Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 17 de setembre l’Església celebra la Jornada Mundial del Turisme, enguany amb el lema «Turisme i inversions verdes», que advoca per un turisme sostenible i respectuós amb les persones i amb l’entorn. Aquesta Jornada es commemora amb caràcter mundial el 27 de setembre, però per iniciativa del departament de Pastoral del turisme de la Conferència Episcopal Espanyola, la Comissió Executiva va aprovar avançar-la al tercer diumenge de setembre, per tal de donar-li una visibilitat més gran al distanciar-la de la Jornada Mundial de Migracions (últim diumenge de setembre).
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial del Turisme, així com d’una Visita històrica, de l’alienació en el treball, de la felicitat, de la subscripció i promulgació dels decrets sinodals, de servir el Senyor amb alegria, de la 109a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i de plantejar les preguntes fonamentals.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comunica que el proper diumenge “l’Església celebra la Jornada Mundial del Turisme”. Considera que “hem de poder dir a qui ens visita: «Passeu el portal, que sou a casa vostra! Estem contents i agraïts de la vostra presència i dels aires d’universalitat que ens porteu. Fruïu de la natura i del patrimoni cultural, pròdig amb escreix, així com dels serveis preparats per a fer-vos l’estada més agradable.»”. Expressa que “els dies d’esbarjo permeten usar més lliurement del temps i, per tant, reflectir millor qui som” i que “són dies de recreació i de reedificació de la pròpia persona”, “dies de calma, de visites recreatives i culturals, propícies també per a reordenar els valors de l’esperit”, però que “l’experiència també diu que hi ha qui aprofita les vacances i l’arribada dels turistes per aparcar aquests valors”. Assenyala, però, que “cada vegada més, de turistes n’hi ha tot l’any”, “sobretot a casa nostra que, a banda de la natura, podem oferir un patrimoni cultural inigualable”. Recorda que “el vuitanta per cent del nostre patrimoni és religiós i, per tant, vinculat a l’Església” i explica que “aquest és el motiu pel qual, des de l’Arquebisbat, volem potenciar el Secretariat de pastoral del turisme, vinculat a la Delegació per a la cultura, reestructurada recentment”. Finalment, diu que “per a tothom, creients o no, les obres inspirades en l’Escriptura són un reflex del misteri insondable que envolta i és present en el món” i que “per això, la Bíblia no sols és necessària per al creient, sinó per a tothom, per a descobrir els significats autèntics de les diverses expressions culturals i per a retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “fa unes dècades, molt pocs podien permetre’s fer vacances i gaudir d’uns dies de descans en paratges idíl·lics o viatjar a països exòtics en cerca d’aventura” i diu que “la pràctica turística s’ha estès i el ventall de possibilitats és ampli”, però que “tot i això, aquest estiu moltes persones no han pogut anar de vacances”. Expressa que “el turisme ens impulsa cada any a buscar estímuls lluny de casa nostra” i que “l’activitat turística és un motor de desenvolupament econòmic de molts pobles”. Afirma que “el turisme ens ofereix un univers d’oportunitats més enllà de la pura activitat econòmica” i que “és una magnífica oportunitat per admirar la creació, compartir moments amb els nostres germans i per apropar-nos a Déu”. Considera que “Déu ens ha confiat la missió de cuidar el nostre món i tractar-lo amb delicadesa i amor”, que “quan fem turisme mai no hauríem d’oblidar aquesta missió” i que “l’experiència turística és més intensa quan contemplem el paisatge, ens hi integrem i ens relacionem amb les persones, amb actitud humil i respectuosa”. Recorda que “el turisme és una activitat que genera molta feina i permet viure moltes persones”, que “des de fa segles, els catòlics hem preservat el nostre patrimoni cultural, que ajuda a comprendre la nostra història i espiritualitat” i que “en aquest sentit, recentment, a la diòcesi de Barcelona, s’ha posat en marxa la iniciativa Barcino Sacra Card, que permet als visitants fer un recorregut singular per aquest patrimoni”. Finalment, demana al Senyor que “el turisme sigui una oportunitat per al creixement personal, cultural i espiritual” i que “aquesta agradable experiència dignifiqui aquelles