Data: 13 de juny de 2021
Una vegada acabat el temps pasqual, celebrem tres solemnitats que són una invitació a l’adoració, a la lloança i a la gratitud al Senyor: la festa de la Santíssima Trinitat, que ens mou a reconèixer la immensa glòria de Déu; el Corpus Christi, que ens crida a adorar a Crist Ressuscitat present entre nosaltres en el Sagrament de l’Altar; i el Sagrat Cor de Jesús, que ens porta a la gratitud per l’amor immens de Déu revelat en la humanitat del Salvador. La devoció al Cor de Jesús ha sigut una font immensa de gràcia per a l’Església durant generacions, ja que gràcies a ella molts batejats s’han acostat als sagraments i han progressat en la santedat.
El text evangèlic que s’ha proclamat enguany en la solemnitat del Sagrat Cor és l’episodi de la llançada que ens narra l’evangelista sant Joan: quan el Senyor ja ha expirat, un dels soldats, en un gest d’acarnissament, li traspassa el costat dret amb una llança i, d’una manera misteriosa, el costat obert es converteix en una font de la qual raja sang i aigua. Aquest fet permet entendre, a aquells que miren al Crucificat amb ulls de fe i d’amor, el significat profund del que ha succeït al Gòlgota: Déu ha respost a aquest acte de crueltat i, en definitiva, al pecat del món, revelant de nou la seua voluntat de salvació. Malgrat les aparences, el misteri de la Creu no és un esdeveniment de mort, sinó font de vida. En la sang i l’aigua que brollen del costat traspassat es revela el sentit profund de tota l’existència de Crist, que ha arribat a la seua plenitud en el moment de la mort, i se’ns mostren les gràcies que brollen de la Creu, que es vessen sobre tota la humanitat.
En l’evangeli de Joan l’aigua simbolitza l’Esperit Sant. Les paraules de Jesús en el Temple durant una celebració de la Pasqua («Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l’Escriptura: “Del seu interior brollaran rius d’aigua viva”»). Es referien a l’Esperit Sant: «deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat» (Jn 7,3739). La sang que surt del costat obert és el signe material que Jesús havia mort i que, per tant, la seua missió ja s’havia complit (Jn 19,30). L’episodi de la llançada conté un missatge teològic: per mitjà de la mort de Crist i gràcies a ella, nosaltres rebem el do de l’Esperit Sant i, amb Ell, tots els dons que ens venen de la Creu: el perdó dels pecats, la vida nova dels fills de Déu, la comunitat dels deixebles en la qual ens inserim pel baptisme, l’Eucaristia que ens uneix al Senyor… D’aquesta manera l’amor de Crist als seus ha arribat a plenitud: «Jesús sabia que havia arribat la seua hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat als seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem» (Jn 13,1).
El costat traspassat del Senyor es converteix en icona d’un amor tan ample, tan llarg, tan alt i tan profund «que transcendeix tot coneixement» (Ef 3,1819) i que només es pot comprendre des de la fe i l’amor a Ell. El Cor de Crist ha despertat en molts cristians aquesta fe i aquest amor ajudant l’Església a créixer en santedat, que és el que de veritat l’engrandeix.
