Data: 1 de maig de 2022
Benvolguts diocesans,
Els cristians laics tenen de vegades la tendència a recloure’s en tasques intraeclesials, oblidant que el seu camp propi d’acció, on són insubstituïbles, és la vida pública i quotidiana. Molts laics treballen a gust en les coses de la parròquia o la diòcesi, però tenen por de manifestar-se com a tals a la vida social. Tanmateix, la seva tasca primera i immediata -encara que no única- és posar en pràctica totes les possibilitats cristianes i evangèliques en el camp de la realitat social, al món de l’economia, de la vida pública, de les institucions intermèdies que vertebren la societat, a l’àmbit de la cultura, les ciències, l’art, la vida internacional i la pau, els mitjans de comunicació social, i altres realitats obertes a l’evangelització, com l’amor, la família, l’educació de nens i adolescents, el treball professional, el patiment.
La primera tasca dels laics al món és “complir amb fidelitat els seus deures temporals, guiats sempre per l’esperit evangèlic” (GS 43). Ser un bon pare, un professional competent, un ciutadà honest, un veí solidari, un estudiant responsable, un esportista exemplar. En la seva Exhortació sobre la santedat, el Papa parla dels sants de la porta del costat, és a dir, la santedat viscuda per persones que viuen a prop nostre. Escriu: “M’agrada veure la santedat al poble de Déu pacient: als pares que crien amb tant d’amor els seus fills, en aquests homes i dones que treballen per portar el pa a casa seva, als malalts, a les religioses ancianes que segueixen somrient. En aquesta constància per continuar endavant dia a dia, veig la santedat de l’Església militant” (GE, 7).
El laic és present al món per sembrar-hi la llavor de l’Evangeli i transformar-lo. Té la missió de ser “sal”, “llum” i “llevat” al cor del món. L’objectiu de la seva missió és transformar els ambients, canviar els criteris d’actuació, orientar els plantejaments i il·luminar-los amb la llum de l’Evangeli.
El cristianisme no es pot recloure a les sagristies. Ha de sortir al carrer. La missió no es pot fer només des dels ambons de les esglésies o a les sales de catequesi. Cal col·locar els ambons als tallers i a les fàbriques, als poderosos mitjans de comunicació social, a les oficines, a les escoles i instituts, als taulells de les botigues, a la família, a les escales dels veïns, a les associacions civils. Aquí cal col·locar els ambons. I aquest és el lloc dels laics creients, aquest és el seu temple i on són evangelitzadors.
La presència dels laics al món no es realitza només a títol individual. Ells són veritable Església present al món. “Així, tot laic, en virtut dels dons que li han estat atorgats, es converteix en testimoni i simultàniament en instrument viu de la missió de la mateixa Església en la mesura del do de Crist” (LG 33).
