Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, el període comprès des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, en el qual l’Església celebra els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Són dies de fe i d’estimació, de guardar-se alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església, de reviure la institució de l’Eucaristia i el manament de l’amor, de silenci i contemplació de la creu, que culminaran amb la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la resurrecció del Senyor, així com de la carta apostòlica Patris corde.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “en el document dels bisbes de Catalunya a propòsit del vint-i-cinquè aniversari del Concili Tarraconense afirmem: «Cada any litúrgic celebrem la vinguda del Fill en una terra assedegada de pau i de justícia, ens alegrem del seu naixement gloriós i ens gloriem de la seva mort salvadora, passem de la menjadora al sepulcre i al testimoni de la seva resurrecció.»” i diu que “en aquest cicle anual, centrat en la Pasqua, hi pouem la nostra fe, tot vivint en el dia a dia la joia del Senyor ressuscitat”. Recorda que “en les cartes paulines trobem una exhortació nítida, quasi un mandat adreçat als cristians de tots els temps: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo, viviu contents» (Fl 4,4)” i es pregunta “en aquests moments durs de la història que ens toca viure, com podem seguir parlant d’alegria?” i, alhora, “podem els cristians presentar-nos davant el món amb cares llargues i avorrides?”. Afirma que “ser alegre fa referència a un estat d’ànim profund del qui se sent bé amb Déu, amb els altres i amb un mateix” i que “per arribar-hi, cal un aprenentatge: sortir del propi jo i plantejar-se la realitat des d’una mirada àmplia i generosa”. Afirma també que “l’alegria és una força que es fonamenta en la consciència de ser estimats per Déu”, que “aquesta alegria exigeix testimoniar el seu Regne, edificar una humanitat fraternal” i que “per això, també en aquests moments difícils, i potser més que mai, estem cridats a portar esperança i alegria arreu”. Finalment, reconeix que “els moments de sofriment provocaran tristesa i desànim, però mai no serà aquesta la darrera paraula” perquè «Crist ressuscitat fa de la vida de l’ésser humà una festa continuada.»
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “la resurrecció de Jesús pertany al nucli de la fe cristiana, com la passió i la creu” i que “així consta en el Credo o Símbol de la fe, que des dels primers temps de l’Església professen els que reben el sagrament del baptisme”. Recorda que el jesuïta i teòleg francès Bernard Sesboüé va publicar un llibre, titulat Creure: invitació a la fe catòlica per a les dones i els homes del s. XXI, en què, “amb un llenguatge molt assequible, comenta el Credo als homes i les dones del nostre temps” i en què “el prevere francès afirma que «s’ha pogut definir el cristià com aquella persona que creu en Jesucrist ressuscitat d’entre els morts»”. Afirma que el pare Sesboüé “es pregunta en el seu llibre si avui és possible la fe en la resurrecció” i diu que “després d’una anàlisi de les circumstàncies i dels testimonis d’aquest gran esdeveniment, recorre a una sentència molt bonica que va escriure sant Ireneu de Lió al segle II: «La glòria de Déu és que l’home visqui»”. Manifesta que “aquestes paraules es compleixen en la resurrecció de Jesús”, que “la resurrecció de Jesús és promesa de la nostra” i que el pare Bernard Sesboüé “afegeix que aquesta promesa no és «l’opi del poble», sinó que és un do real que mobilitza totes les energies humanes per a la construcció d’una societat justa, lliure i fraterna”. Finalment, s’acomiada “amb la salutació pasqual tradicional que s’intercanvien els cristians a l’Orient: «Crist ha ressuscitat. Realment ha ressuscitat»” i demana que “la serena i profunda alegria de la Pasqua ens acompanyi a tots”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que aquestes paraules de l’Evangeli de la Vetlla Pasqual: “Aneu a dir als deixebles i a Pere que (el Senyor) anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit” (Mc 16,7), “ens donin pau, alegria i esperança”. Afirma que “en temps de confinament i de soledats, de pèrdues i incerteses, de crisi sanitària i social, tornem a escoltar el testimoni de l’àngel a les dones: Va davant nostre! El veurem!”