Data: 24 d’abril de 2022
Durant aquestes setmanes, en les quals comença l’última etapa del curs escolar, les autoritats, els centres escolars i les famílies comenceu a pensar en el pròxim curs. Tots teniu la responsabilitat d’oferir als xiquets i joves els mitjans necessaris perquè reben una educació que els ajude a créixer com a persones en totes les dimensions, i a adquirir aquells coneixements que els ajuden a descobrir la seua vocació, de la qual el treball és un element essencial. Perquè un sistema educatiu siga eficaç, es requereix una bona coordinació entre tots els que tenen alguna responsabilitat en l’educació: els pares, els educadors, que esteu cridats a viure el vostre treball en esperit de col·laboració amb les famílies i de servei a la societat, i les autoritats.
Els pares són els primers responsables de l’educació dels fills. Es tracta d’un deure moral i d’un dret que naturalment els correspon. Això no significa que puguen fer el que vulguen amb ells. Tot ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, té una dignitat que ha de ser respectada per tots. Els pares són els primers que estan obligats a salvaguardar-la, respectant el seu dret a la vida, a un tracte digne i a una educació que els incorpore a la vida social. Si uns pares no respecten aquests drets, és l’estat qui té el deure de garantir-los. Les lleis deuen, a més, assegurar una preparació acadèmica que els proporcione els coneixements necessaris per a respondre als desafiaments científics i culturals del nostre temps.
Un dels drets fonamentals que els poders públics estan obligats a respectar és el dret a la llibertat religiosa i de consciència. Aquest dret no es redueix a una tolerància o llibertat de culte. A més d’això, exigeix el reconeixement positiu del dret de tota persona a prendre les pròpies decisions morals segons la veritat; del dret dels pares a educar els fills segons les pròpies conviccions religioses i tot el que comporta la vivència d’aquestes, especialment en la vida social i en el comportament moral; de les comunitats religioses a organitzar-se per a una vivència de la pròpia religió en tots els àmbits; de tots a professar públicament la pròpia fe i a anunciar als altres el propi missatge religiós. El dret dels pares a decidir l’orientació religiosa i moral en la qual volen que siguen educats els seus fills és una conseqüència del dret a la llibertat religiosa i de consciència.
En la seua missió d’assegurar el bé comú, l’estat pot prohibir tot allò que, fins i tot sent ordenat directament per preceptes o inspirant-se en principis religiosos, pose en perill la vida, els drets o la dignitat de les persones. Per això, en l’àmbit educatiu, les lleis han de promoure una educació en aquells valors necessaris per a una convivència basada en el respecte a totes les persones, siga quina siga la seua ideologia, religió o situació personal. Si això està garantit, s’ha d’assegurar que siguen els pares els qui decideixin lliurement en quins valors han de ser educats els seus fills.
L’Església, en oferir una proposta educativa en els seus col·legis i la possibilitat que tots reben una formació d’acord amb la seua fe en la classe de religió, vol prestar un servei a les famílies i a la societat. Per això, m’atreveixo a suggerir que en aquests moments valoreu el gran bé que pot suposar per els vostres fills la presència de la fe en el seu procés de formació.
