Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb el lema “Som allò que tu ens ajudes a ser. Amb tu, som una gran família”, diumenge 7 de novembre se celebrarà a totes les diòcesis la Jornada de Germanor, amb la qual es convida els fidels a enfortir el seu compromís amb l’Església diocesana, a col·laborar-hi per al seu sosteniment pastoral i econòmic i ajudar-la perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de Germanor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “des de fa molts anys les nostres Esglésies malden per aconseguir un finançament adequat i solidari”, que “si volem una Església lliure i que hi aparegui de lliure, convé que en la seva acció pastoral pugui ser lliure de lligams econòmics que la condicionin excessivament” i que “en aquest sentit, han de ser els mateixos cristians els qui l’han de finançar, tot essent conscients de les possibilitats que realment tenim i deixant enrere altres projectes més ostentosos i d’altres èpoques”. Afirma que “convé tenir present la conservació del patrimoni, que —al capdavall— esdevé un patrimoni comú dels nostres pobles i es troba íntimament unit a la cultura i a les tradicions del nostre país” i que “malgrat tot, l’Església ha de ser lliure de traves econòmiques en la seva acció pastoral”. Manifesta que “per tal de predicar amb credibilitat la Bona Notícia de Jesús, l’Església ha de ser lliure”, que “no pot tenir altre lligam que l’Evangeli de Jesús i aquelles veus que en l’Evangeli reclamen la presència de Jesús” i que “l’Església és patrimoni dels senzills, d’aquells a qui el Pare revela el seu Regne”. Destaca que “l’experiència ens diu que en tots els anys que portem de la campanya de Germanor, no són precisament els poderosos, sinó el poble —el poble sant de Déu—, qui ha comprès millor que l’Església ha de ser lliure”. Finalment, diu que el lema d’enguany recorda que “tots —com una família— estem en aquest projecte comú” i expressa que “Déu contempla complagut aquells que, havent descobert el «tresor amagat» de l’Evangeli, ajuden de debò a aquells que treballen per fer-lo conèixer”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “ja fa més d’un any i mig que estem vivint els efectes de la pandèmia de la Covid-19” i que “l’Església, en col·laboració amb les administracions públiques i amb altres agents socials, ha estat molt activa en l’atenció i l’acompanyament als malalts, als difunts i als seus familiars”. Afirma que “ara, més que mai, treballem per atendre amb molt d’escalf els germans i germanes que s’adrecen a les nostres parròquies, comunitats o institucions, demanant ajuda material o espiritual”. Adverteix que “tot i que sembla que ens estem recuperant, les conseqüències econòmiques per a moltes famílies són crítiques”. Expressa que “davant d’aquesta situació, la gran família de l’Església que peregrina a la diòcesi de Barcelona vol continuar aquesta necessària missió al servei de les comunitats cristianes amb una atenció especial als més afectats per aquesta crisi”. Reconeix que “durant aquest darrer any les col·lectes parroquials han disminuït considerablement” i que “aquest any la col·lecta amb motiu de la Jornada de Germanor és més necessària que mai”. Manifesta que “aquesta Jornada vol conscienciar-nos de la necessitat de col·laborar econòmicament per dur a terme la missió que Crist ha confiat a l’Església, ja sigui amb una aportació periòdica o un ajut puntual”. Finalment, diu que “ha arribat l’hora d’entendre que hem d’estar més units que mai i caminar junts” i que “formem part d’una gran família que vol que ens sentim protegits, acollits i segurs” i vol agrair-nos profundament la nostra col·laboració en el Fons Comú Diocesà i la nostra solidaritat.