Data: 26 de setembre de 2021
Ens fem ressò de la invitació que ens arriba, via el papa Francesc, d’afegir-nos a celebrar “el Temps de la Creació”. Una celebració amb caràcter ecumènic que ja gaudeix d’una certa tradició. Des de 1989, per iniciativa del Patriarcat Ecumènic, se celebra, entre l’1 de setembre i el 4 d’octubre, el preciós do de la Creació, mitjançant una crida a reflexionar i pregar. Aquest any el nostre lema és “Una llar per a tots”.
Ningú podrà negar l’oportunitat i, fins i tot, la urgència, d’aquesta celebració.
Alguns la presenten com una manera de “prendre consciència” del greu problema ecològic i afavorir compromisos a favor de la conservació del planeta. Seria un molt bon desig que es donessin aquests fruits.
Però abans hem de ser conscients de dos importants factors.
El primer és que, si parlem de “Creació”, ja estem interpretant la realitat de la natura i el cosmos com a resultat d’un acte, l’acte creador de Déu. Aquest supòsit no és compartit avui per molts, per als qui el cosmos i la natura només són el resultat d’una evolució casual des d’un punt d’acumulació i explosió d’energia… Els qui pensen així, també busquen, potser, la conservació de la natura. Per què? Cadascú sabrà; tal volta per instint de conservació o per un bon sentiment de compassió, etc.
Els qui creiem en Déu Pare Creador entenem la natura i el cosmos com un do que Déu fa a la persona humana, també creada per Ell, per amor. D’aquí es dedueixen conseqüències decisives:
– Afirmem que el cosmos, l’ésser humà i la natura no són déu (com creien algunes religions). La natura està per a l’ésser humà (d’aquí la seva dignitat i valor) i no a l’inrevés.
– L’ésser humà viu en el món com a “casa seva”. Així va ser la voluntat del Creador, de manera que d’ella depèn la seva existència.
– Aquesta casa (naturalesa, cosmos) és de Déu i, per tant, de tots; tots l’hem de cuidar i compartir. D’aquí ve que la seva cura és un acte de justícia i d’amor cap als éssers humans actuals i futurs.
Cuidant “l’oikos”, la “domus”, la casa de Déu, lloem a Déu i servim la humanitat concreta, especialment els qui menys poden gaudir de la creació.
El segon factor és que la gran iniciativa del “Temps de la creació” consisteix, entre altres coses, en una crida a l’oració en comú, ecumènica. Una oració que culminarà per a nosaltres en la celebració que tindrà lloc el pròxim 3 d’octubre, a la Sagrada Família.
Però la pregària es justifica, té valor, per si mateixa, en tant que comunicació d’amor amb Déu. Això és l’essencial de l’oració. La pregària té també altres efectes: mentalitza i educa, realitzada públicament constitueix un testimoniatge i una difusió de la causa que la convoca. Però l’oració no es pot instrumentalitzar per a aconseguir aquest objectiu, no és eina per a sensibilitzar. Perdria el seu valor real i autèntic. Millor cercar altre tipus de manifestacions i de difusió del missatge.
Avui aquesta iniciativa és abraçada per la gran comunitat ecumènica. Els qui creiem en Déu Pare Creador li lloem i li demanem que la seva obra esdevingui realment una llar per a tots.
