Data: 5 de setembre de 2021
Després del parèntesi de l’estiu iniciem un nou curs en el qual viurem dos esdeveniments importants per a la història de la nostra diòcesi: el proper mes d’octubre dos sacerdots nascuts aquí, que per fidelitat a la seua vocació van rebre la gràcia del martiri durant la persecució religiosa del segle XX a Espanya, seran elevats a l’honor dels altars. El dia 17 en la Santa Església Catedral de Còrdova serà beatificat mossèn Francesc Escura Foix, nascut i batejat a Benicarló. En 1936 era beneficiat de la catedral d’eixa diòcesi i membre de la comissió de música sacra, de la qual també formava part el beat Josep Maria Peris Polo, natural de Cinctorres. Mentre passava uns dies de vacances amb la seua família, va ser martiritzat a Traiguera. El 30 del mateix mes, en la nostra catedral, el Sr. Cardenal Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, en representació del Papa Francesc, presidirà l’Eucaristia de beatificació de quatre sacerdots Operaris Diocesans. Entre ells es troba mossèn Manuel Galcerá Videllet, nascut i batejat a Caseres i martiritzat en Ibros el dia 3 de setembre de 1936, quan era director espiritual del seminari menor de la diòcesi de Jaén, que estava en Baeza.
Per a la nostra diòcesi aquestes dues beatificacions són motiu d’alegria. Els sants constitueixen el tresor més valuós de l’Església. Ens alegrem perquè en les nostres terres la Gràcia de Déu ha produït abundants fruits de santedat que manifesten la vitalitat de la fe al llarg del temps. Aquests dos sacerdots màrtirs s’uneixen al grup de cinc sants canonitzats i vint-i-un beats que ja han sigut elevats a l’honor dels altars. Confiem que el procés que ara tenim obert per al reconeixement del martiri d’un nombrós grup de sacerdots i laics arribe a bon terme i puguem celebrar una nova beatificació en la nostra catedral.
No vivim aquestes celebracions amb el ressentiment de qui no vol oblidar. La nostra actitud és de gratitud pel testimoniatge d’aquests germans nostres que no van afrontar la mort com una derrota, sinó com una victòria. Als ulls del món eren vençuts per l’espasa, però la fe ens descobreix que el màrtir no és un vençut, sinó un vencedor. Eren vencedors ja en aquest món, perquè no es van deixar esclavitzar ni dominar pel temor a la mort. En el martiri la fe es manifesta com quelcom més fort que la por.
Els màrtirs manifesten una fortalesa i una saviesa que supera el que humanament ens sembla raonable. En l’Evangeli veiem que el Senyor va anunciar als seus deixebles les persecucions, però els va dir que no es preocuparen pel que tenien que dir quan foren conduïts als tribunals (Mt 10, 19). Sant Agustí, en un dels seus sermons sobre el martiri de Sant Vicent, constata que en el judici el sant manifestava una saviesa tan gran que semblava que no era ell qui parlava i és que (afegeix Sant Agustí), en realitat, no era ell qui parlava. El Senyor els havia dit també als deixebles que en la persecució “L’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres”(Mt 10, 20).
Agraïm a Déu el poder de la seua gràcia, que es va manifestar en la fortalesa i la saviesa amb què aquests germans nostres van donar testimoniatge de la fe, que no eren altres que la saviesa i la fortalesa de l’Esperit.