. Exclama que “Crist ha ressuscitat i ens porta la joia de l’amor etern de Déu fet do de vida per l’Esperit Sant que se’ns ha infós en el baptisme”. Manifesta que “la Pasqua és la revelació de l’amor victoriós de Déu”, que “és l’amor el que venç en la Creu, quan tothom abandonaria i es lamentaria en el sofriment”, que “és l’amor el que manté viva l’esperança, en la soledat del sepulcre i en les solituds de la vida” i que “és l’amor el que sap veure i interpretar els signes de la presència real i misteriosa de l’Estimat, que viu per sempre”. Demana que “deixem que Ell vagi davant nostre, obrint-nos el camí” i que “anem a anunciar a tothom que Crist està viu i que la mort no ha vençut ni vencerà la humanitat, perquè Crist ens ha perdonat i ha obert la vida eterna a tots”. Afirma que “si vivim com Ell, si estimem com Ell, viurem de veritat: una vida nova, fidel als manaments, perseverant en l’oració, sempre al servei atent dels qui pateixen i dels pobres, constructora de la civilització de l’amor”. Finalment, demana que “ens renovi la Pau i l’Amor del Crist Ressuscitat” i ens desitja una “Santa Pasqua de Resurrecció 2021!”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “per a molts la sortida pràctica de la crisi representaria un signe de la Resurrecció que celebrem per Pasqua” i que “el sentit cristià de la Pasqua dona la benvinguda a tots els projectes humans que “humanitzen” l’existència”, projectes que “veuen que alguna cosa ha de morir per a donar pas a alguna cosa que ressuscitarà”. Afirma que “el sentit cristià de la Pasqua també desperta el somni que el món canviï en tots sentits”, però que “és molt més radical, total i autèntic”, perquè “neix de la profunditat i serietat de la mort i es recolza en un fet concret”. Remarca que “el seu punt de partida és el més contradictori, la mort absolutament injusta del just, la mort del qui més havia estimat, del qui creiem paradigma de la humanitat”. Manifesta que “per això el cristià respon segur a aquesta pregunta: Què, qui, ressuscita realment?”. Recorda que Sant Sava, “sentint propera la mort, es va acomiadar del seu fill Simeó, segons un vell costum de l’Església d’Orient”: viure un mutu perdó amb familiars, amics i veïns. Expressa que “això és una veritable celebració de la Pasqua: Sant Sava afronta la mort com ja ressuscitat”, ja que “reviu allò autènticament humà: l’amor, que perdona i beneeix”. Destaca que es tracta d’“una resurrecció que no seria possible si Jesucrist no hagués ressuscitat” i que “qui ressuscita és Ell, i amb Ell ressuscita l’amor”. Finalment, diu que “llavors l’amor és possible avui”, que “si aquest amor continua viu, en brollen el perdó i la benedicció, la reconciliació i la vida, la fraternitat i la fecunditat, dues dimensions essencials de l’amor cristià” i que “ja no resultarà estrany que el primer do que el Ressuscitat lliurà als seus deixebles sigui la capacitat de perdonar”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “l’ésser humà necessita esperar, confiar, lluitar per a aconseguir fites personals, per a canviar la societat, per a millorar les coses” i que “al llarg de la vida donem cabuda a moltes esperances en les relacions amb les persones, en les expectatives i èxits professionals, i també en els canvis socials”. Expressa que “l’ésser humà té necessitat d’una esperança que sigui creïble i duradora” i es pregunta “on trobar-la”. Manifesta que “a vegades els nostres anhels no s’acompleixen”, que “en d’altres ocasions sí, però en veure-les acomplertes, tampoc acaben d’assaciar del tot les nostres expectatives” i diu que “potser és perquè la gran esperança només pot estar en Déu, potser és perquè no es tracta d’una idea, o un valor, o un sentiment, sinó que és una persona viva: Jesucrist”. Destaca que la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist és “un esdeveniment que pertany a la història i que al mateix temps la transcendeix”, que “és la nostra esperança, ens allibera de la por i fa que en els nostres cors, en les nostres famílies, en els nostres ambients, revifi l’esperança”. Constata que “amb l’esperança i la vida hem d’anunciar que Crist ha ressuscitat i renova totes les coses, que ens crida a construir un món nou i ens dona força per a dur a terme aquesta missió”. Finalment, recorda que “el papa Francesc fa una crida perquè “somiem junts”, sense