Data: 24 de maig de 2020
Benvolguts i benvolgudes, avui l’encíclica del papa Francesc Laudato si’, sobre la cura de la casa de tots (24-V-2015), compleix cinc anys. Aquests dies de la crisi del coronavirus ha estat un dels documents del Magisteri més citats, donat que expressa d’una forma profètica, clara i contundent el que està passant en el nostre món i quines són les arrels del problema, però, sobretot, perquè dona també les claus per trobar els camins per avançar.
A propòsit de la greu crisi del Covid-19, la comunitat internacional va sent molt més conscient d’aspectes assenyalats fa cinc anys pel papa Francesc, com el fet que el creixement econòmic perpetu és incompatible amb la conservació de la biodiversitat. Al seu torn, hi ha investigacions científiques que demostren que la pèrdua de la biodiversitat encareix els costos de sectors com l’agricultura o la ramaderia, sense oblidar que aquesta mateixa pèrdua és al darrere de crisis com la que hem estat patint aquests darrers mesos. Un 75% de la superfície terrestre ha sofert alteracions considerables, mentre que un 66% de la superfície oceànica experimenta progressivament efectes acumulatius. Les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, amb concentracions en l’atmosfera sense precedents, ens estant portant a la situació de crisi climàtica actual. Pel que fa a la insostenibilitat del creixement econòmic perpetu, tan sols cal veure la capacitat de recursos naturals que la terra és capaç de regenerar en un any comparant-lo amb la despesa generada. Així, si l’any 1987 havíem acabat els recursos anuals el 19 de desembre, el 2000 era l’1 de novembre, i el 2019 ja es va establir el 29 de juliol. Consumim les riqueses de la terra 1,75 vegades més de pressa que la capacitat de regeneració del planeta. I a la Unió Europea aquesta xifra arriba a tres vegades (dades de L’Overshoot day).
Davant aquest panorama, l’encíclica del papa Francesc Laudato si’ ens està dient que les claus de la solució no es troben únicament en la ciència o en la tècnica, que és on les busca la nostra societat, sinó en el cor mateix de l’home. Les claus són morals i ètiques, per això la fe cristiana hi té tant a dir. En aquest sentit, justícia social i justícia ambiental es troben íntimament relacionades, donat que l’espoliació del planeta afecta les futures generacions, però ara ja en paguen les conseqüències els més vulnerables, que són els pobres del Tercer Món i els descartats de la nostra societat opulenta. Hi ha una íntima relació entre ecologia i justícia: les relacions amb la natura són inseparables de la justícia: «No hi ha dues crisis separades —diu el Papa—, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental» (Laudato si’, 139). D’aquí que el papa Francesc parli àmpliament d’una «ecologia integral» (n. 137-162), donat que «les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura» (n. 139).
A la nostra Església que peregrina a Tarragona, som conscients que també —dins el nostre abast— hem d’afrontar amb responsabilitat aquestes qüestions i, com a creients, donar-hi la resposta més adequada. D’aquí que aquests dies hàgim decidit constituir una Comissió diocesana per fer front als efectes de la pandèmia de Covid-19 i que tingui com a principal objectiu establir un pla de xoc caritatiu, oferint també una reflexió aprofundida d’aquesta crisi sobre la vida de les persones i de la creació. Al mateix temps, i d’una forma més estable, caldrà establir un Secretariat permanent sobre ecologia i justícia, que ampliï en el temps tant la reflexió com l’acció en el marc diocesà. Tan sols així podrem respondre adequadament als reptes plantejats pel papa Francesc avui ja fa cinc anys a l’encíclica Laudato si’.
