Data: 8 de maig de 2022
Benvolguts i benvolgudes, avui, quart diumenge de Pasqua, diumenge del Bon Pastor, l’Església celebra la Jornada de pregària per les vocacions. ¿No és una meravella que un noi o una noia en plena joventut un dia tinguin l’audàcia de fer de la seva vida un do?
Dies enrere vaig participar en una trobada de joves a la Catedral. Se’ls veia contents, desperts, audaços, amb tota una vida pel davant, i amb una munió de desitjos i projectes. Sortosament no totes les energies i projectes dels joves se les emporten els negocis dels grans. Hi ha molta generositat en les noves lleves de joves. El que passa és que la manera de viure dels grans els posa a prova durament i no sempre els seus ideals reïxen.
Si aneu al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, ben poc abans d’arribar-hi, a la banda esquerra del barranc de Sant Magí, hi trobareu les fonts que, segons la tradició, va fer brollar el Sant. El dia que hi vaig passar em vaig topar amb un grup de joves excursionistes. Anaven carregats amb les seves motxilles i assaciaven la seva set per emprendre de nou el camí cap al Santuari. Alguns hi omplien també les seves cantimplores. Vaig pensar en la necessitat que hi ha que molts joves es facin portadors d’una altra aigua, d’aquella que Jesús deia a la samaritana que apaga la set (cf. Jn 4,13-14), joves que facin de la seva vida un do.
En tots aquests últims anys, preguntant ací i allà, m’he trobat amb sorpreses en les catequesis, en convivències o altres ocasions, quan determinats joves es plantejaven la possibilitat de posar la seva vida al servei de la fe i de la caritat per ajudar una societat que està malalta de l’esperit. Però aleshores miren al seu entorn i es pregunten: qui m’hi ajudarà? Amb quines petjades es troben per seguir endavant en el camí? En quins testimonis es poden emmirallar? Amb quines fonts es troben per assaciar la seva set espiritual?
Avui l’Església ens recorda la necessitat de pregar per les vocacions plenament consagrades, sobretot les vocacions sacerdotals i a la vida religiosa. La jornada és organitzada tant per la Delegació de vocacions com per la Delegació de missions i cooperació entre les Esglésies, ja que l’objectiu de la pregària és també per les vocacions missioneres a qualsevol indret del món, i per les vocacions nadiues mateixes. «Deixa petjada, sigues testimoni», resa el lema d’enguany. Déu crida, i la resposta apunta.
Jo pregunto: ¿És que falta la nostra pregària, la pregària generosa dels pares, dels malalts, dels ancians i dels consagrats i consagrades mateix, perquè els qui són cridats trobin petjades en el camí, és a dir, un escalf al seu entorn que els doni coratge per a dir «sí» a la Vida?
Hem d’emprendre la tasca i la pregària per les vocacions. Ho he proposat en multitud d’ocasions i, especialment, en la primera Carta pastoral, L’Esperit fa jove l’Església. Avui ho demano de nou. No sigui que Déu, un dia, ens faci el retret: «Estava tot a punt, només faltava l’alè de la vostra pregària per a fer rajar la font.»
Ben vostre,
