Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 10 de gener, l’Església celebra la festa del Baptisme del Senyor, que clou el temps de Nadal i que mostra Jesús, a l’inici de la seva activitat pública, presentant-se a la societat com l’Anyell de Déu i el Messies esperat. Aquest diumenge és un dia propici per meditar sobre la nostra incorporació a Crist a través del sagrament del Baptisme, que ens fa ser fills de Déu per adopció.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la festa del Baptisme del Senyor, així com de mirar amb la mirada d’amor de Jesús, de redescobrir Jesús, de la Jornada Mundial de la Pau, de celebrar i defensar la vida i de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “cada any, la festa del baptisme de Jesús ens porta a reflexionar sobre el nostre propi baptisme, que ens ha fet fills adoptius de Déu” i que “aquesta reflexió ens porta també a valorar la importància del baptisme dels nostres petits”. Afirma que el baptisme dels infants tot just nats “no sols és correcte, sinó que és el més natural” i que “l’amistat i la vida de Jesús són sempre un bé, per als grans i per als petits”. Manifesta que “pel baptisme Jesús ens introdueix a la seva família, en la qual Déu és Pare” i que “el baptisme ens empelta a la vida de Jesús ressuscitat”. Remarca que “el baptisme no és la inscripció a un club”, sinó que “és l’entrada a una família, la participació en la vida d’un poble: el Poble de Déu” i que “el baptisme comporta unes exigències, donat que la vida sempre comporta unes exigències”: “Per part de l’Església i dels pares hi ha el compromís d’ajudar l’infant a conèixer i a valorar la seva condició de fill de Déu” i “per part del batejat, es tracta d’acceptar la nova realitat, a mesura que madura la seva responsabilitat”. Afirma que “avui es retarda excessivament el baptisme dels infants” i que “quan s’estima i es valora l’amor de Déu cap a nosaltres, no hi ha raons per ajornar-lo”, sinó que “únicament té sentit quan els pares volen prendre’s un temps per preparar-se per a fer les coses bé”. Finalment, diu que “si l’Església avui demana més preparació per a rebre els sagraments, no la mou cap afany d’organitzar una cursa d’obstacles” sinó que “ho fa per ajudar a prendre amb la màxima consciència les decisions veritablement importants”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la festa del Baptisme del Senyor clou el temps litúrgic de Nadal”, “un temps que sempre és breu però alhora intens i lluminós”. Diu també que “Déu fet home en el si d’una Verge, es revela com el Fill estimat del Pare, a qui hem d’escoltar i seguir” i que “això es fa realitat per a cadascun de nosaltres, quan rebem el nostre baptisme, ni que siguem infants”. Afirma que “l’esclatant manifestació de Jesús com a Fill de Déu en carn humana, feble i misteriosa, l’atracció a prop seu dels humils pastors i dels savis mags pagans, l’acompliment de les promeses de Déu que no ha abandonat la humanitat sinó que la ve a salvar i l’omple de llum, amb un destí etern de felicitat i de justícia, culmina en el Baptisme del riu Jordà”. Constata que “en temps de pandèmia, la litúrgia de Nadal és guaridora i plena de consol”. Manifesta que “l’Església està cridada a ser portadora de l’aigua viva que és Jesucrist, i que el món espera i necessita, com la font que raja per a tots al bell mig de la plaça dels nostres pobles, com desitjava St. Joan XXIII, i ara més que mai, quan tantes certeses decauen”. Remarca que “no ens podem quedar inactius, desvagats, perplexos, enyorant temps pretèrits i mètodes vàlids en el passat… mentre tants i tants esperen que algú –com St. Joan Baptista- els mostri Crist i els acompanyi pel camí del seu seguiment”. Finalment, diu que “Jesucrist continua enviant-nos com a testimonis seus”, que “ens cal passar d’una religió privada, només vàlida per a mi i els meus, al convenciment que hem trobat la Veritat i que a tots els interessa i els convé” i que ens cal “mostrar de nou que la fe no ens paralitza i aliena, ans al contrari, ens envigoreix l’esperança i la caritat, la solidaritat i l’autèntica i més radical transformació del món”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “va ser en un altre moment, ben diferent del que contemplem avui, quan es van sentir aquestes paraules: “Aquí teniu l’home” (Jn 19,5)”, una expressió que “tenia un significat profund quan Pilat va mostrar Jesús, sol i ple de ferides, a la multitud que reclamava la seva crucifixió”. Afirma que “avui veiem Jesús en tota la seva esplendor”, “representant la humanitat que resulta del Déu amb nosaltres, el Verb fet carn, l’home en la seva