·luminarà el cor dels qui trobem en el camí. Aquesta ha estat l´experiència de Pentecosta: als Apòstols, reunits amb Maria al Cenacle, «se´ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d´ells. Tots van quedar plens de l´Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l´Esperit els concedia d´expressar-se» (Ac 2,3-4). L´Esperit Sant, descendint sobre els Apòstols, els fa sortir del lloc on estaven tancats per por, els fa sortir d´ells mateixos, i els transforma en anunciadors i testimonis de les «grandeses de Déu» (v. 11). I aquesta transformació obrada per l´Esperit Sant es reflecteix sobre la multitud que havia acudit allí provinents «de totes les nacions que hi ha sota el cel» (v. 5), perquè cadascun sentia parlar els Apòstols en la seva pròpia llengua (cf. v. 6).
Aquí trobem un primer efecte important de l´acció de l´Esperit Sant que guia i anima l´anunci de l´Evangeli: la unitat, la comunió. A Babel, segons la narració bíblica, es va iniciar la divisió dels pobles i la confusió de les llengües, fruit del gest de supèrbia i d´orgull de l´home, que volia construir, amb les seves pròpies forces, sense Déu, «una ciutat i una torre que arribi fins al cel» (Gn 11,4). Per Pentecosta aquestes divisions són superades. No més orgull cap a Déu, ni tancar-se els uns davant dels altres, sinó obrir-se a Déu, sortir per anunciar la seva Paraula: una llengua nova, aquella de l´amor que l´Esperit Sant vessa en els nostres cors (cf. Rm 5,5); una llengua que tots puguin comprendre i que, acceptada, pot ser expressada en cada existència i en cada cultura. La llengua de l´Esperit Sant, la llengua de l´Evangeli és la llengua de la comunió, que invita a superar tancaments i indiferències, divisions i contraposicions. Ens hauríem de preguntar tots: ¿Com em deixo guiar per l´Esperit Sant de manera que la meva vida i el meu testimoniatge de fe sigui d´unitat i de comunió? ¿Porto la paraula de reconciliació i d´amor que es troba a l´Evangeli als ambients on visc? A vegades sembla que es repeteixi tot allò que es va esdevenir a Babel: divisions, incapacitat de comprendre´s, rivalitats, enveges, egoisme. Què faig amb la meva vida? Provoco unitat entorn meu? O divisió, amb xerrameques, crítiques, enveges…? Què faig? Pensem-hi. Portar l´Evangeli és anunciar i viure nosaltres primer la reconciliació, el perdó, la pau, la unitat i l´amor que l´Esperit Sant ens dóna. Recordem les paraules de Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l´amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35).
Un segon element: el dia de Pentecosta, Pere, ple de l´Esperit Sant, es posa dret «amb els Onze» i «amb veu forta» (Ac 2,14) i «clarament» (v. 29) anuncia la bona notícia de Jesús, que ha donat la seva vida per la nostra salvació i que Déu ha ressuscitat d´entre els morts. Aquest és un altre efecte de l´acció de l´Esperit Sant: el coratge d´anunciar la novetat de l´evangeli de Jesús a tothom, de manera clara ( parresia ), amb veu forta, en tot temps i en tot lloc. I això s´esdevé encara avui per a l´Església i per a cadascun de nosaltres: del foc de la Pentecosta, de l´acció de l´Esperit Sant, en surten sempre noves energies de missió, nous camins on anunciar el missatge de salvació, nou coratge per a evangelitzar. No ens tanquem mai a aquesta acció! Visquem amb humilitat i coratge l´Evangeli! Testimoniem la novetat, l´esperança, la joia que el Senyor porta a la vida. Sentim en nosaltres «la joia dolça i consoladora d´evangelitzar» (Pau VI, Exhort. ap. Evangelii nuntiandi , 80). Perquè evangelitzar, anunciar Jesús, ens dóna joia; en canvi, l´egoisme ens dóna amargor, tristesa, ens fa decaure; evangelitzar ens aixeca els ànims.
Faré referència només a un tercer element, que és, però, particularment important: una nova evangelització, una Església que evangelitza ha de sortir sempre de la pregària, de demanar, com els Apòstols al Cenacle, el foc de l´Esperit Sant. Només la relació fidel i intensa amb Déu permet sortir de la nostra clausura i anunciar amb testimoniatge l´Evangeli. Sense la pregària el nostre actuar és buit i el nostre anunciar no té ànima i no és animat per l´Esperit.
Estimats amics, com ha afirmat Benet XVI, avui l´Església «sent especialment el vent de l´Esperit Sant que ens ajuda, ens mostra el camí just; i així, amb nou entusiasme, estem en camí i donem gràcies al Senyor» (Paraules a l´Assemblea Ordinària del Sínode dels Bisbes, 27 d´octubre de 2012). Renovem cada dia la fe en l´acció de l´Esperit Sant, la fe que ell actua en nosaltres, ell és dins nostre, ens dóna el fervor apostòlic, ens dóna la pau, ens dóna la joia. Deixem-nos guiar per ell, siguem homes i dones de pregària, que testimonien amb coratge l´Evangeli, esdevenint en el nostre món instruments de la unitat i de la comunió amb Déu. Gràcies.
