Data: 14 d’abril de 2024
Estimats germans,
Estem tractant el problema de la manca de mossens a la nostra diòcesi. Davant d’aquesta situació dramàtica hi ha dues coses ben concretes que podem fer: cuidar els capellans que tenim i promoure les vocacions al sacerdoci.
El primer és cuidar els sacerdots, valorant la seva feina i acompanyant-los en la seva missió. En una intervenció lliure al Sínode dels bisbes, Zdenek Wasserbauer, bisbe auxiliar de Praga, va dir: “Els preveres es troben cansats; moltes vegades són ridiculitzats; es troben sols; temen no poder ser substituïts. Per això –afegia- hem de recolzar el seu ministeri i fer-los sentir el nostre agraïment, per ajudar-los a descobrir l’alegria de la seva vocació.” Al document de Síntesi es diu també: “conscients que els preveres poden experimentar solitud i aïllament, es recomana a les comunitats cristianes que els donin suport amb la pregària, l’amistat, la col·laboració” (Síntesi, 11, a). El descrèdit social que tenen avui els sacerdots i les dificultats de la seva missió, reclama de la comunitat que apreciï el seu ministeri i la seva vida lliurada com un gran do de Déu, i els presti tot el suport tant espiritual com humà.
La segona cosa que podem fer és promoure les vocacions al sacerdoci. No ens podem conformar amb la falta de capellans. Tots els cristians i les parròquies de la diòcesi ens hem de comprometre seriosament a impulsar les vocacions. Per això és imprescindible la pregària de tota la comunitat, perquè únicament l’Amo dels sembrats és qui ens envia els seus segadors. Al mateix temps, hem d’estar atents a qualsevol signe de vocació per part d’un nen o un jove, per tenir cura de la seva educació en la fe i, en el moment oportú, fer-li la proposta vocacional. A la diòcesi tenim en marxa iniciatives senzilles com les trobades vocacionals, que es realitzen mensualment, o les convivències de seminari menor. Tots –preveres, catequistes, famílies, professors cristians, monitors…- ens hem d’implicar en la pastoral de les vocacions al sacerdoci.
A les respostes al Treball Pastoral he trobat peticions com les següents: “que hi hagi més mossens per ajudar”; “ que hi hagi més mossens joves”… Certament, jo també ho desitjo. Però sobretot vull que sigueu molt conscients que no és una qüestió que correspongui resoldre només al bisbe, sinó que ens incumbeix a tots. Us agraeixo els suggeriments que he rebut i us convido a seguir pensant entre tots com podem fer front a la manca de capellans.