plenitud” i que “avui no s’escolten literalment aquelles paraules “aquí teniu l’home”, però sí unes altres, que les suposen, i els concedeixen la seva riquesa i profunditat: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mt 3,17)”. Manifesta que “necessitem urgentment escoltar i fer cas d’aquestes paraules” perquè “sense adonar-nos-en determinem què és humà i què no, defensem una causa o critiquem una conducta, sense reflexionar abans els motius pels quals ho fem”. Expressa que “necessitem preguntar-nos què és per a nosaltres ser persona humana?; on és el nostre ideal de persona humana?” i diu que “a partir d’aquestes preguntes entenem la importància que té mirar avui Jesús, alhora que escoltem les paraules del Pare”. Finalment, diu que “l’escena del Baptisme de Jesús segons la narració de sant Marc és extraordinàriament sòbria: Jesús no diu res, sols es presenta per a ser batejat, davalla a l’aigua i en surt, mentre des del cel obert descendeix l’Esperit i s’escolta la comunicació d’amor patern”; diu també que “en aquest descens humil i en la pujada posterior hi ha tota la vida de Jesús” i que “aquí radica la complaença del Pare i aquí descobrim el secret de tota dignitat humana”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que el Baptisme de Jesús “significa l’inici de la seva missió” i que “la veu del Pare revela que Jesús és el Fill estimat del Pare”. Afirma que “l’’Església ens recorda el que significa i comporta el baptisme, i la missió de cada batejat, perquè tot batejat és ungit per l’Esperit, com Crist, i participa de la seva missió en el món”. Diu que “el Concili Vaticà II va revifar la consciència de la vocació i missió dels laics” i que “més endavant, sant Joan Pau II va escriure l’exhortació postsinodal Christifideles laici, fruit del sínode dels bisbes de 1987 sobre la vocació i la missió dels laics en l’Església i el món”, una exhortació que “va significar un impuls al compromís dels laics en la vida de l’Església” i que “ofereix una profunda meditació sobre el baptisme com a font de la identitat laïcal”. Manifesta que “la missió evangelitzadora del laic prové de la seva participació en el triple ofici sacerdotal, profètic i reial de Jesucrist, amb la seva manera pròpia” i que “els laics contribueixen a la transformació del món des de dins mitjançant l’exercici de les seves pròpies tasques, guiats per l’esperit evangèlic, manifestant Crist davant dels altres amb la seva paraula i testimoni, amb la seva fe, esperança i caritat”. Recorda que el Sant Pare Francesc va enviar un missatge als participants en el Congrés de Laics Poble de Déu en Sortida “tot donant les gràcies per la seva consciència eclesial, per sentir-se membres vius i corresponsables en l’Església local” i que “els va animar a viure la seva pròpia vocació immersos en el món, escoltant, amb Déu i amb l’Església, els batecs dels seus contemporanis, anunciant la Paraula de Déu amb passió i alegria a través del testimoni cristià”. Finalment, demana que “la festa que avui celebrem ens ajudi a tots a viure la nostra vocació com a fills de Déu enmig del món”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que els evangelistes, quan expliquen el Baptisme de Jesús, “el presenten com un moment intens de «revelació», de manifestació de qui és aquell home de Natzaret que s’acosta a Joan, a la vora del riu Jordà, perquè el bategi amb aquell baptisme, que no és el que nosaltres rebem”. Diu també que “Jesús va rebre el baptisme de Joan” i que “nosaltres hem rebut o podem rebre el baptisme de Jesús, el baptisme cristià”. Fa memòria d’alguns fets, com ara que “hi ha pares que ni es plantegen batejar els seus fills perquè viuen molt allunyats de l’experiència cristiana”, que “d’altres pares, fins i tot creients, dubten si cal fer-ho o no” i que “també trobem pares que, certament, demanen el baptisme i bategen els fills, i fan molt bé, però després, a l’hora d’educar-los, no tenen en compte aquest fet”. Remarca que “molts pares que han batejat els seus fills els han educat com a cristians, i han procurat oferir-los totes les ajudes per créixer en la fe, sobretot amb el seu testimoni”. Recorda que “cada any, després del temps de preparació anomenat catecumenat, celebrem solemnement el baptisme de joves i d’adults, que han descobert Jesucrist i demanen el Baptisme, ajudats pels mossens i per altres cristians”. Afirma que “cal preguntar-se per què batejar” i respon a la pregunta amb aquestes expressions breus: “Per rebre la gràcia, és a dir, el do o regal que significa ser fill o filla de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, la dignitat més