Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dimarts 11 de febrer l’Església va celebrar la XXXIII Jornada Mundial del Malalt, una jornada instituïda pel papa Joan Pau II, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, per tal de relacionar la cura que els cristians han de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut. Aquest mateix dia, va iniciar-se, a les diòcesis amb seu a Catalunya, la Campanya del Malalt, que es clourà el proper 5 de maig, amb la Pasqua del Malalt.
D’altra banda, del 7 al 9 de febrer va tenir lloc a Madrid el Congrés de Vocacions, amb el lema «Per a qui soc? Assemblea de cridats per a la missió», organitzat pel Servei de Pastoral Vocacional per encàrrec de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Aquest Congrés va aplegar unes tres mil persones –preveres, diaques, seminaristes, laiques i laics en diferents estats de vida, i religioses i religiosos de les 70 diòcesis de l’Estat-, que van viure tres dies de fraternitat i reflexió sobre l’impuls de la cultura vocacional.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial del Malalt i del Congrés de Vocacions, així com de l’Any Jubilar, d’una llum en la fosca a Terra Santa, del cristianisme, de periodistes a l’Església i de l’Eucaristia, font de la missió.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “el passat onze de febrer celebràvem la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, mare i protectora de tots aquells que pateixen alguna malaltia”, que “l’Església universal celebra en aquesta data la Jornada Mundial del Malalt” i que “a Espanya, aquest dia comença la Campanya del Malalt”. Comparteix una reflexió sobre “l’episodi de la curació del paralític de Cafarnaüm (Mc 2,1-12)”. Diu que “l’evangelista ens descriu una persona que pateix una malaltia incurable” i que “la situació del paralític ens pot recordar totes les persones que es troben paralitzades per la malaltia; i també a tots nosaltres quan ens sentim bloquejats per problemes de salut o per les adversitats”. Afirma que Jesús retorna al paralític “l’esperança i les ganes de viure” i que “Jesús ens ajuda a suportar els nostres sofriments i sempre ens dona una nova oportunitat”. Finalment, prega que “demanem a Déu que ens ajudi a convertir-nos en signe d’esperança i a portar el consol de Crist als nostres germans que pateixen alguna malaltia”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt, el papa Francesc “ens convida fer-nos pelegrins d’esperança” i ens proposa reflexionar en tres aspectes importants: l’encontre, el do i el compartir”. Diu que “el patiment, físic o espiritual, ens obre la porta a un encontre més intens amb el Senyor”, que “mai com en el patiment ens adonem que l’autèntica esperança ens ve del Senyor”, que “és un do seu”, que “compartir és una manifestació d’amor” i que, “restant al costat d’un llit, el malalt experimenta que és estimat per Déu i els que l’acompanyem descobrim que el que Déu ha fet amb nosaltres, nosaltres ho hem de viure també amb la nostra presència moltes vegades silenciosa al costat dels germans malalts, fent així visible, tangible, la presència i l’amor del Senyor”. Finalment, agraeix a tots els qui participen en aquesta missió, sanitaris, sacerdots, persones consagrades, voluntaris de la pastoral de la salut, malalts, tots, el fet que comparteixin “amb Jesús i amb el germà malalt l’amor que Déu ens té”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “al voltant de la festivitat de la Mare de Déu de Lorda, l’Església celebra la jornada del malalt”. Considera que “ens cal tenir present que la malaltia, i encara més si és una malaltia greu en la qual la nostra vida o la seva qualitat corren un alt risc, és un moment dur de suportar i alhora és un moment en el qual ens plantegem tots plegats, creients i no creients, el sentit de la vida, del sofriment, de l’existència del concepte de malaltia”. Expressa que “és en un moment com aquest, clau en la vida de les persones, en el qual la nostra fe pot donar un testimoni, un cop de mà”, ja que “pot aportar consol i un gest de proximitat que segurament no alleugerirà la malaltia, però donarà