Data: 30 de gener de 2022
Benvolguts i benvolgudes, «Tots els camins van a Roma […] però no van a Betlem». És una frase repetida una i altra volta pel nostre poeta i que vam recordar per Nadal. Però aquesta vegada sí: el camí que ens ha portat a Roma ens ha dut a Betlem. Em refereixo a la visita que tots els bisbes de Catalunya vam fer a Roma durant la segona setmana d’aquest gener per exposar la situació de les nostres diòcesis, visitar els sepulcres dels apòstols Pere i Pau i trobar-nos personalment amb el Sant Pare. El camí ens ha dut a Betlem. Qui diu a Betlem, diu a la pedra viva sobre la qual Crist ha volgut bastir la seva Església. «Sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16,18). El diumenge, dia 16 de gener, al capvespre, tornava de la «Visita ad limina» que vaig anunciar-vos el diumenge abans, quan emprenia el viatge.
És en la teoria i ho fou en la pràctica una visita motivada i emmarcada en la fe, sense la qual es fa difícil d’entendre, que referma la comunió amb l’Església de Roma, «la que presideix tota l’assemblea de la caritat», com afirmava sant Ignasi d’Antioquia ja a començaments del segle II (Ad. Rom., inscr.: R 52). El seu cap i pastor, el Sant Pare Francesc, és qui ara esdevé la pedra visible d’aquesta comunió i unitat.
En la visita al sepulcre de sant Pere, tant al primer dia de la visita que hi celebràrem l’Eucaristia com a l’últim, vaig pregar per la fe de l’Església que és a Tarragona, i igualment en les misses a les basíliques de Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major i Sant Pau Extramurs, que els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, juntament amb els de València i Mallorca celebràrem amb alguns pocs altres acompanyants.
Vaig visitar les diverses Congregacions romanes que té el Papa per regir i seguir la vida de l’Església universal: El Consell pontifici per a la promoció de l’evangelització, la Congregació per als bisbes, la doctrina de la fe, la Secretaria d’Estat, l’educació catòlica, el clergat, la litúrgia i els sagraments, el Dicasteri per a la comunicació, el Dicasteri per als laics, la família i la vida, el dedicat al servei del desenvolupament humà integral, la Congregació per a la vida consagrada, i també, la Secretaria general del Sínode de Bisbes. Val a dir que el denominador comú que hi vaig trobar va ser el d’una gran proximitat davant els diversos temes i problemes, i amb un excel·lent esperit de servei a les diòcesis.
Com podeu pensar, el moment àlgid de la visita fou la trobada amb el papa Francesc, que va tenir lloc el divendres dia 14 de gener. Després d’una breu salutació personal a cada un de nosaltres, ens vam aplegar en reunió amb ell en una trobada que es va perllongar dues hores i mitja. Vam parlar de l’evangelització i del testimoniatge de vida, del treball sinodal, del paper del bisbe i dels mossens, dels laics i laiques i de la vida consagrada. Vam parlar de les vocacions, dels joves, de la secularització i de l’acció social de l’Església. Van sortir temes més espinosos, com el problema dels abusos a menors o la situació política al nostre país. Realment, en vam sortir reconfortats, així com enfortits en la fe i en el nostre ministeri.
Ben vostre,
