Data: 4 de desembre de 2022
Voldríem que la celebració d’Advent i Nadal signifiqués quelcom més que una festa, és a dir, que fos l’ocasió d’una nova trobada entre Déu que s’ofereix i ens crida, i nosaltres, que busquem expectants. Veiem que aquesta trobada demana la necessària coincidència entre els nostres desitjos més profunds i la crida de Déu.
Per això, ens preguntem: ¿què desitgem, què busquem, què esperem? Aquestes són qüestions fonamentals sempre, no sols en l’Advent, sinó també per a esdevenir persones madures, conscients, lliures i amos de la pròpia vida.
Si donéssim la llàntia d’Aladí a cadascú i féssim una enquesta sociològica sobre aquestes preguntes, veuríem en primer lloc moltes coincidències: apareixerien els desitjos immediats, és a dir, salut suficient, benestar, recursos, veure’ns satisfets laboralment i afectivament, etc. Si tornéssim a preguntar convidant a pensar una mica més, hi hauria una diversitat més gran de respostes: apareixerien desitjos més profunds, com ara l’autorealització personal, el benestar de tothom, la convivència pacífica, l’alegria, la pau social, la justícia, etc. Obtindríem respostes més diverses, però totes coincidirien a expressar el que cadascun entén per “felicitat”, perquè no hi ha ningú que no desitgi ser feliç i miri d’aconseguir-la. La pregunta, doncs, seria: ¿en què consisteix per a tu la felicitat?, ¿com aconseguir-la? La cosa es complica més quan sabem la força manipuladora del poder polític “mentalitzant” i del poder econòmic creant artificialment necessitats i desitjos…
En temps de Jesús, a Palestina, hi havia molta expectació. Induïts pel sofriment present i hereus d’una tradició farcida de promeses divines sobre la restauració, alliberament, redempció del poble d’Israel (especialment missatges profètics), la gent vivia en tensió cap al futur: Déu salvarà. Però ¿en què consistirà la salvació, com salvarà, quines vies farà servir per a salvar-nos, on trobarem aquesta salvació?
En això les respostes del Poble d’Israel eren molt diverses. Sotmesos a la dominació romana i víctimes dels conflictes interns, uns esperaven un nou Rei alliberador, uns altres un gran Sacerdot, uns altres un gran Profeta, uns altres un Messies líder en l’acció revolucionària, etc. Sense excloure l’ús de la violència i la conquesta del poder, sobretot s’havia de fer complir els trets d’identitat nacional: la fe en Jahvè, la Llei, el culte, els profetes, les tradicions…
Però el que és important del record del temps de Jesús és que en l’Encarnació, Déu va pretendre trobar-se amb tothom, corregint les expectatives de tothom! Déu va trobar un poble expectant, però es va presentar dient a tots: “sí, però no”. Sí a la teva obertura a un futur millor, però no al que esperes i al camí que fas servir per a aconseguir-lo. El Déu dels nostres pares no és exactament com penses, el Messies salvador no compleix la missió de salvar la humanitat per les vies que tu creus, el Regne de la felicitat és molt més gran i molt diferent… Tot el que creus que et salvarà serà destruït i només quedarà el Fill de l’Home, el Servent que ve a donar la seva vida en rescat per molts…
Ja sabem que aquesta diferència i contradicció entre allò que Jesús va oferir i el que la gent esperava li va valer la mort en la Creu. Ens podria passar el mateix a nosaltres. Els nostres desitjos i expectatives no són molt diferents de les dels jueus contemporanis de Jesús. ¿Quants desitjaven / desitgen allò que Jesús ofereix? Tanmateix, sols la crida de Jesucrist respon a les nostres autèntiques recerques i desitjos.