pau a l’esperit”. Afirma que “quan fem l’experiència del pelegrinatge a Lorda, especialment si el fem amb malalts, és un d’aquells moments forts en la nostra experiència de fe com a cristians”. Finalment, diu que “la nostra proximitat al malalt no és ni ha de ser una excepció ocasional” i recorda que “darrere cada malalt, hi ha la imatge de Crist; hi ha Crist mateix”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, comunica que del 7 al 9 de febrer de 2025 va tenir lloc “el Congrés de Vocacions: “Per a qui soc? Assemblea de cridats per a la missió“”. Recorda que “els bisbes diem convençuts que “la promoció de tota vocació es converteix en una veritable urgència, entre les tasques de la nostra Església””. Es pregunta “com projectar, proposar i animar aquesta promoció” i respon que “potenciant una cultura vocacional transversalment present en totes les àrees de missió i vida eclesial diocesana”. Explica que “la cultura vocacional tracta de recrear i posar en relació espais eclesials missioners que irradiïn senyals i llums que un altre estil i mode de viure és possible”, “un estil de vida en Crist”. Finalment, afirma que “perquè puguem treballar junts per una cultura vocacional, les nostres comunitats han de creure en la promesa de Déu i en elles mateixes” i que “han d’assumir un paper proactiu, obert al testimoniatge i la proposta”, amb “una vida que sigui missió i anunci de la civilització de l’amor que Jesús proposa”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que el passat cap de setmana, la diòcesi tortosina “va participar en el Congrés de Vocacions «Per a qui soc? Assemblea de cridats per a la missió»” i diu que “aquesta pregunta cerca en nosaltres una resposta que brolli d’aquest discerniment que es duu a terme a l’Església com a assemblea de cridats”. Expressa que “amb el desig de ser Església missionera i sinodal que es posa en estat vocacional, vam celebrar aquesta festa eclesial que va fer palès que el Senyor no deixa de cridar els seus fills per a recordar-nos que tota la vida és vocació”. Afirma que “el Fill de Déu, amb la seva encarnació, es va unir amb cadascun de nosaltres” i que “patint amb nosaltres, encarnant-se en unes mans pobres, una pell sensible al sofriment i un sentir profundament humà, ens va obrir el camí per a seguir els seus passos, descobrint-nos el caire i la grandesa de la nostra vocació”. Finalment, expressa que “quan ens preguntem «per a qui soc?», podem dir amb santa Teresa de Jesús: «Vuestra soy, para Vos nací, ¿qué mandáis hacer de mí?»”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “vam començar joiosos l’Any Jubilar el proppassat 29 de desembre”. Explica que “l’origen dels anys jubilars prové de l’antic poble d’Israel”, el qual “cada cinquanta anys celebrava l’anomenat «any de gràcia del Senyor»”, “un any especialment dedicat al perdó de les ofenses” que “era anunciat per mitjà del so d’un corn de marrà, en hebreu yobel”. Indica que “més tard, la paraula yobel es va traduir per iubilæus, ‘jubileu’, tot incorporant el caire d’alegria, de joia, al significat primer que tenia la paraula”. Expressa que “l’Església catòlica va iniciar la tradició dels anys sants o jubilars amb el papa Bonifaci VIII, l’any 1300”, el qual “va preveure la realització d’un jubileu cada segle”. Afirma que “a partir de l’any 1475, per tal de permetre que almenys cada generació pogués viure un any sant, el jubileu ordinari es començà a espaiar a un ritme de cada vint-i-cinc anys”. Finalment, informa que “els anys sants ordinaris celebrats fins avui han estat vint-i-sis” i que en els últims cent anys hi ha hagut tres anys sants extraordinaris.