persones amb qui entrarem en contacte i ens faci sensibles a les seves necessitats”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, informa que “el nostre Bisbat d’Urgell i especialment el Principat d’Andorra acaba de veure’s altament honorat en rebre, els passats dies 7 i 8 de setembre, la Visita oficial del Secretari d’Estat del Sant Pare Francesc, l’Emm. Sr. Cardenal Pietro Parolin”. Diu que “han estat uns dies de gran festa, que han omplert de goig el Bisbat i la nostra Nació Andorrana, i que marquen una fita històrica que explicita les tradicionals bones relacions entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra”. Recorda que “els andorrans estem de festa”, que “celebrem la solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell, la nostra Mare i Patrona des de fa 150 anys, que vetlla amorosa per les nostres Valls” i que “serà exactament el proper 24 d’octubre, quan s’escauran pròpiament els 150 anys de la seva proclamació pels Síndics i el Consell General de les Valls en ple, com a Patrona i especial Protectora del Principat d’Andorra”. Expressa que “per a solemnitzar aquest esdeveniment, hem tingut el privilegi de gaudir de la presència del Cardenal Secretari d’Estat del Papa Francesc, és a dir, el seu més alt i estret col·laborador en el govern de l’Església universal”. Manifesta que “al llarg de més de set segles d’història, el paper de l’Església ha estat clau per a la pervivència del singular sistema institucional que ha permès a Andorra mantenir-se com un país independent i neutral, de llengua i cultura catalanes, sense disposar de força militar i amb una organització interna complexa però participativa molt eficaç”. Finalment, agraeix “al Cardenal Parolin la seva primera visita a Urgell i Andorra, que ens ha donat a conèixer la seva persona i l’alta missió que exerceix, prop del Papa, amb tarannà humil, bondadós i servicial” i que “ens ajuda a renovar i a valorar les seculars relacions del Poble Andorrà amb l’Església Universal”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que l’expressió “alienació en el treball” “en el llenguatge de Carl Marx significava una cosa molt concreta, una denúncia que esdevenia base, entre altres, del seu projecte revolucionari” i que “avui aquesta expressió no se sent tant””. Afirma que “alineació en el treball” “expressa molt bé el problema real que es pateix en el món del treball” i que “”alienació” significa tota experiència que provoca una sensació de buidatge d’un mateix, estranyament, pèrdua del que un és, del propi valor com a persona…””, “quelcom semblant al que avui entenem com a pèrdua de la pròpia dignitat i dels drets propis”. Recorda que “el marxisme deia que el capital explota el treballador, en el sentit que s’apropiava del “valor afegit” que el bé econòmic material adquiria en ser treballat per l’obrer”, “una crítica que servia realment per a desemmascarar autèntiques i gravíssimes situacions d’explotació”. Recorda també que “llavors l’alternativa consistia a retornar al treballador la propietat de tot, de manera que la persona arribi a ser lliure” i que “el problema sobrevenia quan en realitat el treballador continuava sent tan o més esclau”. Considera que “avui hem rebut moltes lliçons de la història real”, que “a través dels problemes laborals es toquen qüestions més profundes i essencials, com el sentit de les coses, del mateix treball, del descans, de la relació personal, dels diners, de la vida en general” i que “tot es fa problemàtic quan aquestes qüestions no estan clares”. Manifesta que “sembla que sota el paraigua del “sistema” es van incloent totes les responsabilitats causants de qualsevol dels nostres mals, com si aquest sistema no fos producte de les nostres mans lliures”. Finalment, diu que “així i tot, creiem que hem de continuar denunciant l’existència d’una alienació real en el treball”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “tinc dret a ser feliç” és “una expressió molt freqüent avui, una expressió que manifesta el profund desig de felicitat que tots tenim”. Afirma que “tots volem ser feliços, i volem que aquells que estimem també ho siguin” i que “de fet, Déu ens ha creat amb aquest desig perquè aquest és també el seu projecte”. Expressa que la felicitat “en general s’entén com un estat d’ànim, un estat d’ànim subjectiu perquè les mateixes circumstàncies, o els fets poden ser viscuts de manera diferent per persones amb personalitats i temperaments diferents”. Considera que “no existeix pròpiament un dret absolut a ser feliç perquè la mateixa naturalesa nostra, ens imposen uns límits, i la nostra felicitat sempre haurà d’estar condicionada pel dret que tenen els altres a ser feliços també”. Constata que “el problema és que, havent estat creats per a ser feliços, nosaltres sovint busquem la felicitat on no hi és”. Manifesta que “hem de pensar que la felicitat no es troba fora de nosaltres mateixos, i que l’hem d’anar construint cada dia”, que “la felicitat químicament pura no existeix, almenys en aquest món” i que “la veritable felicitat només la podrem trobar en Aquell que és la felicitat i que ens la té preparada per quan arribi la fi del nostre pelegrinatge aquí a la terra”. Reconeix que “la màxima declaració de felicitat la trobem en Jesús, en les seves paraules al Sermó de les Benaurances que són tota una declaració de veritable felicitat” i que “malauradament la nostra experiència és que hem fracassat moltes vegades buscant ser feliços”. Finalment, diu que “la proposta de Jesús ressona novament en nosaltres” i ens convida de nou a fer-nos la pregunta: “on busquem la felicitat?”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “ha estat llarg el camí del Sínode per l’esperança: quatre anys, des del 2019, sense comptar el temps previ de la deliberació sobre la conveniència o no de la seva convocatòria” i que “en aquest llarg camí han estat moltes les vivències que hem compartit arreu de la diòcesi”: “els somnis de la Comissió del Sínode”, “la il·lusió dels grups sinodals en recórrer un camí nou, amb eines noves i amb temàtiques que en principi sorprenien, però que ajudaven a treure el millor de cada cor, posant la mirada en l’Església i la seva missió ara i aquí” i “la gran experiència de comunió que fou l’Assemblea Sinodal”, “sense oblidar tanta gent que, en tota la geografia diocesana, s’unia al sínode amb la pregària i amb l’esperança que el Senyor ens ajudaria a seguir caminant”. Comunica que “aquest llarg camí arriba al seu terme” i que diumenge 17 de setembre, a la catedral de Sant Pere de Vic, signarà “el decret de subscripció i aprovació dels decrets sinodals”, una normativa diocesana que “és el fruit de tot el camí sinodal”. Afirma que el Sínode Diocesà ha estat per a ell un temps d’escolta intens, que ha llegit “totes les aportacions que els grups sinodals han comunicat a la secretaria del Sínode”, que ha escoltat “amb cor obert totes les aportacions, els diàlegs i les deliberacions de l’Assemblea Sinodal” i que “és l’autoritat pròpia del bisbe que l’exerceix després de l’escolta dels membres de l’Església diocesana la que es manifesta en l’acte de subscriure i promulgar els decrets sinodals”. Finalment, diu que “ara ens pertoca a tots els membres de la nostra Església acollir aquests decrets, fent-ne una lectura atenta i generosa, per a després ponderar quins són els camins que el Senyor obre al nostre davant a fi de continuar essent membres creients i creïbles de l’Església que «té com a objectiu eixamplar encara més el Regne de Déu» (LG, 9)”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que ja fa una setmana que va celebrar per primer cop l’eucaristia a la Catedral amb motiu de l’inici del seu ministeri episcopal i agraeix als feligresos de la diòcesi de Tortosa l’amable acollida, “que fa que des del primer minut hagi experimentat un gran goig”. Els expressa que desitja conèixer-los, escoltar-los, fer seus els goigs i esperances, tristeses i angoixes de tots, endinsar-se en la seva història, contemplant amb mirada de fe el pas de Déu per les seves vides… Recorda que quan fa sis anys va haver de cercar un lema episcopal, tot d’una va escollir-ne el següent: “Serviu el Senyor amb alegria (Salm 99,2)” i que va considerar que aquell servei per al qual el cridava el Senyor no era sols una crida per a ell, sinó que va desitjar que “es convertís en un lema eclesial, comunitari, sinodal, de fe compartida, de servei joiós compartit”. Especifica que “l’antífona diu «serviu», no diu pas «serveix». Diu «serviu», tots i totes, fraternalment, jo amb vosaltres, i vosaltres amb mi, sempre ben units servint el Senyor, especialment en els seus predilectes” i demana que ho visquem «amb alegria», “una alegria que no és fruit únicament d’unes