Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

L’Església celebra el proper diumenge 28 de juliol la IV Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran amb el lema “En la vellesa no m’abandonis” (cf. Sl 71,9). El papa Francesc va establir l’any 2021 la celebració d’aquesta Jornada el quart diumenge de juliol, al voltant de la festa, el dia 26, dels sants Joaquim i Anna, avis de Jesús. A més, el Sant Pare ha concedit la indulgència plenària als fidels que assisteixin a les misses dedicades a aquest propòsit o visitin les persones grans que estan soles.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la IV Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran, així com del balanç i les perspectives del Concili Vaticà II, d’acollir el nou bisbe coadjutor d’Urgell, de la pregària, de la jornada diocesana de Vic, de les glosses i de les etapes de la història de salvació.

El cardenal Joan Josep Omella, diu que en la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran “l’Església recorda amb afecte tota la gent gran”. Se centra en el llibre de Rut, “un escrit de l’Antic Testament que ens pot ajudar a mantenir la fe i l’esperança en temps difícils” i que “explica la història de Noemí, una dona gran que, després de la mort del seu marit i dels seus dos fills, es queda en companyia de les seves joves, Orpà i Rut”.  Expressa que els ancians “són la memòria d’un poble. Transmeten la fe i la seva experiència als més joves” i “ens ensenyen que el més important a la vida és la tendresa i l’atenció a les persones més vulnerables”. Demana que tinguem cura de la gent gran i aprenguem d’ells, de la seva pau i saviesa. Finalment, prega que “demanem a Crist que ens ajudi a descobrir la bellesa de totes les etapes de la nostra vida i que ens ensenyi a acollir-les amb gratitud”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que, en una societat que sovint glorifica la joventut i la novetat, “és essencial recordar que els ancians són els guardians de la nostra història i tradicions”. Considera que és important no oblidar els nostres avis i gent gran, “ja que en ells descobrim un tresor molt valuós d’experiència, amor a Déu i als altres i capacitat de superar les dificultats”. Afirma que “en aquesta Jornada de la Gent Gran es posa l’accent i se’ns recorden valors i actituds que hem de tenir presents sempre: estimar-los, tenir-los presents, valorar-los, escoltar-los, saber detectar què ens vol regalar el Senyor a través d’ells per a la nostra edificació”. Finalment, demana que “no oblidem que la vida és do de Déu, sigui llarga o sigui curta, encara que avui li donem gràcies especialment per aquells que amb una vida llarga ens ensenyen els veritables valors de la mateixa vida”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda a la gent gran que el Sant Pare és amb ells i prega per ells i que ens convida a que “no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i a la gent gran de les nostres famílies”. Diu que durant aquests dies de juliol i agost, podem disposar potser d’una mica més de temps per tal de visitar-los i escoltar la seva gran saviesa de vida, les experiències, la fe viscuda al llarg de tants anys. Expressa que ser al costat de la gent gran és “ser a una magnífica escola de vida” i que la gent gran ens ensenya que “som sempre en mans del Senyor”. Finalment, agraeix als avis el “testimoni de vida cristiana” i desitja que “tant de bo que tots fem cas de la invitació que ens fa el Sant Pare al final de la seva carta, per tal que «a l’actitud egoista que porta al rebuig i a la solitud contraposem el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir “no t’abandonaré!”»”.

