Van ser presentats pel Dr. Joan Maluquer, gerent de la UCE, que va recordar com a l’edició de la UCE del 1991 el bisbe de Solsona, Mons. Antoni Deig va dictar una conferència que tingué una notable repercussió en aquell moment. Així mateix va remarcar que la UCE és una universitat oberta a tots els aspectes de la societat i la història del país.
El degà Joan Torra, que va ser un dels participants del CPT com a vicari del bisbat de Vic, va remarcar que totes les celebracions que fins ara s’havien convocat per a commemorar aquest esdeveniment s’han hagut d’ajornar a causa de la pandèmia del Còvid-19. El Dr. Torra va fer un repàs dels anys previs a la convocatòria del Concili Provincial Tarraconense, i especialment de l’extraordinària participació dels fidels a partir de la convocatòria feta pel llavors metropolità de Tarragona, Dr. Ramon Torrella. Va exposar els quatre grans eixos del treball de preparació, i va remarcar la importància de la primera resolució dels documents del Concili, l’anomenat «davantal». Va exposar tot allò que s’ha fet des de llavors i també tot el que encara queda per fer. El Dr. Torra va explicar que el Concili Provincial Tarraconense va ser per a les nostres esglésies diocesanes una extraordinària recepció del Concili Vaticà II a les nostres terres per impulsar la unitat pastoral de les nostres esglésies diocesanes de cara a la missió evangelitzadora.
L’arquebisbe Planellas assenyalà que el Concili Provincial es fa les dues mateixes preguntes del Vaticà II: «Església, què dius de tu mateixa i quina és la teva missió (com els dos moviments del cor, de contracció i d’expansió). Amb l’intent de retornar al missatge genuí de l’Evangeli de Jesús». Mons. Planellas va posar en relleu els canvis que durant aquests vinticinc anys s’han produït al nostre món i va assenyalar les pautes de futur per a la missió de la nostra Església cap endins i cap enfora.
En un temps d’incertesa com el que estem vivint, Mons. Planellas va dir que l’Església «pot oferir una contribució fonamental a dos nivells: Primer, una tasca capil·lar de ser factor de reconciliació, que promogui la cultura de la trobada i el diàleg; que intervingui amb la seva experiència secular en mediacions i negociacions, sense abandonar la profecia de la inclusió, la pau i la justícia».
Va remarcar el fet que l’Església necessita de la universitat en el seu present i en el seu immediat futur. A més del diàleg constant amb el món de la cultura en tots els àmbits, Mons. Planellas, va afirmar que cal impulsar el treball universitari i va recordar el treball que fa l’Ateneu Universitari Sant Pacià amb les seves facultats juntament amb la xarxa d’Instituts Superiors de Ciències Religioses a les diverses diòcesis.
Va acabar recordant que «l’objectiu de la política no és altre que garantir la convivència dels ciutadans en pau, llibertat i justícia» i en aquest sentit va assegurar que l’Església vol contribuir a crear concòrdia.
