Data: 5 de febrer de 2023
Estimats germans,
El papa Francesc va reflexionar a l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” sobre els desafiaments als que hem de fer front a l’hora d’inculturar la fe. Recullo algunes idees que podeu trobar en aquest important escrit de l’inici del seu pontificat.
D’una banda, es constata que a molts països, com el nostre, hi ha un substrat cristià, fruit de molts segles de penetració del cristianisme en la cultura. Aquest substrat es manifesta en la nostra concepció de la persona i de la societat, en els nostres costums i festes (Nadal, Setmana Santa, festes majors), en la manera com ens relacionem els uns amb els altres i amb el món. El Papa convida a descobrir i valorar aquestes expressions de la fe presents a la cultura: “no convé ignorar la tremenda importància que té una cultura marcada per la fe, perquè aquesta cultura evangelitzada, més enllà dels seus límits, té molts més recursos que una mera suma de creients enfront dels embats del secularisme actual” (EG 68). Per tant, és de gran importància acompanyar, cuidar i enfortir la riquesa que ofereixen tots aquests elements procedents d’una cultura cristiana.
Alhora, no podem ignorar que a la nostra societat la pèrdua de la fe és molt notable. A molts llocs ja no es percep el cristianisme com a generador de sentit, sinó que es gesten cultures que usen altres llenguatges, símbols i models, que sovint estan en contrast amb l’Evangeli (cf. EG 73). La nova evangelització implica engegar nous processos d’inculturació perquè la fe continuï penetrant la cultura humana. “S’imposa –diu el Papa– una evangelització que il·lumini les noves formes de relació amb Déu, amb els altres i amb l’espai, i que susciti els valors fonamentals. És necessari arribar allà on es gesten els nous relats i paradigmes, assolir amb la Paraula de Jesús els nuclis més profunds de l’ànima de les ciutats” (EG 74).
Per fer-ho, cal encoratjar els processos d’inculturació perquè l’Evangeli fecundi la cultura humana. Aquests processos són lents i suposen riscos, però això no ens ha de deixar paralitzats. “El que ha de procurar-se, en definitiva, és que la predicació de l’Evangeli, expressada amb categories pròpies de la cultura en què és anunciat, provoqui una nova síntesi amb aquesta cultura” (EG 129). Ens sentim implicats en aquesta missió? Si no és així, temo que ens convertirem en “espectadors d’un estancament infecund de l’Església” (EG 129).