important de la persona”, “per viure unit a Crist, com a cristià, amb fe, esperança i amor”, “per esdevenir membre de la gran família de Jesús” i “per tenir vida per sempre i amb plenitud”. Finalment, diu que “la responsabilitat envers els infants és fonamental en la decisió dels pares”, però que “per a tots, és necessari viure amb goig el nostre Baptisme”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que mira de reüll l’any 2020 que acabem d’acomiadar, un any que tots “volíem deixar enrere com més aviat millor, perquè ens ha generat molta tristesa i un regust amarg que tardarà a esvair-se”. Afirma que “ha estat un any marcat per molts fets i circumstàncies”, però que “sobretot el recordarem per la pandèmia que ens ha fet perdre l’alè i que serà difícil d’oblidar”. Expressa que “enmig d’aquest dolor i incertesa, és un regal contemplar l’esdeveniment del Verb fet home” i que és un regal “descobrir que tots podem ser fills i filles de Déu”. Manifesta que “som fills de Déu en el segle XXI i som capaços de transformar la societat al nostre voltant” i que “només ens cal una mirada plena d’amor envers tothom” i ser “capaços de prendre la iniciativa, de donar el primer pas per estimar, com ho va fer Jesús”. Recorda que “al començament del nostre Pla Pastoral sentíem la necessitat de fer un esforç creatiu amb una actitud humil d’escoltar i de servir, atents a les realitats i possibilitats…” i afirma que “davant de la pandèmia, hem pogut constatar més que mai el sentit de la nostra missió”: “Seguim sent col·laboradors de Déu i volem, junts, fer aquesta «opció pels pobres, de ser l’Església dels pobres, de ser parròquies, comunitats i grups al costat dels més necessitats…”. Demana que “continuem sortint durant aquest 2021”, que “mirem al nostre voltant, amb la mirada que tindria Jesús” i que “descobrim les pobreses que ens envolten, la bellesa dels nostres joves i la força de la fraternitat que revitalitza les nostres comunitats i ciutats”. Finalment, desitja que “aquest nou any fem créixer entre tots la nostra experiència de fe, deixant-nos acompanyar per Déu”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “als grups sinodals—i de retruc a tota la diòcesi— se’ns convida, tot seguint el camí sinodal, a mirar Jesús” i diu que “és bo i necessari que, personalment i en grup, redescobrim Jesús i el que significa per a nosaltres”. Recorda que “en el capítol 21 de l’evangeli de Joan trobem l’escena que parla d’inicis, de comunitat, de missió, quan Jesús ressuscitat, vora el llac de Galilea, comparteix pa i peix a la brasa amb els seus deixebles” i que “en aquest context, Simó Pere escolta de llavis del Senyor, per tres vegades, aquesta pregunta: M’estimes més que aquests? I a la seva resposta segueix l’encàrrec de Jesús: Pastura els meus anyells”. Afirma que la relació entre el cristià i Jesús és una qüestió fonamental “per a la fe, la vida i la celebració cristianes” i que “sense Jesús no som res”. Constata que “un perill per a l’Església en aquests moments de la història, com ha passat també al llarg dels segles, és depassar Crist” i que “en una societat amb moltes religions i altres opcions religioses, Jesús, de vegades, molesta”, “perquè ell és ben concret, amb una història i amb un missatge clar que xoquen amb la mentalitat d’una religió a la carta sense contraposicions al que pensa la majoria”. Finalment, diu que “en aquesta societat i en aquests moments, el cristians de la nostra diòcesi som convidats a preguntar-nos, amb profunditat i sense por: Qui és Jesús per a mi?” i que “la nostra resposta, des del nostre cor, en la fe de l’Església, és la que ens obre els ulls per mirar el nostre món i ser portadors d’esperança per a tantes persones que cerquen el sentit profund de la vida”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “el passat 1 de gener vam celebrar la Jornada mundial de la pau”. Diu que la pau és un concepte positiu que “expressa el desig que hi ha en tot ésser humà d’aconseguir la felicitat vivint una harmonia positiva amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu” i que la història de la humanitat ens mostra que aquest anhel de pau “mai s’arriba a viure plenament en el nostre món, que els conflictes reapareixen constantment i que la humanitat ha de cultivar i educar-se en aquelles actituds que construeixen la pau entre les persones i entre els pobles”. Afirma que “el camí cap a la pau no és fruit únicament d’acords polítics entre els poderosos, sinó que naixerà d’un cor renovat a imatge del cor de Déu, Pare i Creador”. Comunica que “el missatge que el papa Francesc ens dirigeix enguany convida