Data: 23 de març de 2025
L’Església celebra el 25 de març l’encarnació del Senyor, celebrem aquell moment en què l’àngel anuncià a Maria que concebria un fill per obra de l’Esperit Sant, i Maria, tot i no saber com aniria tot plegat, tot i expressar no pas el seu dubte, però sí la seva incomprensió, va acceptar de fer la voluntat del Senyor, es va confiar a la voluntat de Déu. La seva no era, al cap i a la fi, una maternitat buscada, sinó que li venia directament per l’acció de Déu sobre d’ella, com un vertader regal de Déu.
Déu entrava així en la història de la humanitat de manera directa i plena. Amb aquesta acció divinitzava encara amb més consistència la vida humana, l’omplia de sentit. La vida és el millor que tenim, el millor regal que Déu ens ha pogut fer. Però malauradament, la vida té molts entrebancs, i fins i tot enemics. Si nosaltres per la fe creiem fermament que tota vida ve de Déu, hem de defensar-la amb totes les nostres forces des del moment de la concepció fins al darrer alè, i per defensar-la no n’hi ha prou amb fer una declaració formal, cal ajudar a viure-la a tots aquells que es veuen en dificultats per afrontar-la, per tirar-la endavant.
Des del mateix moment de la concepció hi ha qui viu aquest esdeveniment com un problema, com una cosa que li altera i complica la vida. La vida d’un nou ésser humà no hauria de ser mai entesa com un problema, com una complicació, sinó com una cosa meravellosa. Per això ens cal estar atents per tal d’ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a mostrar la nostra visió positiva i esperançadora del fet que viure ha de ser sempre vist com un regal de Déu. No, no som uns il·lusos, som i hem de ser sempre uns enamorats de la vida que ve de Déu.
Maria no esperava en aquell moment concret de la seva vida tenir un fill a les seves entranyes, i menys en aquelles circumstàncies. Del seu si, de la seva acceptació, van dependre moltes coses. En paraules del papa Francesc, ens cal: «un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar al futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus propis fills. Sense esperança en la vida, en efecte, és difícil que sorgeixi en el cor dels més joves el desig de generar altres vides.» (1 de gener de 2025.)
Si la vida és esperança, cal donar esperança a la vida.
