Data: 17 de setembre de 2023
Benvolgudes i benvolguts, a la llinda del portal d’una de les nostres abadies rurals, el mossèn hi feu gravar la següent llegenda: «Porta patens esto, nulli claudaris honesto», que vol dir: ‘Portal, estigues obert a tota persona lleial.’ Es tracta d’unes paraules que podrien ser esculpides a l’entrada de cada un dels nostres pobles i ciutats, i al pas de cada frontera, invitant al lliure trànsit dels ciutadans de bona voluntat que ens venen de fora.
Avui l’Església celebra la Jornada Mundial del Turisme, i hem de poder dir a qui ens visita: «Passeu el portal, que sou a casa vostra! Estem contents i agraïts de la vostra presència i dels aires d’universalitat que ens porteu. Fruïu de la natura i del patrimoni cultural, pròdig amb escreix, així com dels serveis preparats per a fer-vos l’estada més agradable.»
Els dies d’esbarjo permeten usar més lliurement del temps i, per tant, reflectir millor qui som. Són dies de recreació i de reedificació de la pròpia persona. Dies de calma, de visites recreatives i culturals, propícies també per a reordenar els valors de l’esperit.
Tanmateix no podem caure en angelismes. L’experiència també diu que hi ha qui aprofita les vacances i l’arribada dels turistes per aparcar aquests valors. I és lamentable que l’afany de guanys econòmics o de plaer sortit de mare, passin per damunt d’ells. Si l’Europa dels pobles no es fonamenta, abans que tot, en el respecte i la confiança mútues, no durarà gaire temps.
Però, cada vegada més, de turistes n’hi ha tot l’any. Sobretot a casa nostra que, a banda de la natura, podem oferir un patrimoni cultural inigualable. I, val a dir, el vuitanta per cent del nostre patrimoni és religiós i, per tant, vinculat a l’Església. Aquest és el motiu pel qual, des de l’Arquebisbat, volem potenciar el Secretariat de pastoral del turisme, vinculat a la Delegació per a la cultura, reestructurada recentment.
El papa sant Joan Pau II, en la seva Carta als artistes (4 abril 1999), recordava que «la Sagrada Escriptura s’ha convertit en una mena d’immens vocabulari» i d’«atles iconogràfic» «del qual s’han nodrit la cultura i l’art cristians». Aquest és el patrimoni religiós de les nostres catedrals, esglésies i monestirs que hem de saber oferir a qui ens visita tot l’any. Goethe estava convençut que l’Evangeli era la «llengua materna d’Europa». La Bíblia és «el gran codi» de la cultura universal: els artistes han impregnat els seus pinzells en aquest alfabet tenyit d’històries, símbols, figures… De tot aquest vast capítol de fe i de bellesa en la història de la cultura, se n’han beneficiat els creients en llur experiència de pregària i de vida. Per a molts d’ells, en èpoques d’escassa alfabetització, les expressions figuratives de la Bíblia representaren una gran mediació catequètica. I ara que l’alfabetització ha arribat a tothom però alhora empitjora força la cultura bíblica i religiosa, el patrimoni religiós que tenim per oferir pot esdevenir una valuosa eina d’evangelització. Per a tothom, creients o no, les obres inspirades en l’Escriptura són un reflex del misteri insondable que envolta i és present en el món. Per això, la Bíblia —que també ensenya el camí de la bellesa per a comprendre i arribar a Déu— no sols és necessària per al creient, sinó per a tothom, per a descobrir els significats autèntics de les diverses expressions culturals i per a retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual.
Ben vostre,
