Data: 6 de juny de 2021
Benvolguts i benvolgudes,
Quan érem petits i podíem haver una petxina de mar d’aquelles cargolades, ens l’acostàvem a l’orella per sentir el mar. Per als que no érem de vora mar, aquella remor sorda i silenciosa produïa una impressió d’immensitat i de soledat a la vegada; feia basarda i, al mateix temps, atreia. Una mena de misteri. El misteri del mar…
Si mireu el treball de Càritas, sobretot el realitzat el darrer any agreujat per la pandèmia, també sentireu el mar: sentireu el misteri de la soledat de la persona humana i el misteri de la caritat de Déu. La basarda de la pobresa i l’atracció de l’amor. Escoltareu el misteri del mar…
Enguany, la campanya de Càritas s’ha trobat emmarcada per la crisi sanitària, social i econòmica que ha provocat la pandèmia. S’han posat en crisi moltes certeses, posant-se de manifest la nostra vulnerabilitat. Hem tingut por. Però també ens ha unit la solidaritat, la generositat, la valoració de l’altre. I Càritas ha estat —i és— testimoni d’excepció de tot aquest moviment. La situació creada ha esdevingut un revulsiu per a la institució: en determinats moments, el voluntariat més gran s’ha hagut de quedar a la rereguarda, mentre que s’ha procurat seguir endavant, tot triplicant d’alguna manera els ajuts i amb la col·laboració de nous voluntaris més joves.
Càritas ha realitzat i realitza una acció educadora per mitjà de la solidaritat, la consciència crítica i l’esperit comunitari. Hi ha un compromís de dur a terme un treball educador, des d’una òptica evangèlica, en aquests tres nivells:
Solidaritat: Càritas la té en compte quan descobreix les manifestacions de pobresa i de marginació que ens envolten; quan sent com a pròpies les situacions de tantes persones necessitades i de molts grups; quan es posa al costat de tanta gent que no té qui l’atengui o que no poden fer sentir la seva pròpia veu; quan mira de resoldre unes situacions extremes que són qüestió de supervivència.
Consciència crítica: Càritas informa de les necessitats que ha descobert i de les persones que ha hagut d’atendre. I ho fa, no per guanyar una medalla al mèrit com a benefactora, sinó perquè l’Evangeli diu que una ciutat edificada dalt d’una muntanya no pot quedar amagada, i que el ciri encès cal posar-lo sobre la taula perquè il·lumini tothom (Mateu 5,14-15). La informació de Càritas és una veu que denuncia i un dit que acusa els mateixos cristians, les entitats privades i públiques, els organismes oficials com de poc atents per a solucionar certs problemes o situacions no rendibles.
Esperit comunitari: Càritas s’interessa perquè les catequesis i els sermons no es quedin en simples disquisicions teòriques o espirituals; perquè les celebracions litúrgiques no es facin deslligades de la vida de cada dia, particularment dels sectors més necessitats. Càritas vetlla per promoure en cada comunitat cristiana la preocupació per un veritable i eficient «servei de caritat», que sigui els ulls i les mans a favor dels germans que més ho necessiten.
I ara, després d’assenyalar aquest triple compromís, pareu-vos al davant de cada ajut concret que Càritas, al llarg d’aquest últim any, ha portat a terme… i escolteu. En el silenci de la pobresa sentireu una crida a la solidaritat. És la crida de Déu.
Mireu el treball de Càritas, des del projecte més important fins al més petit, portat a terme en el racó més recòndit o a la parròquia més petita de la diòcesi. Mireu el treball de Càritas, asseieu-vos…, llegiu-lo i escoltareu el misteri del mar.
Ben vostre,