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, recorda que del 18 al 23 de gener la Coordinadora (Holy Land Coordination), formada per representants de les Conferències episcopals de diversos països d’Amèrica i Europa, va realitzar la visita a Terra Santa, concentrada en “la situació actual i en l’impacte sobre la comunitat cristiana de Gaza i de Cisjordània”. Expressa que s’uneixen “al Patriarca de Jerusalem Cardenal Pizzaballa i als Ordinaris Catòlics de Terra Santa en la seva esperança que l’alto el foc sigui quelcom més que una pausa en les hostilitats i que marqui l’inici d’una pau estable i duradora”. Afirma que “les comunitats cristianes són una llum que fa claror en la fosca en una Terra Santa que pateix”, que “commou escoltar amb molta freqüència que els cristians volen mantenir-se allà i reconstruir les vides del seu poble” i que “necessiten la nostra solidaritat”. Finalment, diu que “els cal també la nostra presència i la nostra pregària per sentir que no estan sols i que no els hem oblidat, que les llavors de pau i de reconciliació van en el bon camí, i que l’esperança també és possible per a aquella terra, que també és una mica nostra”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que l’afirmació: «El cristianisme és Crist» (St. Òscar Romero), “no sempre és evident, perquè una cosa és la doctrina i una altra la vivència”. Expressa que “si de Jesús solament ens quedem amb un personatge del passat o amb unes maneres de pensar…, el cristianisme que es practica és sense ell”. Afirma que “tan sols el trobament personal amb l’esdeveniment de Crist mort i ressuscitat ens fa deixebles seus, perquè ell és viu entre nosaltres”. Considera que hem d’acceptar “la nostra situació de minoria enmig de la societat, la qual cosa ens demana una lluita personal per viure amb Crist, distanciant-nos d’aquelles idees i comportaments disconformes amb la nostra identitat creient”. Assegura que “cada vegada més, el cristià que vulgui viure amb fidelitat la seva fe experimentarà que és estranger en la seva mateixa terra”, però sempre a punt de donar raó de la seva esperança. Finalment, demana que “tinguem present el que el nostre Sínode per l’esperança ens diu: «Que s’afavoreixi i potenciï en tota activitat eclesial la centralitat de Crist i el trobament amb ell, que viu entre nosaltres»”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en totes les professions hi ha creients que volen viure el seu exercici vocacional des de la fe que els ha estat regalada”. Parla dels periodistes, “uns professionals que s’esforcen per transmetre una notícia, una anècdota o un esdeveniment a la resta dels mortals des d’una plataforma escrita o audiovisual”. Recorda que els professionals catòlics tenen un patró, sant Francesc de Sales, que “es va esforçar per comunicar l’evangeli als altres utilitzant tots els mitjans al seu abast” i que “la memòria d’aquest sant és el dia 24 de gener”. Finalment, recorda que aquest dia els delegats de comunicació de les diòcesis espanyoles, amb motiu del Jubileu, van celebrar la seva Assemblea a Roma, un esdeveniment que es va dividir en tres parts durant tres jornades: la reunió de les delegacions per conèixer les instal·lacions i el sistema comunicatiu vaticà; la festa del Jubileu: creuar la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, assistir a l’audiència del Papa amb la resta de periodistes d’altres països i visitar altres centres jubilars; i la participació en la Missa amb el Papa a la mateixa basílica de Sant Pere.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el record de la mort i la resurrecció de Crist, viscut a l’Eucaristia, ens compromet a anunciar-lo i testimoniar-lo” i que “així ho manifestem cada cop que celebrem la Cena del Senyor”. Expressa que “no podem asseure’ns a la taula del Ressuscitat sense sentir la crida a donar testimoni de l’experiència viscuda al costat d’Ell” i que “l’encontre amb Crist suscita en nosaltres la urgència de testimoniar i evangelitzar”. Afirma que “a cada Eucaristia som enviats” i que “celebrar l’Eucaristia ens compromet a anunciar la Bona Nova en tots els ambients on anem, amb un testimoni que sigui perceptible per la comunitat humana”. Assegura que “el dinamisme que brolla de l’Eucaristia també porta al compromís per a la transformació del món” i que “és impossible celebrar autènticament l’Eucaristia sense comprometre’s per fer un món més humà”. Per acabar, diu que “l’Eucaristia és finalment la meta de l’evangelització” i que “l’objectiu de l’anunci és convidar tots els homes i dones a participar a la mateixa festa”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
