Data: 5 de gener de 2025
La nit del 5 de gener és sempre una nit especial. Ho és pels infants i ho és també pels adults que, amb el pas dels anys, tot recordant la nostra infantesa, mantenim la il·lusió i els bons desitjos de ser millors i que també el món sigui millor.
En la festa de l’Epifania, que significa «manifestació», contemplem i revivim el fet que narra l’evangelista Sant Mateu, la visita d’aquells savis vinguts de terres llunyanes que seguint l’estrella cerquen més enllà del que veuen els seus ulls, un rei de pau, una realitat millor. I en la seva recerca van a parar a Maria i Josep i el nen faixat al bressol i li ofereixen en el que porten: or, encens i mirra. Però abans han hagut de passar pel rei Herodes, presència i expressió del mal en el món, que assetja a l’infant nascut a Betlem i també a nosaltres. Ara, però, fixant-me en els regals que aquells mags ofereixen a Jesús, voldria fer també jo la meva carta als reis com a bisbe.
L’or és quelcom que té un gran valor, un producte digne dels reis. En la tradició de l’Església està associat a la reialesa de Jesucrist. Ell és el Senyor, el Rei de tota la creació, un veritable rei que dona la vida pels seus perquè puguem experimentar el goig de ser fills de Déu i germans els uns dels altres. El meu desig és que aquest Rei es faci present en la vida de tots, especialment en les famílies amb dificultats, en els emigrants que cerquen una vida millor amb el risc de perdre-la, en els joves que aspiren a trobar un sentit a la vida, en les persones grans que viuen soles o en residències, penso que en els que per circumstàncies adverses no els és fàcil trobar motius d’esperança. En la meva carta demano a Déu que amb l’ajut i solidaritat de tots, persones, institucions i administracions, puguin trobar un motiu per viure amb esperança.
L’encens, el segon regal a Jesús, és el perfum que puja fins a Déu, i és utilitzat en moltes celebracions a l’Església. Si l’or s’ha identificat amb la reialesa, tradicionalment l’encens s’ha associat al que s’ofereix a Déu mateix: la pregària, l’acció de gràcies, els patiments i les joies ofertes com a sacrifici cremat a l’altar de Déu. El meu desig en aquest dia és que l’Església sigui cada vegada més imatge de Jesucrist, que s’ofereix per la redempció de la humanitat. Penso en els preveres i diaques que serveixen als germans a les parròquies, moviments i institucions de la nostra diòcesi, enmig d’un món complex, en ambients i situacions no sempre fàcils, però amb una dedicació encomiable fent present l’esperança i l’amor de Déu. Penso també en els laics, les famílies, els voluntaris que sou a les parròquies, que formeu part de moviments i que col·laboreu des de diferents àmbits i institucions, des del vostre compromís baptismal fent present Déu en els ambients del treball, a l’escola, a la sanitat, a la cultura, etc. Demano a Déu que continuï sostenint la vostra fe i que ajudeu a viure l’esperança als altres.
Finalment, la mirra fa referència a la condició humana, la humanitat que es dignifica en el servei i l’entrega, encara que no sempre són reconeguts i valorats i sovint comporten dificultats i mort. En l’Església la mirra està associada a la imatge de Jesús com a profeta, que viu i transmet la veritat i l’amor de Déu, i que el porta a ser condemnat i morir a la creu. En la meva carta vull tenir presents tots els que s’esforcen per ajudar a fer una societat més justa, comprometent-se des del servei generós per la vida i la dignitat de les persones. Penso en els servidors públics, en els que defensen i acompanyen la vida des dels seus inicis fins a la seva fi natural, en els que ajuden els altres des de la seva professió viscuda com a vocació, en els que arrisquen pels altres, en els voluntaris en tantes institucions, etc. Per a tots ells, signes d’esperança en la nostra societat, demano que no defalleixin en aquesta esperança.
Són els meus desitjos, que presento com a pregària al Senyor en aquest any nou que acabem d’iniciar marcat pel Jubileu de l’esperança. I us els ofereixo per compartir-los també amb vosaltres.
