Data: 4 d’agost de 2024

El petit poble d’Ars-sur-Formans, a la regió de l’Alvèrnia (França), ha estat meta de pelegrinatge, tant per als seminaristes com per als preveres i diaques, en aquest any en què tenim present les efemèrides del nostre Seminari Diocesà: dos-cents setanta-cinc anys de la seva creació i setanta-cinc de la inauguració de l’actual edifici. Pelegrinatge del Seminari i del presbiteri diocesans per demanar al Senyor, per intercessió de sant Joan Maria Vianney, rector d’Ars i patró dels rectors del món sencer, vocacions al sacerdoci per al servei de la nostra diòcesi i de tota l’Església.

El testimoniatge d’aquest home sant, nascut a Dardilly en 1786 i mort a Ars en 1859, continua essent avui colpidor i encoratjador. Els seus temps no foren pas fàcils. Creix enmig de dificultats per a la llibertat religiosa a causa de la Revolució Francesa. La seva vocació neix pel testimoniatge d’un prevere fidel a l’Església malgrat les imposicions llibertàries. Les contrarietats en els estudis eclesiàstics són esmenades pel seu treball i l’ajut d’un bon sacerdot. Va ser ordenat a Grenoble i el bisbe que li conferí el presbiterat fou profètic en dir, quan li van presentar les lletres dimissòries amb les quals el candidat demanava el sagrament: «No és pas gaire molèstia ordenar un bon prevere.» Joan Maria Vianney va ser enviat al poble d’Ars amb aquesta consigna: «Aneu a una parròquia on no hi ha gaire amor de Déu, però vós n’hi posareu.» Va arribar
en aquell indret l’any 1818 i hi exercí el ministeri sacerdotal ardentment fins a la seva mort. Amb la humilitat i la donació va transformar aquell poble girant la seva gent de cara a Déu i vivint en l’alegria de la filiació divina. El secret d’aquest sant rector fou la pregària i la penitència. Era conscient que solament la gràcia de Déu pot canviar el cor dels homes, i aquesta solament s’aconsegueix amb un esperit contrit i humiliat.

Una altra clau del ministeri del sant Rector d’Ars va ser la seva dedicació a la catequesi i a visitar famílies i malalts. Però on excel·lí fou en la seva devoció a la santa missa: «No hi ha res més gran que l’Eucaristia. Totes les obres bones del món reunides no equivalen pas al sacrifici de la missa, perquè aquestes són obres dels homes i la santa missa és obra de Déu.» Va ser també un apòstol, en qualitat de màrtir, del sagrament de la penitència, dedicant hores i hores a atendre les persones que cercaven la misericòrdia de Déu per mitjà del seu ministeri.