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la campanya de “Germanor 2021” en favor de l’Església diocesana que té lloc aquest diumenge ens vol fer adonar que “Som allò que tu ens ajudes a ser. Amb tu, som una gran família.”” i que “es tracta de mirar la comunitat cristiana des de dins, no com a espectadors, sinó com aquells que s’hi impliquen, perquè estimen el que s’hi viu i el que s’hi fa, i se’n senten membres o seguidors”. Expressa que “les paraules de Jesús “Fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35), desvetllen el sentit profund de la generositat” i que “donant i donant-nos, ens realitzem plenament com a éssers humans i com a fills i filles de Déu”. Afirma que “la comunitat cristiana és el que entre tots l’ajudem a ser”, “per bé i per mal, ja que som una gran família de germans”. Manifesta que “la nostra Diòcesi d’Urgell necessita de la vostra ajuda, ja que també depèn de cadascun de nosaltres” i que “entre tots ho hem de fer tot, sabent que és Déu qui fa i posa el més essencial”. Reconeix que “necessitem la vostra presència i col·laboració en la celebració de l’Eucaristia i en les reunions de pregària eclesial; necessitem que hi hagi catequistes i servidors de la caritat, acompanyants dels joves i adults, voluntaris; i necessitem recursos econòmics que entre tots aportem, cadascú segons les pròpies possibilitats, per dur a terme l’acció pastoral en tots els camps”. Finalment, agraeix per endavant “la vostra aportació en la Diada de Germanor 2021, que tant ajuda la Diòcesi” i expressa que “estiguem segurs que Déu beneirà la generositat que ara exercim, ja que “fa més feliç donar que rebre””.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “celebrant el dia de “Germanor”, hauríem de dir que la “sinodalitat” passa per la butxaca i el compte corrent” perquè “la sinodalitat és la forma essencial de vida pròpia d’una Església que camina en comunió, participació i missió compartida” i “un dels signes més clars de comunió és contribuir a la vida de l’Església mitjançant l’aportació econòmica”. Afirma que “la pertinença a l’Església no consisteix simplement en la contribució econòmica al seu sosteniment, però és un dels signes d’aquesta pertinença” i que “com tot signe, s’ha de saber interpretar, s’ha de saber llegir”. Expressa que “davant el gest material de donar diners a l’Església, s’han de tenir presents qüestions fonamentals: què es dona, qui ho dona, per què es dona, com es dona, qui són els beneficiaris, etc.”. Recorda que “amb els béns de l’Església s’han fet innombrables obres en benefici de la cultura, del progrés social, dels malalts, dels pobres, de l’art, de la cultura en general” i que “aquestes obres han estat o continuen sent un bé” i “són signe, almenys, de creativitat i altruisme”. Recorda les paraules de Jesucrist sobre l’ofrena de la vídua pobra que “ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure”. Considera que “l’almoina al Temple, és a dir, l’ofrena a Déu, no es valora per la quantitat, sinó per la part d’un mateix que hi posem”. Manifesta que “el cor que estima, dona d’allò que és seu” i que “en el nostre cas, el qui estima dona per a compartir i aquesta comunió i participació, com diem, ens permet de realitzar entre tots una mateixa missió”. Finalment, diu que “el bon esperit sinodal necessita de signes visibles, per a ser veritable i perquè esdevingui testimoniatge” i que això “està a les nostres mans”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “la campanya de Germanor o de l’Església Diocesana coincideix al nostre bisbat amb la darrera etapa de la fase de grups sinodals del nostre Sínode, en la qual es fa present de manera clara el misteri de l’Església i la missió que li és pròpia” i que “en el treball d’aquests grups hi ha un punt clau: ¿És l’Església quelcom exterior a nosaltres, o és algú que em pertany, amb qui tinc una relació essencial?”. Afirma que “el Sínode per l’Esperança depèn de la nostra autèntica relació amb l’Església, la qual és mare i, al mateix temps, tots i cada un de nosaltres som membres del Cos de Crist, que és l’Església”. Manifesta que “aquest principi fonamental té una concreció ineludible en l’aportació al manteniment de la nostra Església”, en la qual inclou “la meva comunitat, la meva parròquia, la meva diòcesi, l’Església universal”. Considera que “és massa fàcil, i expressa manca de generositat envers nosaltres mateixos, pensar que el manteniment de l’Església no és cosa nostra, dels feligresos” i es pregunta “què és la parròquia, l’Església, sense nosaltres, sense cada un de nosaltres?”. Finalment, diu que el lema que repetim en aquesta campanya de Germanor “ens recorda que l’Església és ben nostra i que sense la nostra aportació hi manca quelcom molt important: la generositat que expressa el grau de la nostra inserció en la comunitat cristiana” i diu que entre tots farem realitat una Església “ben viva per a ser portadors d’esperança al nostre món”.
L’administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que la campanya de Germanor “torna a trucar a la porta del nostre cor, a fi que la nostra resposta sigui ben generosa”, però que “la crida que se’ns fa troba ressò en el nostre mateix cor”. Expressa que “entendre i viure el misteri de l’Església és entrar en el misteri de comunió de Déu mateix” i que “l’Església és, com ens recorda el concili Vaticà II, tot citant sant Cebrià de Cartago, «poble unificat des de la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Lumen gentium, 4)”. Expressa també que “la realitat de comunió en l’Església és essencial per a entendre qui som i quina és la nostra missió” i que “de la comunió que portem en la nostra essència neix la comunió entre nosaltres i, com a expressió d’aquesta, la comunió de béns”. Afirma que “la diada de Germanor ens recorda que la comunió de béns ens demana la col·laboració econòmica amb la nostra Església a tots els nivells: diocesà, parroquial, comunitari”. Adverteix que “portar endavant l’obra evangelitzadora, celebrativa i caritativa és responsabilitat de tots nosaltres”, que “ningú no pot mirar cap a un altre costat” i que “és tasca de tots sense exclusió, perquè sense la col·laboració de tots no és possible”. Manifesta que “la crida a la generositat que fa sempre l’Església per a totes les necessitats vol arribar al cor de tots perquè donin amb generositat, dintre les possibilitats de cadascú”. Finalment, diu que “la nostra Església de Solsona té moltes obres de comunió, evangelització i caritat en marxa” i que “entre tots hem de fer possible una Església en què caminem més junts, essent cada dia més missioners, des de la comunió de béns, expressió del que som i vivim”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “habitualment la nostra vida de fe està vinculada a aquelles realitats eclesials més properes a nosaltres”: la família; la parròquia i el sacerdot que està al capdavant d’ella; els grups de reflexió; la catequesi; el centre educatiu si és d’inspiració cristiana, o la classe de religió. Expressa que “no podem oblidar que aquestes realitats ens fan present i proper el misteri de l’Església” i que “no som cristians perquè pertanyem a un grup; o a la parròquia del nostre poble”, sinó que ho som “perquè hem sigut batejats i, pel baptisme, hem entrat a formar part de l’Església”. Afirma que “la realitat en la qual es realitza plenament el misteri de l’Església és la diòcesi, presidida pel Bisbe en comunió amb el Successor de Pere i amb la resta del Col·legi Episcopal” i que “aquesta comunió assegura l’autenticitat del seu magisteri i possibilita que qualsevol batejat que viu una plena comunió amb l’Església, puga participar en l’Eucaristia celebrada per ell o pels sacerdots, que són els seus col·laboradors”. Manifesta que la missió del Bisbe en la diòcesi és “assegurar que totes les comunitats cristianes estiguen ateses pastoralment” i “garantir que en tota la diòcesi se celebren els sagraments, s’anuncie l’Evangeli de Crist, es visca el manament de l’amor als germans i hi haja un autèntic creixement en la santedat i en la vida cristiana en el conjunt del Poble de Déu”. Destaca que “perquè hi haja comunió a l’Església diocesana, ha d’haver-hi solidaritat entre nosaltres: entre els cristians i entre les diferents realitats eclesials”. Finalment, diu que el Dia de l’Església diocesana ha de ser “de solidaritat i de germanor entre els que formem part d’aquesta porció del Poble de Déu que pelegrina a Tortosa”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, expressa que en la diada de Germanor “el més important és la consideració de l’Església com una gran família on tots tenen un lloc de responsabilitat”. Recorda que com cada any “ens dirigim als membres de la Diòcesi per donar compte de les activitats promogudes i realitzades per les nostres comunitats i els recursos econòmics que ha utilitzat la nostra Església” per tal de “demanar a tothom la col·laboració en aquesta gran tasca comuna i agrair l’ajuda rebuda”. Comunica que en la Jornada d’enguany “es vol accentuar la humilitat com a base de la fonamentació familiar dels cristians com a fills de Déu i germans de tothom” i “s’assenyala la responsabilitat personal com a contribució al servei comunitari, tal com apareix en la primera part del lema amb una gran afirmació: som el que tu ens ajudes a ser”. Ens convida a exercir conscientment la nostra responsabilitat “perquè la comunitat pugui estendre la llum de Crist a tothom, que es concreta en el servei, en el tarannà i en compartir, amb la finalitat de continuar lloant i donant gràcies a Déu per haver-nos atorgat la filiació i recordar-nos cada dia la fraternitat”. Recorda l’altra part del lema “Amb tu, som una gran família”, que repeteix “la necessitat de comptar amb cada membre perquè la família desplegui tota la seva enorme potencialitat en l’ajuda i en el compromís amb tots els éssers humans en aquests moments tan durs de pandèmia”. Finalment, demana un any més la col·laboració personal i agraeix la generositat de tothom i informa que “en les pàgines del Full Dominical podeu trobar un resum anual de les activitats i de les partides econòmiques corresponents per desenvolupar-les”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “som una Església de comunió en Crist, de comunió entre nosaltres, i també de comunió de béns”, que “la missió que tenim com a Església en cada moment de la història és anunciar la Bona Notícia de Jesús, viure-la, celebrar-la, oferir-la i traduir-la en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes” i que “per a aquesta missió ens necessitem primer de tot a nosaltres, els creients, però també ens calen mitjans materials”. Reconeix que “l’aportació econòmica de la «creueta» a la declaració de la renda és molt necessària”, però afegeix que “de cap manera és suficient”, ja que “necessitem la col·laboració de tots per disposar d’una economia prou sòlida que ens permeti viure les celebracions en temples dignes i acollidors; per assumir la retribució dels preveres i altres treballadors al servei de tots; per oferir propostes de formació; per acollir els qui més ho necessiten; per estar al costat dels qui més sofreixen”. Expressa que és “molt conscient del moment de crisi econòmica que vivim, de l’afebliment dels recursos de moltes famílies”, però que està convençut que “la necessitat augmenta la generositat, més que afeblir-la”. Manifesta que “la jornada de germanor i la col·lecta per al fons comú són una aportació que, afegida als recursos habituals, ens permet equilibrar el pressupost diocesà i el de les parròquies”. Finalment, “conscients del que Jesucrist ens ha donat i ens dona mitjançant la nostra Església”, es pregunta “quina és la nostra resposta, també, com a contribució econòmica” i l’agraeix, “sigui la que sigui”.
L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la Jornada de Germanor “ens ajuda a expressar que els cristians formem part d’una gran família que va més enllà dels llaços de sang i de parentiu”, “som la família dels fills de Déu”. Expressa que “és important tenir clar de què estem parlant quan parlem de l’Església”, que “molts no ho saben” i pensen que l´Església és “com una associació, una mena d’ONG” o que hi ha cristians que pensen que l´Església “són el Papa i els bisbes, només ells”. Afirma que l´Església és “la família de Déu”: “és Jesucrist amb tots els batejats, formant un mateix cos amb Ell que n’és el cap i tots nosaltres que som els seus membres”. Recorda que “amb motiu d’aquesta jornada posem de manifest una vegada més la vida de l’Església que anuncia la Bona Nova de Jesucrist, celebra els sagraments i serveix i ajuda els altres, especialment els més necessitats” i que “gràcies al treball de molts, preveres i diaques, religiosos i laics això es fa possible” perquè “tots som responsables de la vida d’aquesta gran família, la família dels fills de Déu”. Finalment, agraeix en nom de la diòcesi “la vostra col·laboració en tants camps d’acció i també amb el suport econòmic que necessitem per tal de portar-ho a la pràctica” i alhora demana a “tots els fidels, sacerdots i diaques, seminaristes, persones consagrades, laics, famílies, infants, amb un record especial pels malalts, que preguem pel nou bisbe que el Senyor ens vulgui enviar, sigui qui sigui”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