a fomentar una “cultura de la cura com a camí de pau””. Manifesta que cuidar d’algú “consisteix a intentar que tingui tot el necessari per a una vida digna”, que “suposa un compromís del cor que porta a fer per l’altra persona molt més del que estem obligats, i que pot comportar un sacrifici personal” i que “implica generositat i gratuïtat”. Expressa que “la cultura de la cura s’ha plasmat en la tradició espiritual cristiana en les obres de misericòrdia corporals i espirituals, que “constitueixen el nucli del servei de caritat de l’Església primitiva”” i que “en posar-les en pràctica, la comunitat cristiana es converteix en una llar acollidora per als més fràgils i oberta a totes les necessitats humanes”. Finalment, diu que “si la cultura de la cura no s’orienta als més febles, s’introdueixen en la societat principis i lleis que constitueixen un autèntic perill per als més fràgils i, per tant, per a la pau”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “per a un gran nombre de cristians Nadal és una festa entranyable no sols per la calidesa humana amb què hem embolcallat la seva celebració sinó per l’acompliment de les promeses que Déu ha fet a la humanitat”. Afirma que “hem celebrat la Vida” i que “hem viscut amb alegria i esperança el fet més important de la nostra cosmovisió cristiana”. Es pregunta si “hem canviat alguns dels nostres costums per apropar-nos millor al missatge de Jesucrist” i si “hem viscut un Nadal més autèntic i hem aplicat la tendresa i la confiança en les nostres relacions”. Recorda que “en aquesta situació en què han mort més de 70.000 persones al nostre país, sobretot gent gran, s’ha aprovat una llei -amb unes febles apreciacions de garantia personal de dubtosa viabilitat i que no restringeix la seva aplicació sinó que la universalitza- per matar més persones”. Manifesta que li va semblar “molt trist que, celebrant la Vida, es presenti com un triomf allò que significa el reconeixement d’un gran fracàs social ja que, segons tants professionals i organitzacions d’assistència als malalts terminals, cal potenciar les cures pal·liatives, reduint o eliminant el dolor al malalt”. Es pregunta “on ens situem, en la vida o en la mort?”. Remarca que “els cristians ens situem clarament en contra d’aquesta llei injusta que mata i no dona vida, que aniquila l’ésser humà i no el cuida, que a cavall d’una pretesa compassió pel dolor personal, acaba amb la seva existència” i que “els cristians defensarem la vida com ho mostra la gran quantitat de geriàtrics gestionats per gent d’Església”. Finalment, lamenta que els cristians no hagin estat escoltats “pels legisladors en aquesta qüestió tan transcendental” ni tampoc s’hagi demanat l’opinió “al conjunt del personal sanitari o als comitès de bioètica creats amb aquesta finalitat”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “tornen les eleccions al Parlament de Catalunya”, diu que “ara, els ciutadans, sense abandonar el bloc unionista o independentista, haurem de prioritzar el partit polític que defensa les idees i els projectes que s’adiuen amb les nostres conviccions” i es pregunta a qui votarem els catòlics, ja que “no hi ha cap partit de l’actual arc parlamentari, ni en el bloc independentista ni en l’unionista, que assumeixi de manera més o menys completa les conviccions morals sobre la vida, les relacions socials i econòmiques pròpies del catolicisme”. Es pregunta també si no és “l’hora que els demòcrata-cristians s’arrisquin a presentar-se en solitari i proposin un programa electoral que defensi: una economia que posi per davant la persona; la vida des de la concepció fins a la mort natural; la llibertat religiosa; el dret dels pares a escollir l’educació dels seus fills; els drets dels pobles; unes relacions socials d’acord amb la “Fratelli tutti”; l’antropologia cristiana davant la ideologia de gènere; la família formada per marit, muller i fills”. Afirma que les esquerres “es refugien en la defensa i la promoció dels mal anomenats “nous drets” –avortament, eutanàsia, canvi de sexe, matrimoni homosexual…-“ i que “han renunciat a la igualtat i a la fraternitat i han idolatrat una llibertat que ignora la veritat de la persona i la deixa a mercè d’esclavituds i egoismes destructius”, i que les dretes “piquen l’ullet al catolicisme amb alguna oposició tàctica a les “lleis de la mort”, però quan poden canviar-les no ho fan i, més endavant, les promouen”. Finalment, diu que “un catòlic coherent no pot votar cap d’aquests partits llevat del cas que, no havent-hi cap alternativa, hagi d’optar pel mal menor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
