Data: 21 de novembre de 2021
En la solemnitat de Jesucrist Rei de l’univers que celebrem avui, escoltem en l’Evangeli de l’Eucaristia dominical l’interrogatori de Pilat a Jesús en el context de la passió. Jesús confessa la seua reialesa, però aclareix aquesta confessió en un doble sentit: d’una banda, no vol que el seu regne es confongui amb els d’aquest món, perquè no es defensa amb els mitjans que utilitzen els poders terrenals. Estem davant un regnat pel qual ningú combat amb la violència. En un sentit positiu afirma que la seua missió règia consisteix a donar testimoniatge de la veritat. L’únic poder que Crist reivindica per a ell mateix és el de la veritat. La reacció de Pilat davant aquesta confessió tan sorprenent és d’escepticisme: “I què és la veritat?” (Jn 18, 38).
Vivim immersos en un ambient cultural en el qual el relativisme ha penetrat profundament en la consciència de moltes persones. Aquest fet ha tingut dues conseqüències: d’una banda, s’ha generalitzat una actitud escèptica davant la possibilitat de conèixer la veritat, com és la que es trasllueix en la resposta de Pilat i que suposa en el fons una renúncia a esforçar-se per conèixer-la; i trobem també sentiments de prevenció i rebuig enfront d’ella: es tem que aquells que se senten posseïdors de la veritat vulguen imposar-la per la força. El relativisme seria una prevenció enfront dels absoluts que amenacen la llibertat.
Jesús es defineix com a “testimoni” de la veritat. La manera de realitzar aquesta missió exclou qualsevol recurs a la força, ni tan sols per defensar-se a si mateix. El seu testimoniatge el consumarà en la Passió, en la qual Ell mateix acceptarà el sofriment per la veritat i ens revelarà l’essència del testimoniatge cristià de la fe. Aquest no consisteix en discursos grandiloqüents per a intentar convèncer els altres de les nostres opinions; tampoc hi ha autèntic testimoniatge si s’empren mitjans no evangèlics per a anunciar l’Evangeli, com servir-se de la mentida o mitges veritats; l’autèntic testimoniatge naix, a més, de motivacions netes (no cap l’adulació, ni la cobdícia, ni la cerca de l’honor dels homes). L’autèntic testimoni renuncia totalment a la violència de qualsevol tipus que fa patir als altres per la veritat. Al contrari, ha d’estar disposat a patir i, si fora necessari, a donar la vida per ella. Per això, els màrtirs, que van seguir totalment a Crist i van donar la vida per Ell, són els seus autèntics testimonis.
Aquesta cerca humil de la veritat i el testimoniatge, viscuts evangèlicament, són avui més necessaris que mai. Quan la veritat no és valorada ni buscada, el món cau en mans d’aquells que creen i difonen “veritats” a la mida dels seus interessos; o que se serveixen de tàctiques poc clares per a manipular les consciències. Només la cerca humil de la veritat és el camí per a l’autèntica llibertat. D’altra banda, tots desitgem un món bo i just. Veritat, justícia i bondat són inseparables: amb l’enfosquiment de la veritat, s’ofusca també el sentit del bé i la justícia. L’escepticisme davant la possibilitat de conèixer allò que és vertader, porta també a un enfosquiment del sentit de la justícia. Únicament la veritat ens porta a conèixer i aconseguir allò que és bo per a la humanitat.
