Data: 21 de març de 2021
El pròxim 25 de març, solemnitat de l’Anunciació, celebrem la jornada per la vida. La persona del Fill de Déu, l’existència humana del qual comença en el moment de la seua Encarnació, és el major regal de Déu a la humanitat. La vinguda de Crist al món és una llum que obri a tots els homes un horitzó d’esperança, perquè ens anuncia que, malgrat les dificultats de la vida, aquesta val la pena ser viscuda. Si el Fill de Déu va acceptar una existència com la nostra, el fet d’haver sigut cridats per Déu a la vida és un acte d’amor: el Pare ens mira amb el mateix amor amb el qual contempla el seu Fill encarnat. Jesús es va fer un de nosaltres per a comunicar-nos la vida divina. L’existència temporal té una meta que va més enllà: és camí per a la Vida eterna. Aquesta veritat de la nostra fe ens ajuda a entendre el gran valor que té per a Déu la vida de tot ésser humà.
No obstant això, actualment ens trobem immersos en una cultura que no valora la vida com un do que ha de ser acollit amb gratitud. L’ésser humà és tractat com un objecte del qual es pot disposar segons la pròpia voluntat. Quan no es vol acollir al fill concebut, es justifica la seua eliminació; quan es desitja, es justifiquen tots els mitjans que els avanços científics i tècnics ens ofereixen, i es “fabriquen” éssers humans pels quals es paga, com quan s’adquireix una mercaderia.
Reduït l’ésser humà a un objecte, deixa de tindre un valor absolut. Es mesura amb els mateixos criteris que les coses: la utilitat i la qualitat. Quan una vida no es considera útil o no gaudeix de la qualitat que desitjaríem, es pensa que no val la pena viure-la. Aquesta mentalitat es va assumint progressivament per la societat i fins i tot pels malalts, que arriben a pensar que són una molèstia i que ja res han de fer aquí. La fragilitat és un aspecte constitutiu de l’existència humana i ens hem de preparar espiritualment per acceptar-la. Els creients, que contemplem la vida humana amb la mirada de Déu, sabem que ningú “val” menys en cap circumstància.
A això s’uneix un altre tret que caracteritza la nostra cultura: la identificació dels desitjos amb els drets i l’absència de tot límit ètic que puga ser una barrera a la realització dels propis desitjos. Els drets humans són una garantia que ha de protegir a les persones. El dret de tot ésser humà a la vida té com a conseqüència el deure de l’Estat i de tots els membres de la societat de protegir-la en tots els casos. La identificació dels drets amb els desitjos ha portat a l’aprovació d’una sèrie de lleis que deixen la vida humana en mans dels altres: dels pares en el cas del no nascut, o dels familiars o sistema sanitari en cas d’ancianitat o malaltia greu.
Encara que tenim la sensació que aquesta cultura és irreversible, els cristians no hem de perdre l’esperança. Sant Josep, que va acollir i va protegir la vida del Nen Jesús, i a qui en la tradició catòlica ens encomanem per demanar-li una mort en gràcia, que és l’autèntica mort digna, ens ajude a trobar camins per a ser custodis de la vida de tot ésser humà.
