Data: 9 de febrer de 2020
Mans Unides és l’associació de l’Església per a la promoció i el desenvolupament als països empobrits. La família de Mans Unides creu fermament en la igualtat i la dignitat de tots els éssers humans, creats per Déu i cridats a viure plenament com a fills seus formant una gran família. Per això defensa els drets humans i promou activitats d’educació, de sensibilització i de col·laboració per dur a terme projectes de desenvolupament a països del tercer món. Tot això comporta també una educació que ajudi a comprometre’s en el desenvolupament integral de la persona i a descobrir la responsabilitat que tots tenim en la conservació de la terra, que és la llar de tots.
En la seva encíclica Laudato si’ sobre la cura d’aquesta llar, el papa Francesc fa notar el fet que en el món tot està connectat i per això existeix una relació entre els pobres i la fragilitat del planeta; d’altra banda, denuncia el nou paradigma i les formes de poder que se’n deriven. El papa fa una invitació a buscar altres maneres d’entendre l’economia i el progrés, des de la consciència del valor propi de cada criatura, des del sentit humà de l’ecologia, des de la responsabilitat de la política internacional i local, amb la finalitat de superar la cultura del rebuig i adoptar un nou estil de vida.
En el marc de la lluita contra la fam i a favor del desenvolupament humà integral i sostenible, la campanya de Mans Unides d’enguany es centra en la protecció de la casa de tots, aprofundint en la relació que existeix entre la lluita contra la pobresa i la garantia dels drets humans. A partir del magisteri del papa Francesc no es poden separar la preocupació per la cura de la naturalesa i la lluita per la justícia envers els pobres, perquè el dret a viure en un medi ambient sa, en el que es protegeixin el sosteniment i la solidaritat, forma part de la dignitat humana.
La cultura del rebuig només valora allò que genera un benefici propi, i ens porta a l’exclusió dels més febles, que acaben fent nosa. És just i urgent construir una cultura de l’encontre i de la cura tant dels exclosos com de la natura. Ens cal escoltar el clam dels més pobres i el clam de la terra i evitar la degradació del medi ambient, que sempre perjudica els més vulnerables.
El relativisme, la tecnocràcia i el consumisme desenfrenat, entre d’altres causes, generen conseqüències greus com ho són la contaminació i el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat, el deteriorament de la qualitat de la vida humana i la degradació social, el desequilibri planetari. Esdevenen signes de mort que afecten aquesta casa comuna i els qui hi habitem. El clam de la terra i dels pobres és un, com ha de ser un el sentiment d’unió de tots els éssers humans, perquè tota la creació i especialment tota la humanitat està unida per l’amor que Déu té a les seves criatures. Aquesta consciència de formar una única família és el millor antídot contra la globalització de la indiferència.
El Papa ens crida a una conversió ecològica, a una ecologia integral que ha de reunir les dimensions personals i socials. Una ecologia ambiental, econòmica i social; una ecologia de la vida de cada dia il·luminada pel principi del bé comú, que posa la seva mirada en les generacions futures. D’aquesta forma podrem gestionar el planeta d’una manera més d’acord amb la dignitat de la persona humana, de totes les persones humanes. Encara som a temps de posar-hi remei!