circumstàncies favorables o d’un tarannà propi dels qui són optimistes de mena”, sinó que “és l’alegria que, com ens recorda Jesús a l’Evangeli, «ningú no us podrà prendre» (Joan 16,23), la joia que neix del viure en l’amor del Pare, el goig que neix del cor del qui lloa el Senyor perquè viu l’alegria de ser seu, tot seu”. Afirma que en aquesta estimada diòcesi tortosina, li demana al Senyor “la seva gràcia per tal que pugui ser bon deixeble seu, humil apòstol seu”, “aprenent molt de cadascú de vosaltres”. Finalment, anima els diocesans “a viure junts, vosaltres i jo, aquest meu lema episcopal tot pregant per intercessió de la qui millor va servir amb goig el Senyor, la Mare de Déu, sota l’advocació de la Cinta, patrona principal de la ciutat de Tortosa”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “Lliures de triar si migrar o quedar-se” “és el mateix títol que ha donat el papa Francesc al Missatge que ha dirigit als catòlics i a totes les persones de bona voluntat amb motiu de la 109a Jornada Mundial del Migrant i Refugiat que se celebra el proper diumenge, 24 de setembre”. Expressa que “el grup humà que es beneficia de les nostres pregàries i de les nostres preocupacions són en aquest cas els migrants”, “els que se’n van i els que arriben i són, al cap i a la fi, les persones més vulnerables que han de ser tractades com uns companys de viatge especials a qui hem d’estimar i cuidar com a germans”. Recorda que “la nostra diòcesi ha tingut en un primer pla aquesta realitat humana”, ja que “des de fa anys convivim amb persones d’altres països i continents que s’han establert aquí de forma temporal o permanent amb la finalitat de buscar subsistència per a les seves famílies”. Amb aquest escrit pretén que la Jornada ajudi a totes les comunitats diocesanes a augmentar el servei cap als migrants i refugiats i “també a convidar amb les paraules de Jesús i el recorregut pastoral de l’Església a un tracte universal i fratern”. Explica que “el Missatge papal introdueix enguany un element característic al que tots aspirem, la llibertat”, que “parla de “lliures de triar” tant per romandre a la seva terra vivint amb dignitat, com per anar a altres regions per subsistir i formar una família” i que “afegeix els consells que el poble hauria de tenir amb els forasters”, amb diversos passatges bíblics. Finalment, expressa que “davant la complexitat del fenomen, la nostra diòcesi, amb la Delegació de la Pastoral d’Emigrants, desitja col·laborar amb tots els altres organismes en afavorir la solució a tota aquesta problemàtica perquè ningú no se senti sol i marginat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que creu que “és molt important entrar en diàleg amb l’home contemporani per plantejar les preguntes fonamentals i oferir esperança”. Expressa que “l’home contemporani està travessat per preguntes radicals que no deixen de qüestionar-lo: Estic condemnat al buit de la soledat? La meva existència està condemnada a ser un enigma incomprensible? Què passarà al final?”. Afirma que “el cristianisme ha d’aprendre a dialogar amb l’home postmodern, escoltar les preguntes i acollir-les” i que “alhora, cal l’audàcia de plantejar amb radicalitat la pregunta existencial fonamental, que Crist ha sintetitzat d’una manera admirable: “Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la vida?” (Mc 8, 36)”. Considera que “si la fe sap interceptar les preguntes més profundes dels homes i les dones del nostre temps i els ofereix una resposta convincent, evitarà ser condemnada a la irrellevància cultural”. Manifesta que “és important connectar amb la manera com aquestes preguntes són formulades pels nostres contemporanis”, “saber detectar on i com apareix el desig de l’Absolut, de quina manera treu el cap avui al cor dels homes la recerca de Déu”, “és a dir, com apareix avui la pregunta sobre el sentit de la vida i de l’home”. Explica que “el teòleg Christoph Theobald parla d’un carisma particular dins de la comunitat cristiana, el dels “detectors de cercadors de sentit”, és a dir, de persones que posseeixin l’art de la conversa espiritual, del sentiment de gratuïtat i la discreció i siguin capaços d’establir relacions profundes amb els altres”. Finalment, diu que “hem d’ajudar a suscitar la pregunta per Déu com una qüestió plena de sentit i raonables”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
