Benvolguts germans i germanes, Avui, marcats pel símbol auster de la Cendra, entrem en el temps de Quaresma, començant un itinerari espiritual que ens prepara per a celebrar dignament els misteris pasquals. La cendra beneïda imposada sobre el nostre cap és un signe que ens recorda la nostra condició de criatures, ens invita a la penitència i a intensificar el compromís de conversió per seguir cada cop més el Senyor. La Quaresma és un camí, és acompanyar Jesús que puja a Jerusalem, lloc del compliment del seu misteri de passió, mort i resurrecció; ens recorda que la vida cristiana és un «camí» per recórrer, que no consisteix tant en una llei que hem dobservar, sinó en la persona mateixa de Crist, al qual hem de trobar, acollir i seguir. De fet Jesús ens diu: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi» (Lc 9,23). O sigui, ens diu que per arribar amb ell a la llum i a lalegria de la resurrecció, a la victòria de la vida, de lamor, del bé, també nosaltres hem de prendre la creu de cada dia, com ens exhorta a fer-ho una bella pàgina de la Imitació de Crist: «Pren, doncs, la teva creu i segueix Jesús; així entraràs en la vida eterna. Tha precedit ell mateix, portant la seva creu (cf. Jn 19,17) i ha mort per tu, perquè també tu portessis la teva creu i desitgessis ser també tu crucificat. Perquè si mors amb ell, viuràs amb ell i com ell. Si lacompanyes en el sofriment, lacompanyaràs també en la glòria» (l. 2, c. 12, n. 2). En la santa missa del Primer Diumenge de Quaresma resarem: «Déu omnipotent, feu que les celebracions anyals de la santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viurel dacord amb les seves exigències» (Col·lecta). És una invocació que dirigim a Déu perquè sabem que només ell pot convertir el nostre cor. I és sobretot en la litúrgia, en la participació en els sants misteris, que som impulsats a recórrer aquest camí amb el Senyor; és entrar a lescola de Jesús, recórrer els esdeveniments que ens van portar la Salvació, però no com una simple commemoració, com un record de fets passats. En les accions litúrgiques Crist es fa present a través de lobra de lEsperit Sant; aquests esdeveniments salvadors es fan actuals. Hi ha una paraula clau que surt ben sovint en la litúrgia per a indicar això: la paraula «avui»; i sha dentendre en sentit originari i concret, no metafòric. Avui Déu revela la seva llei i a nosaltres sens dóna escollir avui entre el bé i el mal, entre la vida i la mort (cf. Dt 30,19); avui «el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova» (Mc 1,15); avui Crist ha mort al Calvari i ha ressuscitat dentre els morts; ha pujat al cel i seu a la dreta del Pare; avui sens ha donat lEsperit Sant; avui és temps favorable. Participar en la litúrgia significa, doncs, submergir la pròpia vida en el misteri de Crist, en la seva presència permanent, recórrer un camí en què entrem en la seva mort i resurrecció per a tenir la vida. En els diumenges de Quaresma, i de manera molt particular en aquest any litúrgic del cicle A, sens introdueix a viure un itinerari baptismal, gairebé a tornar a recórrer el camí dels catecúmens, dels qui es preparen per a rebre el baptisme, per a revifar en nosaltres aquest do i per a fer que la nostra vida recuperi les exigències i els compromisos daquest sagrament, que es troba a la base de la nostra vida cristiana. En el Missatge que vaig enviar per a aquesta Quaresma vaig recordar el nexe particular que uneix el temps de Quaresma al baptisme. Des de sempre lEsglésia associa la vetlla pasqual a la celebració del baptisme, pas a pas: en ell es realitza el gran misteri pel qual lhome, mort al pecat, es fa partícip de la vida nova en Crist ressuscitat i rep lEsperit de Déu que va ressuscitar Jesús dentre els morts (cf. Rm 8,11). Les lectures que escoltarem en els propers diumenges, a les quas us invito a prestar especial atenció, estan agafades precisament de lantiga tradició que acompanyava el catecumen en el descobriment del baptisme: són el gran anunci del que Déu realitza en aquest sagrament, una catequesi baptismal magnífica dirigida a cadascun de nosaltres. El Primer Diumenge, anomenat diumenge de la Temptació, perquè presenta les temptacions de Jesús al desert, ens invita a renovar la nostra decisió definitiva per Déu i a afrontar amb valentia la lluita que ens espera per a romandre-li fidels. Torna a haver-hi novament aquesta necessitat de decisió, de resistir al mal, de seguir Jesús. En aquest Diumenge lEsglésia, després de sentir el testimoni dels padrins i dels catequistes, celebra lelecció dels qui són admesos als sagraments pasquals. El Segon Diumenge sanomena dAbraham i de la Transfiguració. El baptisme és el sagrament de la fe i de la filiació divina; com Abraham, pare dels creients, també a nosaltres sens invita a partir, a sortir de la nostra terra, a abandonar les seguretats que ens hem construït, per posar la nostra confiança en Déu; la meta salbira en la transfiguració de Crist, el Fill estimat, en el qual nosaltres ens convertim en «fills de Déu». En els diumenges successius es presenta el baptisme amb les imatges de laigua, de la llum i de la vida. El Tercer Diumenge ens presenta la figura de la Samaritana (cf. Jn 4,5-42). Com Israel en lÈxode, també nosaltres en el baptisme hem rebut laigua que salva; Jesús, com diu a la Samaritana, té aigua de vida, que apaga tota la set; i aquesta aigua és el seu Esperit mateix. LEsglésia en aquest diumenge celebra el primer escrutini dels catecúmens i durant la setmana els lliura el Símbol: la professió de la fe, el credo. El Quart Diumenge ens fa meditar en lexperiència del «cec de naixement» (cf. Jn 9,1-41). En el baptisme som alliberats de les tenebres del mal i rebem la llum de Crist per a viure com fills de la llum. També nosaltres hem daprendre a veure la presència de Déu en el rostre de Crist, i així la llum. En el camí dels catecúmens se celebra el segon escrutini. Per últim, el Cinquè Diumenge ens presenta la resurrecció de Llàtzer (cf. Jn 11,1-45). En el baptisme vam passar de la mort a la vida i ens vam fer capaços dagradar a Déu, de fer morir lhome vell per a viure de lEsperit del Ressuscitat. Per als catecúmens se celebra el tercer escrutini i durant la setmana sels lliura loració del Senyor: el parenostre. Aquest itinerari que estem invitats a recórrer en la Quaresma es caracteritza, en la tradició de lEsglésia, per algunes pràctiques: el dejuni, lalmoina i la pregària. El dejuni significa labstinència daliments, però comprèn també altres formes de privació per a una vida més sòbria. Tot això, però, no és encara la realitat plena del dejuni: és el signe extern duna realitat interior, del nostre compromís, amb lajuda de Déu, dabstenir-nos del mal i de viure de levangeli. No dejuna de veritat qui no sap alimentar-se de la paraula de Déu. El dejuni, en la tradició cristiana, està estretament unit a lalmoina. Sant Lleó Magne ensenyava en un dels seus discursos sobre la Quaresma: «El que cada cristià està obligat a fer en tot temps, ha de practicar-ho ara amb més sol·licitud i devoció, perquè es compleixi la norma apostòlica del dejuni quaresmal, que consisteix en labstinència no només dels aliments, sinó també, i sobretot, dels pecats. A aquests dejunis necessaris i sants, per altra part, cap obra no es pot associar més útilment que lalmoina, la qual, sota el nom únic de misericòrdia, comprèn moltes obres bones. És immens el camp de les obres de misericòrdia. No sols els rics i acabalats poden beneficiar els altres amb lalmoina, sinó també els de condició modesta i pobra. Així, encara que siguin desiguals en els seus béns, tots poden ser iguals en els sentiments de pietat de lànima» (Discurs 6 sobre la Quaresma, 2: PL 54, 286). Sant Gregori Magne, en la seva Regla Pastoral, recordava que el dejuni es fa sant gràcies a les virtuts que lacompanyen, sobretot a la caritat, a qualsevol gest de generositat, que dóna als pobres i necessitats el fruit duna privació nostra (cf. 19,10-11). La Quaresma, a més, és un temps privilegiat per a la pregària. Sant Agustí diu que el dejuni i lalmoina són «les dues ales de la pregària», que li permeten prendre més fàcilment impuls i arribar fins a Déu. Afirma: «Daquesta manera la nostra pregària, feta amb humilitat i caritat, amb dejuni i almoina, amb temprança i perdó de les ofenses, donant coses bones i no tornant les dolentes, allunyant-se del mal i fent el bé, cerca la pau i laconsegueix. Amb les ales daquestes virtuts la nostra pregària vola segura i més fàcilment és portada fins al cel, on Crist, la nostra pau, ens ha precedit» (Sermó 206, 3 sobre la Quaresma: PL 38, 1042). LEsglésia sap que, per la nostra debilitat, resulta difícil fer silenci per posar-se en presència de Déu i prendre consciència de la nostra condició de criatures que depenen dell i de pecadors necessitats del seu amor; per això, per Quaresma, invita a una pregària més fidel i intensa i a una meditació prolongada sobre la paraula de Déu. Sant Joan Crisòstom exhorta: «Embelleix casa teva amb la modèstia i la humilitat mitjançant la pràctica de la pregària. Fes esplèndida la teva habitació amb la llum de la justícia; adorna les seves parets amb les obres bones, com amb una capa dor pur, i, en comptes de les parets i de les pedres precioses, col·loca-hi la fe i la magnanimitat sobrenatural, posant sobre cada cosa, en el lloc més alt, la pregària com a adorn de tot el conjunt. Així prepares per al Senyor una casa digna; així laculls en un palau esplèndid. Ell et concedirà transformar la teva ànima en temple de la seva presència» (Homilia 6 sobre la pregària: p. 64, 466). Benvolguts amics, en aquest camí quaresmal estiguem atents a captar la invitació de Crist a seguir-lo de manera més decidida i coherent, renovant la gràcia i els compromisos del nostre baptisme, per abandonar lhome vell que hi ha en nosaltres i revestir-nos de Crist, per arribar renovats a la Pasqua i poder dir amb sant Pau: «Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). Feliç camí quaresmal a tots vosaltres! Gràcies!