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, expressa que “viure molts anys ha estat sempre vist com una benedicció”, però que “ho és si podem viure la vellesa amb qualitat de vida, essent objecte de respecte i d’amor, sentint-nos sempre útils i valorats”. Recorda un fragment de la Carta als ancians, escrita per sant Joan Pau II l’any 1999, en la qual diu que la vellesa “té els seus avantatges perquè, atenuant l’ímpetu de les passions, creix en la saviesa, dona consells més madurs” i que “és l’època privilegiada d’aquella saviesa que generalment és fruit de l’experiència, perquè el temps és un gran mestre”. Finalment, afirma que “en la vellesa, si bé fem un balanç positiu del que ha estat el nostre pas per la terra, la proximitat de la mort o bé la minva de les capacitats o bé la sensació de solitud o de manca de reconeixement ens envolten i fereixen” i recorda que “la vida és un regal, en totes i cadascuna de les seves etapes”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, acaba la sèrie de set escrits sobre el Concili Vaticà II. Espera que “ara sigui un bon moment en el que, aprofitant aquesta sèrie, les generacions «postconciliars» es facin seus els documents, els resultats i, sobretot, l’esperit del Concili Vaticà II en el que encara estem immersos”. Expressa que “ara estem en profunda comunió i treball sobre la sinodalitat”, que “ens mantenim en «estat sinodal»” i que “aquest és un dels darrers fruits del Concili”. Afirma que el llegat permanent que ens ha deixat el Concili Vaticà II és “tornar a l’Evangeli, tornar a Crist, però també anunciar-lo amb un llenguatge entenedor per a l’home d’avui”. Finalment, diu que “malgrat les defallences de l’era present, la predicació de l’Evangeli farà que l’Esperit «rejoveneixi l’Església, la renovi sense parar, i la meni a la unió perfecta amb el seu Espòs» (LG 4)”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que el passat dia 12 de juliol el Sant Pare va nomenar Bisbe Coadjutor d’Urgell Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat, perquè vingui a ajudar-lo en el ministeri episcopal a la Diòcesi d’Urgell, i quan el Papa ho decideixi, el succeeixi com a Bisbe i Copríncep d’Andorra. Expressa que comença “una nova etapa de col·laboració entre els dos bisbes sempre per a evangelitzar i servir, per a estimar a imatge de Crist el Bon Pastor”. Afirma que per a ell “també comença una nova etapa vital i l’aprenentatge de deixar pas al nou Bisbe, a saber minvar perquè els altres creixin i a fer equip aportant la pregària i l’experiència”. Finalment, demana als diocesans que ajudin el Bisbe coadjutor Josep-Lluís perquè “es trobi bé entre nosaltres” i els doni la gràcia renovadora del seu episcopat i que siguin tots col·laboradors del nou bisbe coadjutor, cridat a succeir-lo en el ministeri episcopal a Urgell.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, vol subratllar que “Déu ha de ser present i viu en la pregària ordinària”. Expressa que les vacances són “un temps adient per a l’oració, tant l’específica i extraordinària com l’ordinària a la vida” i “un temps disponible, sobretot per refer-nos, potser reorientar-nos”. Afirma que qui té el cor disposat, “obert a la presència del Déu viu, experimenta el sentir-se constantment, ordinàriament, acompanyat per la presència de Déu i del seu amor cada dia i cada instant” i que a qui té aquesta obertura “el món li sembla veritable casa de l’amor de Déu, fins i tot quan aquest món reflecteix situacions de sofriment”. Finalment, diu que “també aquest sofriment ha de tenir en nosaltres un espai en el record, perquè el privilegi de les vacances no ens pot fer oblidar que Déu és present sobretot en aquells que pateixen”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el passat setembre va subscriu­re i promulgar els decrets sinodals, fruit del Sínode Dioce­sà, en el qual, durant quatre anys, han anat avançant en el camí de l’escolta, de la pregària i del discerniment. Recorda que “el Sínode Diocesà no acaba, però, amb els decrets promul­gats, sinó que es perllonga amb la recepció d’aquests” i que, per això, va exhortar els diocesans a “fer una lectura atenta i generosa dels decrets per veure quins camins a fressar ens obre el Senyor en aquests moments de forta descristianització de la nostra societat”. Finalment, expressa que “com a Església de Vic necessitem continuar avançant, no pas sols, sinó juntament amb els altres” i que “per aquesta raó, volem viure la Jornada Diocesana, entorn del Dia de la Catedral —el diu­menge 15 de setembre—, com una experiència de camí sinodal, amb un lema: «Caminem junts amb esperança», i amb activitats adients”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que a l’inici d’aquest curs passat, a les glosses, proposava una sèrie de virtuts i el desenvolupament d’unes actituds personals per millorar la nostra vida comunitària i enumerava les propostes diocesanes concretes per al curs que començava, centrant-les en dues prioritats: la renovació/formació i l’evangelització. Comunica que en total durant el curs ha fet “quaranta-vuit comentaris”: dotze, sobre informacions diocesanes; quinze, sobre informacions de l’Església a Espanya i/o a Catalunya; nou, sobre l’Església universal; set, sobre els temps litúrgics; i cinc, sobre algun aspecte formatiu que li semblava rellevant. Finalment, agraeix als diocesans l’interès i perseverança en la lectura dels seus escrits i demana a Déu que els ajudi en “la reflexió per aprofundir des de l’Evangeli en qualsevol àmbit de l’Església i del món”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “en el núm. 3 de la Constitució “Dei Verbum” es descriuen una sèrie d’etapes successives en què es desenvolupa la revelació divina”. Expressa que “la primera etapa de la història de salvació és la creació” i que “la següent etapa és la revelació en l’origen de la humanitat”. Afirma que “des del començament Déu s’ha revelat als homes per concedir-los la salvació “de dalt” i la “vida eterna””. Diu que “el text conciliar distingeix una tercera etapa”: “Amb la vocació d’Abraham comença pròpiament la revelació en la història d’Israel”, que “es resumeix en tres moments, que corresponen a diferents mediadors humans: Abraham, Moisès i els profetes”. Finalment, diu que “en diversos textos conciliars s’al·ludeix diverses vegades a la sàvia “pedagogia divina”” i que “Déu va instruint amb paciència el seu poble, respectant els ritmes de creixement”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: