Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 31 de desembre l’Església celebra, amb el lema “Família, portadora de la Bona Notícia”, la Jornada de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep, en la qual se’ns convida a contemplar sant Josep i la Mare de Déu com a model d’acollida de Jesucrist i a trobar en la Sagrada Família l’exemple a seguir, així com un sòlid punt de referència i una inspiració ferma.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de la Sagrada Família, així com del sofriment dels innocents, de la Mare de Déu, d’esperar en la pau i d’orientar la ciència i la tècnica cap a la consecució de la pau.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “l’últim diumenge de l’any, encara dins l’octava de Nadal, s’escau la festa i Jornada de la Sagrada Família”, “una data que ens reunim per demanar a Jesús, Maria i Josep que inspirin les famílies a ser portadores de la Bona Notícia” i que “aquest any, acomiadem l’any amb aquesta Jornada i començarem el nou, si Déu vol, amb la solemnitat de la Mare de Déu, en què s’escau la Jornada Mundial de la Pau, amb el desig i amb la pregària perquè la pau s’estengui”. Recorda que per això dissabte 30 de desembre celebren “l’Eucaristia amb motiu de la festa litúrgica de la Sagrada Família”, a la basílica de la Sagrada Família, on faran “la renovació del seu compromís els matrimonis que aquest any han celebrat els 25, els 50 o més anys del seu casament”. Expressa que “de vegades, no som prou conscients del que suposa tenir un temple cristià dedicat a la Sagrada Família, una obra que, per la seva originalitat i esplendor, és l’admiració del món”. Recorda que “ha estat qualificada com la «catedral d’Europa», sobretot, per la sensibilitat espiritual, litúrgica, arquitectònica i ecològica que el genial arquitecte Antoni Gaudí, inspirat per l’Esperit Sant i mogut per la seva devoció a la sagrada família de Natzaret, va donar a la seva obra”. Manifesta que “Gaudí, que admirava sant Francesc d’Assís, va compartir amb ell el seu amor a la pobresa, a la senzillesa i a la natura creada per Déu” i que “Gaudí, a imitació de sant Francesc, iniciador de la representació del pessebre, va voler fer la seva particular representació del pessebre a la façana del naixement de la Sagrada Família, en la qual també va incorporar molts elements de la natura”. Finalment, ens desitja “un bon i sant any nou” i demana que “preguem a Déu per la pau a casa nostra i a tot el món” i que demanem amb fe “guieu, Senyor, els nostres passos per camins de pau”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “aquest diumenge és la festa de la Sagrada Família” i que “els cristians mirem de nou vers aquella llar modèlica de Natzaret, per descobrir-hi els grans valors familiars i d’estimació que el Fill de Déu ha santificat en venir al món”. Expressa que “Jesús, Maria i Josep continuen essent per a nosaltres els models d’unió, de convivència, de laboriositat, d’obertura, de respecte, de pregària i d’amor mutu”. Diu que “fa uns anys, la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea va demanar que la família esdevingués una prioritat de tots els Estats europeus, i va elevar unes propostes detallades per a una estratègia familiar que converteixi Europa en “la regió del món més amiga de la família””. Considera que “les legislacions europees han de vetllar per la protecció social, el temps de treball, la igualtat real entre homes i dones, l’habitatge…”. Explica que “l’estratègia que els Episcopats aconsellaven contenia propostes detallades per a assolir 6 grans objetius: “Millorar la integració de les persones grans en la societat, ajudant en primer lloc les seves pròpies famílies a ajudar-los. Promoure reglamentaciones i polítiques més justes a favor dels infants, la seva protecció i la seva educació integral. Promoure reglamentacions i polítiques més justes per al matrimoni i els pares i mares de família. Promoure llaços més propers entre generacions. Donar suport públic a les famílies que es troben amb necessitats particulars i promoure associacions familiars i una millor representació de les famílies en la vida pública, especialment pel que fa a l’educació. Finalment, diu que “la promoció de la família en darrer terme farà que els ciutadans europeus siguin més feliços, promourà una major cohesió social, tindrà un efecte positiu en la salut pública i, d’aquesta manera, contribuirà a invertir la disminució de l’índex de natalitat a Europa”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “per Nadal la família pren tot el seu relleu” i que “és impensable celebrar la festa del naixement del nostre Redemptor sense sentir el caliu de la família”. Expressa que “Nadal fa brollar una germanor acollidora al redós de l’Infant que ens ha estat donat per a redescobrir en el seu tendre rostre l’amor misericordiós del Pare del cel”. Afirma que “els cristians mai no ens cansarem de repetir que el bé de la persona, de tota la societat i de la mateixa Església es relaciona de manera molt clara amb el bon estat de la família, que és la primera cèl·lula del teixit social: la família fonamentada en l’amor dels esposos, formant una comunitat d’amor i oberta a la vida, amb els fills, que són un do de Déu”. Considera que “el lliurament mutu dels cònjuges i la seva disponibilitat a donar la vida enriqueix i millora la família humana” i que “l’obertura a transmetre la vida, la disponibilitat per a acceptar els fills és una missió pròpia del matrimoni”. Manifesta que “l’Església no es cansa d’exhortar a la paternitat i maternitat responsables, que duu a la generositat, sense tancar-se mai en l’egoisme”. Constata que “per al futur de les nostres parròquies i comunitats és evident la necessitat de famílies cristianes, perquè la fe i la llet materna van juntes”. Destaca que “l’anunci evangèlic es transmet principalment en la família i per mitjà dels testimonis i dels exemples concrets” i que “el testimoniatge quotidià dels pares —sense oblidar els avis—, fet d’exemples més que de paraules, és indispensable perquè els fills coneguin l’experiència cristiana del Déu vivent que camina amb nosaltres”. Finalment, diu que “tota la nostra diòcesi ha de ser constant en la pregària al Senyor demanant-li famílies veritablement cristianes”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “avui es parla molt de la família” i que “segurament, sempre ha estat així perquè els éssers humans parlem constantment d’allò que més ens interessa”. Expressa que “parlar de la família en aquest diumenge, quan l’Església ens proposa com a model la imatge de la Sagrada Família, és un plaer, una obligació i una convicció personal i social que, seguint les pautes de Jesús, Maria i Josep, ajuden a equilibrar la nostra personalitat, que creix al costat d’unes persones que ens estimen, i a fomentar unes relacions basades en l’amor i en la gratuïtat”. Afirma que “la família és una institució fonamental en qualsevol societat de qualsevol època” i que “acceptem, per descomptat, una evolució en les seves manifestacions, però insistim que és una peça permanent i necessària per a la maduració de la personalitat de l’ésser humà”. Manifesta que “a l’interior de la família som estimats i aprenem a correspondre a l’amor. Som valorats i aprenem a analitzar i a discernir. Dialoguem i aprenem a escoltar. Som educats en els valors/virtuts i aprenem l’exigència, l’esforç i el respecte”. En aquests dies de tensió i guerra aprofita per demanar-nos que preguem per la pau. Finalment, diu que “som conscients de les dificultats que comporta formar una família”, però que “no ens cansarem de valorar i apreciar com un gran do de Déu haver nascut en el si d’aquesta institució que ha donat sentit a la nostra vida” i diu també que “hi ha altres varietats d’unions”, però que “els cristians agraïm la família d’avui i de sempre, que acull la nostra existència i ens dona seguretat, afecte i llibertat”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que, en aquesta setmana en què hem celebrat la diada dels Sants Innocents, voldria “reflexionar sobre el sofriment dels innocents”. Recorda que “Albert Camus, en la seva famosa obra La Peste, presenta amb cruesa el problema del sofriment”. Expressa que “el sofriment dels infants, dels innocents, continua sent la punta més afilada del problema del mal”, que “la sensibilitat de l’home modern refusa una creació en la qual els innocents són turmentats” i que “l’objecció ens la formulem dia rere dia: «Si Déu és bo, si Déu és pare, per què?»”. Afirma que “el sofriment, i sobretot el sofriment dels innocents, és un misteri insoluble per la intel·ligència humana” i que “els qui hem de donar raó de la nostra esperança preferiríem romandre en silenci davant la perplexitat de determinats fets”, però que “no podem callar” i “des de la fe hem de dir una paraula”. Considera que “no es pot reduir el tema al fet que si es creu en Déu, aleshores es resa i es deixa de lluitar” i que “el cristià sap que si es creua de braços quan hi ha problemes greus vindrà el desastre, a no ser que hi hagi un miracle excepcional”. Manifesta que “quan en la vida es palpa la pròpia insuficiència, expressada en el sofriment dels innocents, no hi ha més que una resposta: “O bé s’admet la fe cristiana o bé se la refusa” i “si s’admet, aleshores és necessari assumir-la en la seva totalitat i considerar que, en la revelació cristiana, el major torturat i innocent de la història és Crist mateix”. Diu que “és necessari lluitar contra el sofriment dels innocents, però també saber que la seva mort no és un cataclisme definitiu”, sinó que “és el revers d’un misteri d’unió amb la Creu de Jesús”. Finalment, expressa que refusar el misteri “implica un nus d’obscuritat encara més gran” i que “al capdavall, també l’Església, quan és fidel a Crist, sofreix persecució per la justícia”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “a l’inici del nou any recordem el moment de l’Anunciació” i que “entre la paraula de l’àngel “ets plena de gràcia” i aquesta altra “concebràs en el teu ventre i donaràs a llum un Fill” hi ha una relació directa: Maria és mare perquè és plena de gràcia”. Es pregunta si “som nosaltres també fecunds en les nostres tasques, iniciatives, compromisos” i reconeix que “podríem portar aquí nombrosos exemples d’esterilitat”, “des del punt de vista espiritual”. Expressa que “segons la manera de mirar, podem dir que fem moltes coses bones en si mateixes, o potser afirmem que ens trobem estancats i inútils, a la vista de les crisis socials, personals, econòmiques, que ens envolten” i que “aquesta doble sensació també es dona en l’àmbit personal (moral) i en l’àmbit estrictament eclesial”, ja que “no són pocs els esforços fracassats perquè les coses canviïn” o els “treballs evangelitzadors sense resultats”. Afirma que “acceptem l’escassa o nul·la fecunditat dels nostres esforços”, però que “tenim un punt de referència on mirar”, “amb agraïment i amb desig d’aprendre”, perquè “tots som beneficiaris d’aquesta fecunditat, en formem part en tot sentit, rebent-la i oferint-la”. Manifesta que “la Mare de Déu degué fer moltes coses en l’àmbit de la família, com a esposa, en la comunitat jueva i al poble”, però que “entre tot el que ella va fer hi ha una sola obra que va omplir tota la seva existència, donant-li ple sentit, fins a definir-la totalment: ser mare de Jesús”. Afegeix que “a més el seu ser personal, el sentit de tot el que ella era i feia, no consistia en les seves accions i els seus treballs, sinó en l’amor que posava en tot això”, “d’aquí la seva fecunditat”. Finalment, expressa que “no podem calibrar ni mesurar la fecunditat, l’eficàcia de tant d’amor”, però que “la veritat és que no té límit” i “sabem que serà eficaç en el cor obert i disponible”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “el primer dia de l’any celebrem la festa solemne de Maria, Mare de Déu”, que “aquest títol se li va atribuir oficialment a Maria al concili d’Efes, l’any 431, encara que ja s’havia consolidat en la devoció del poble cristià des del segle III considerant que essent la Mare de Jesús el Fill de Déu, que és Déu, és també la Mare de Déu” i que “totes les gràcies de les quals va ser plena li foren atorgades perquè havia estat escollida per ser Mare de Déu”. Explica que “va ser el papa sant Pau VI qui va posar la festa de Maria com a Mare de Déu en el primer dia de l’any, per començar l’any sota la protecció maternal de Maria” i “dedicant a la vegada aquest dia a pregar per la pau, instituint així la Jornada Mundial de la Pau”. Afirma que “començarem, doncs, un nou any”, que “ho hem de fer contemplant el misteri d’un Déu que és amor i que ha assumit una carn com la nostra, que s’ha compromès amb nosaltres, que ha fet present el seu Regne en el món” i que “això vol dir que, encara que de vegades ens ho pugui semblar, no ens ha deixat sols, que no estem sols” i “vol dir que Ell ha entrat en el temps i l’ha santificat amb la seva presència perquè ens estima”. Considera que “no n’hi ha prou amb desitjar-nos un “bon any”, o en dedicar aquest dia primer de l’any a pregar per la pau”, sinó que “ens hem de preguntar què podem fer nosaltres per la pau, què podem i què hauríem de fer perquè aquest any que comença sigui millor, sigui per a tots un bon any”. Finalment, demana que “santa Maria, Mare de Déu i també mare nostra, ens acompanyi i ens guardi a tots en aquest any que comencem”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “diumenge, 31 de desembre, estem a punt de cloure l’any 2023, un any amb lamentables guerres que no cessen” i recorda que “el papa Francesc acostuma a dir que, atès que hi ha tants conflictes bèl·lics al nostre món, sembla com si estiguéssim vivint una «tercera guerra mundial a pedaços»”. Afirma que “la desconfiança i la por augmenta el risc de la violència, en un cercle viciós que mai no pot conduir a una relació de pau” i que “tanmateix, el desig de la pau és profundament arrelat i inscrit en el cor de cada persona”. Considera que el camí de la pau ens demana “paciència i confiança” i “que siguem homes i dones d’esperança”. Recorda que el 31 de desembre “fa un any de la mort del papa emèrit Benet XVI”, el qual “el 30 de novembre de l’any 2007, ens va oferir l’encíclica Spe salvi (Salvats en esperança)” on “remarca com esperar en la pau és un bé preciós al qual aspira tota la humanitat” i “diu que qualsevol situació difícil «es pot viure i acceptar si mena vers una meta, si podem estar segurs d’aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que justifiqui l’esforç del camí»”. Manifesta que “l’esperança és, en aquest sentit, la virtut que ens posa en camí vers la pau tan anhelada en aquest nostre món on hi ha tantes guerres en ple segle XXI”. Finalment, demana que “mirem d’esperar en la pau, de posar-nos en camí vers la pau, d’esdevenir artífexs de pau, comptant sempre amb l’ajuda del Senyor, amb la seva gràcia” i que ho demanem “tot fent nostra aquesta bonica oració del papa sant Joan XXIII: «Senyor Jesucrist, que sou anomenat Príncep de la pau (…), desterreu dels nostres cors qualsevol cosa que pugui posar en perill la pau; que l’anhel per la pau es faci present i perduri per sobre de qualsevol situació»”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, informa que “el primer dia de l’any l’Església celebra, juntament amb Maria com a Mare de Déu, la Jornada Mundial de la Pau” i que “el Papa ens ha ofert aquest any una reflexió profunda sobre la importància d’orientar tots els progressos científics i tècnics a la consecució de la pau i de posar-los sempre al servei de l’ésser humà i del bé comú”. Afirma que “la capacitat de la intel·ligència humana i el seu poder creatiu s’expressen en el desenvolupament de la ciència i les conquestes de la tècnica, que porten al perfeccionament de l’ésser humà i a la transformació del món” i que “juntament amb les oportunitats de creixement, advertim també la presència d’importants riscos, que reclamen un compromís d’actuació de manera ètica i responsable”. Reconeix que “una manifestació del progrés en aquests camps és el desenvolupament de noves tecnologies i instruments digitals”, entre ells la “intel·ligència artificial”, el desenvolupament de la qual “pot suposar, sens dubte, un avenç per a la humanitat”, però “també ofereix nombroses possibilitats de control dels éssers humans, de manipulació de la informació, d’interferència en els processos electorals i, fins i tot, d’utilització amb finalitats militars”. Expressa que “és molt important que, en l’ús d’aquestes tecnologies, els éssers humans siguem capaços d’actuar de manera responsable i respectar els valors humans fonamentals”. Manifesta que en el seu missatge, el Papa reclama que “hi hagi organismes encarregats d’examinar les qüestions ètiques que sorgeixin i de tutelar els drets de les persones que utilitzin aquests mitjans o en rebin la influència” i que demana que “les nacions adoptin “un tractat internacional vinculant, que reguli el desenvolupament i l’ús de la intel·ligència artificial en les seves múltiples formes””. Finalment, diu que “és important que tota aquesta tecnologia es posi al servei d’un món més just i més humà”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
