Data: 27 d’octubre de 2024
La ciutat de Girona, cap de la nostra diòcesi, celebra aquests dies les Fires de Sant Narcís. La devoció als sants, especialment als màrtirs, arrela amb profunditat arreu. Representa en gran manera l’origen de les esglésies locals, que tenen sempre una relació directa bé amb la predicació dels apòstols, bé amb el testimoni deixat pels primers cristians, víctimes sovint de les successives persecucions que intentaven, sense èxit, certament, aturar la difusió del cristianisme arreu del imperi romà. La referència i el culte als nostres màrtirs segueix essent avui una riquesa que ens entronca amb els inicis, sempre difícils, de l’Església a la nostra terra. Aquest profund arrelament ha traspassat l’àmbit de la fe, i resta avui en la cultura popular, és ha dir, a esdevingut tradició. Les arrels espirituals i de fe d’un poble no és tan sols que formin part de la seva cultura i de la seva identitat, sinó que en són fonament.
Així, aquests dies, creients i no creients celebrem Sant Narcís, cadascú posant l’accent en un punt o en un altre, però una mateixa celebració ens uneix en una germanor que s’endinsa en les arrels de la nostra història comuna, unes arrels profundament cristianes quan l’Església s’anà estenent per les nostres terres i assumia, per la seva part, la tradició greco-romana fins aleshores present. Els pobles i la seva cultura són el resultat de la suma d’una munió de factors, de vivències i de creences, que a poc a poc van creant una identitat que, malgrat la inevitable evolució dels temps, sempre és deutora dels seus orígens.
Mentre aquests dies el conjunt de la ciutat de Girona celebrem les Fires de Sant Narcís, els creients hem de posar l’accent de manera particular en el llegat espiritual del màrtir sant Narcís, perquè de fet representa l’arrel i el fonament de la nostra Església de Girona. Avui, també, sant Narcís ens parla de com ell va viure la fe fins a donar-ne testimoni amb la seva vida, i ens ve a dir que per difícil i convulsa que considerem la nostra època, la que ens ha tocat de viure, també per a ell, com per sant Feliu, l’exercici de la fe li comportà dificultats, i creure en Crist fou per a ell una lluita apassionada però alhora arriscada fins al límit. Sant Narcís, com Crist, estimà fins a l’extrem de donar la seva vida per allò que creia, i ell creia en Crist. El testimoni dels màrtirs, dels servidors de Crist, ens encoratja a viure la fe amb generositat i estimant el Senyor i el proïsme, és a dir, a tothom, amb renovat entusiasme.
Bones Fires de Sant Narcís, el nostre sant patró, a tothom.