por, per a sortir millors d’aquesta crisi, per a construir un món millor, per a viure en fraternitat”, diu que “en Crist ressuscitat trobarem la força per a aconseguir-ho” i ens desitja una “santa Pasqua de Resurrecció”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en un món on tot sembla fluir com una successió de fets sempre esperats, el matí de Pasqua ens porta una novetat inesperada i sorprenent, que fa néixer en els qui es deixen tocar per la gràcia l’actitud d’admiració”. Diu també que “en el decurs de la història tot es troba amb la realitat de la mort” i que “la Pasqua cristiana duu un anunci que trenca la inexorabilitat de la mort: Jesús ha ressuscitat”. Expressa que “aquesta és la novetat sempre nova de l’anunci de Pasqua: solament si Jesús ha ressuscitat ha succeït quelcom veritablement nou que canvia el món i la situació de l’home”. Afirma que “l’única resposta a les qüestions profundes del cor de tota persona és Jesús mort i ressuscitat”, “no solament el qui viu per sempre, sinó el qui va morir i ara viu per sempre més”. Destaca que “aquesta novetat sempre nova es va obrir camí en aquell matí del primer dia de la setmana, després dels tràgics esdeveniments del divendres de la passió i mort de Jesús”, quan “Crist va esdevenir la nostra Pasqua, fent el seu «pas» de la mort a la vida”. Manifesta que “l’esdeveniment de Crist ressuscitat, des del punt de vista històric, com diu Benet XVI, és poc cridaner, és la llavor més petita de la història”. Finalment, diu que “solament resta el sepulcre buit i el testimoniatge dels qui es van trobar amb el ressuscitat”, però que “des d’aquell matí, no ha deixat de ressonar per a ser acollida per tants i tants cors, perquè no hi ha ningú que pugui ofegar la nova sempre novella: Crist ha ressuscitat!”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la mort de Crist va posar en crisi la fe dels deixebles” i que “decebuts i desil·lusionats, alguns van sortir de Jerusalem, mentre que altres estaven en una casa amb les portes tancades per por dels jueus”. Expressa que “humanament parlant, se sentirien fracassats perquè les seues expectatives no s’havien fet realitat”, la crucifixió de Crist “els havia retornat a la dura realitat del món”. Recorda, però, que “en el matí del dia de Pasqua tot canvia”, ja que “les dones troben el sepulcre buit i veuen al Senyor ressuscitat, que les envia a anunciar-ho als deixebles”. Recorda també que “la primera reacció dels deixebles és de resistència a creure”, ja que “el que les dones anuncien els sembla inversemblant” i afirma que “serà el Senyor mateix qui els vaja recuperant per a la fe i vencent els seus dubtes”, així com que “estaven vivint un autèntic esdeveniment de gràcia que els omplia d’una alegria tan gran que no s’ho podien creure”. Manifesta que “per això va ser també una experiència d’autèntica llibertat”, ja que “Crist ressuscitat va transformar el seu dolor en alegria; es van sentir lliures de la por que els portava a estar tancats en una casa i van començar a anunciar que Crist havia ressuscitat, que havia estat constituït Senyor, i que només en Ell trobem la salvació”. Finalment, diu que “la gràcia d’haver conegut a Crist Ressuscitat és font de l’autèntica llibertat cristiana, d’eixa llibertat de la qual naix el vertader testimoniatge de la fe, que no consisteix a fer patir als altres per la veritat, sinó estar disposats a patir per ella; i a no imposar la fe per la força del poder, sinó donar raó de la nostra esperança a tots els qui ens la demanen amb delicadesa i respecte”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “aquesta gran festa de la Pasqua de la Resurrecció de Jesucrist ens omple a tots els cristians d’alegria i de felicitat”, que vol que consti des d’aquí la seva felicitació per a tots i que ho fa “enguany amb unes frases d’un autor del segle II, Melitó de Sardes”. Afirma que al mateix temps que participem de l’alegria d’aquesta gran festa, vol llançar-nos una petició. Amb insistència i amb reiteració apel·la a la nostra responsabilitat familiar i eclesial i demana que “tots ens obstinem en el gran assumpte de la transmissió de la fe”. Manifesta que “en aquests moments tan complicats que vivim en ocasió de la pandèmia no podem oblidar la nostra responsabilitat de proposar amb més convicció i coherència el missatge, l’obra i la persona de Jesucrist” i