Data: 28 d’abril de 2024
Avui, cinquè diumenge de Pasqua, sentirem que Jesús ens diu: “Jo sóc el cep veritable i, vosaltres, les sarments” (Jn 15,1). El país de Jesús era terra de vins. La nostra diòcesi tortosina és també terra de vinyes. I això fa que puguem sintonitzar bé amb el missatge de l’Evangeli que avui es proclama a l’eucaristia dominical.
Som cridats a donar fruit. Sense fruit les vinyes no són res. Avui dia, en què tot vol ser un reclam per al consum, s’ha difós l’anomenat enoturisme, que consisteix a passejar per camps de vinyes, arrenglerades, ben treballades, participant en la verema quan és el temps. Ara bé, els vinyaters saben prou bé que sense fruit, per més boniques i arrenglerades que siguin les vinyes, per més goig que facin, tenen els dies comptats. Com nosaltres, sense fruit només vivim obsessionats per la imatge, per les aparences.
En el fragment evangèlic esmentat, Jesús es refereix a les sarments que som nosaltres, i diu que la sarment que dona fruit, el Pare “l’esporga i la neteja perquè encara en doni més”. Els pagesos vinyaters saben per experiència que cal netejar i esporgar per tal que la verema vagi bé, produint bons fruits. Aplicat a la nostra relació amb Jesús, l’esporgada pot consistir a estar disposats a esporgar defectes, tarannàs, maneres de fer no del tot adequades a la vida de la comunitat cristiana parroquial, o maneres de fer a nivell personal que no ajuden a fer present el rostre de Crist.
Per altra banda, com també remarca el text evangèlic d’avui, si la sarment no està unida al cep, de cap manera no podrà donar fruit, no hi haurà raïm, ni bon vi. Efectivament, a voltes la nostra vida és com un vi que no acaba de satisfer, no té bon gust, és a dir, sovint vivim com fent cara de vinagre, amb agror, sense contagiar alegria i esperança, sense donar fruit. El fruit que, com a sarments, hauríem de donar és el testimoni joiós i coherent de la nostra vida cristiana. La condició per donar fruit és restar units al cep, és a dir, units a Jesús. Com deia Sant Agustí, “aquell que pensa que pot donar fruit per si mateix, certament no està en el cep; el qui no està en el cep no està en Crist; i el qui no està en Crist no és cristià” (In Ioannem tract., 81).
Finalment, Jesús ens diu: “Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu” (Jn 15,7). Per tant, el donar fruit en les nostres vides depèn de la pregària. Animem-nos mútuament en aquest temps de Pasqua a demanar a Jesús de pensar com Ell, actuar com Ell, mirar les coses i el món amb la mirada d’Ell, estimar com Ell ens estima, començant per estimar com Ell els més pobres i desvalguts, donant fruits de bondat i de pau.
