Data: 5 de gener de 2025
Vivim aquesta festa religiosa mirant el rostre dels més petits de la família i potser esperant que ens arribi algun obsequi dels més propers. Perquè és el dia dels regals que fem i que ens fan. És un dia en què el somriure brilla amb més intensitat i, recordant la nostra infantesa, sentim un gran desig de bondat; encara que reconeixem que la bondat no és exclusiva del món infantil, roman inserida al cor dels éssers humans al llarg de tota la seva existència. Alguns em direu que també abunda el contrari, la maldat, que és un sentiment que produeix paraules, desitjos i accions que perjudiquen els nostres semblants. És la qüestió eterna que tantes vegades es planteja, l’existència del bé i del mal al nostre món, i que provoca diverses i contradictòries teories i respostes.
Els creients tenim la nostra pròpia explicació, que l’estudiós pare Tomás Spidlik descriu amb claredat: “No obstant això, en el fons, aquesta concepció (el dualisme còsmic) contradiu la revelació cristiana. Tot el que existeix ha estat creat per Déu i tot el que Déu ha creat és bo. Per tant, no es pot admetre l’existència d’una força del mal independent de Déu, contemporània a Ell, ni es pot admetre que existeixi un ésser malvat des del principi per naturalesa”. Més endavant, el mateix autor explica el combat que tot ésser humà, lliure i voluntàriament, inicia per disminuir el mal que el seu interior produeix i augmentar el bé.
En qualsevol cas, avui no és un dia per a disquisicions filosòfiques, sinó per gaudir i agrair tants somriures i tants rostres feliços al nostre voltant. Us recordo el fet de la celebració d’aquest dia, anomenat Dia de Reis, o amb més propietat, l’Epifania o manifestació del Nen recent nascut al món sencer, representat per aquests tres personatges aliens al poble escollit per Déu. Ho relata amb molta naturalitat i senzillesa l’evangeli de sant Mateu: “Havent nascut Jesús a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, uns mags d’Orient es van presentar a Jerusalem preguntant: On és el rei dels jueus que ha nascut?… van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, la seva mare, i caient de genolls, l’adoraren; després, obrint els seus cofres, li oferiren regals: or, encens i mirra”. Amb quatre paraules, el text resumeix la importància d’aquesta celebració, d’aquesta festa tan popular i amb tant arrelament a la cultura occidental: sorpresa, cerca, adoració i regal. Així els va passar a aquests personatges i aquesta mateixa disposició s’ha prolongat al llarg de la història i es fa present entre nosaltres.
És un dia de preguntes i sorpreses davant allò desconegut; és una ocasió per a la recerca de la persona concreta, en aquest cas de Crist; és un moment d’adoració i reconeixement davant el Nen en la seva petitesa i fragilitat; és una situació que ens mou a oferir el millor de cadascú per omplir de sentit la vida dels altres. Tot això ens afecta als adults. Segurament seria un dia òptim per parlar dels nens, de les seves cures familiars, de la seva educació, de la transmissió de la fe i dels valors i virtuts que l’acompanyen, del seu creixement i adaptació a la societat que els acull, de les seves exigències i de les obligacions que adquireixen davant tants esforços.
En aquest món infantil també hauríem de parlar d’una festa que no acaba amb les hores finals de la nit, quan s’han esvaït els somriures i les sorpreses, sinó que ens compromet la resta de l’any als pares i la família en general, als sacerdots i catequistes, als mestres i responsables d’associacions infantils i de temps lliure; a la societat en general. Condició: si l’actuació de tothom és exigent i comprensiva amb els més petits; si els donem estima i afecte que desborda el nostre propi ésser; si mai no ens aprofitem de la seva inferioritat i som exemple i model d’integració en el camí del servei i la solidaritat que comporta la felicitat.