que “aquesta petició es converteix en una crida especial per als pares i família en general”. Demana als pares “la vostra col·laboració amb els catequistes i sacerdots de les vostres parròquies” per tal que “cap nen es quedi sense conèixer a Jesucrist” i els demana també que siguin “testimoniatges autèntics de la fe davant els vostres fills”, que els acompanyin i enforteixin “les virtuts i els valors de l’evangeli”. Expressa que “els pares catòlics han d’exigir-se, per a ells i per a tota la seva família, l’educació espiritual” i que han de sentir-se cridats a “mirar a Crist, a viure coherentment les seves indicacions i a explicar-les amb afecte als vostres”. Finalment, diu que “aquest compromís és una clara resposta agraïda a la gràcia que hem rebut del mateix Senyor” i que “és molt apropiat en aquest dia tan assenyalat”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “avui, tant en els moments personals com eclesials i socials, cal que ressoni amb tota la força l’anunci de Pasqua: no tingueu por perquè Jesús ha ressuscitat!”. Afirma que “les dones que acompanyaven Jesús anaren tan aviat com va ser possible a veure el sepulcre, a lamentar-se per ell, a somniar el que hauria pogut ser i no havia estat” i que “a semblança d’aquelles dones, també nosaltres ens lamentem i anem enterrant il·lusions i esperances”, “ens contemplem a nosaltres, mirem el món amb tot el seu mal i sofriment… recordant Jesús, però com mort, com absent d’aquest món i d’aquesta història”. Manifesta que “la Bona Nova de Jesús, la causa per la qual va viure i va morir, sembla el somni d’uns il·lusos que, cansats dels fracassos, retornem a plorar al sepulcre de Jesús, i sembla com si se’ns convidés a tancar-nos a les sagristies, perquè aparentment no tenim cap força per canviar les persones i, per mitjà d’elles, el món”. Exclama que “és clar que fem el camí de la creu cada dia, però sembla tan difícil tenir experiència de la resurrecció!” i reconeix que “d’aquí que la primera actitud de la Pasqua és deixar-se interpel·lar per l’anunci: «Busqueu el crucificat, ha ressuscitat»”, que “aquest és el gran anunci, és la Pasqua” i que “és el fonament de tota esperança”. Destaca que “afirmar i creure que ha ressuscitat és la convicció que Jesús tenia i té tota la raó amb el que va dir, fer i viure”, que “Ell és la Vida”, que “la mort i tots els seus amics han estat vençuts radicalment” i que “Jesús és ben viu, i el seu Evangeli de salvació és vigent”. Finalment, diu que “el desig de salvació, la causa de la dignitat de tota persona, estan més assegurats que mai” i ens desitja una “santa i joiosa Pasqua de Resurrecció”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “tots recordem, tancats a casa, la Setmana Santa i la Pasqua de l’any passat” i que “enguany, ens podem moure, però només amb la pròpia bombolla de convivència”. Afirma que “com que ens recomanen que no ens barregem, ens toca: anar als oficis en família; visitar algun santuari o anar d’excursió només amb els de casa” i ens proposa “una Pasqua per reaprendre a ser pares”. Expressa que “ser pares és una urgència perquè, com diu el Papa, “en la societat del nostre temps, els infants sovint sembla que no tinguin pare”” i que “el Papa ens diu que “també l’Església d’avui necessita pares” referint-se al rol paternal que han d’exercir els pastors i les comunitats a favor de tanta gent que ha de reconstruir les seves vides”. Diu que “comencem coneixent i estimant el mestre en paternitat que ens proposa l’Església, en aquest Any de Sant Josep”, que ho fem “en l’inici també de l’any Amoris Laetitia” i que “aprenguem a ser pares, a ser família, de la mà de l’exemple del patriarca de l’Església”. Demana que “coneguem Josep”, que “llegim els evangelis de la infància (Mt 1-2; Lc 1,5 – 2,52)”, així com “la bonica síntesi que en fa el Papa al proemi de la Patris corde”. Demana també que “cultivem l’estima a sant Josep”, que “visitem en família el santuari de Sant Josep de la Muntanya, la imatge del qual fou coronada canònicament fa cent anys” i que “aneu a Josep–ite ad Joseph-, confiant a la seva intercessió les vostres necessitats més difícils”. Finalment, recorda que “la carta que ens pot guiar –Amb cor de Pare-, la que he començat a comentar en aquesta Setmana Santa, la trobareu a la pàgina web del bisbat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
