Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Com a culminació del Tríduum Pasqual, l’Església celebra el proper diumenge 20 d’abril la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, així com de l’eutanàsia i la vida.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “aquest Any Jubilar de l’esperança ens ha d’ajudar a viure i comprendre amb més profunditat el misteri del temps pasqual”. Expressa que l’al·leluia cantat amb entusiasme per tot el poble sant de Déu “no es pot cantar amb sinceritat sense haver recorregut el Tríduum pasqual”. Afirma que “és aquesta la lliçó que avui i sempre ens ofereixen les dones del sepulcre”, que “aquelles dones no deserten, no s’escapoleixen”, sinó que “continuen actives en el seu interior, i passat el repòs obligatori del dissabte tornen de nou amb la intenció d’ungir el cos del Mestre”. Considera que “és des de la seva recerca que descobreixen la novetat de Déu” i que “arribades al sepulcre tot és nou i sorprenent”. Finalment, diu que “una llum aflora en els seus cors”, es pregunta si “serà veritat que aquell camí de servei i d’abaixament predicat pel Mestre esdevé font de vida eterna” i manifesta que “per descobrir-ho, nosaltres només podem llevar-nos a trenc d’alba, encaminar-nos vers el sepulcre i deixar-nos sorprendre per Déu”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, exclama que “Crist ha ressuscitat” i que “Ell viu i camina al nostre costat, ens crida a seguir-lo i ens mostra el camí de la vida”. Recorda que “Jesús també va celebrar la festa de Pasqua”, que “aquell dia els jueus commemoraven que Déu els havia alliberat de l’esclavitud d’Egipte” i que “Jesús va voler celebrar la Pasqua amb els apòstols”. Expressa que “Crist també vol compartir amb nosaltres la seva vida, mort i resurrecció”, que “l’Església és la família de Jesús” i que “som una família que neix de la Pasqua, una comunitat unida per la fe en Crist ressuscitat”. Demana que “deixem que Jesús sigui el nostre guia, la llum que il·lumini la nostra vida”. Afirma que “Ell és un bon pelegrí que camina al nostre costat, que atén les nostres preocupacions i ens ajuda a reprendre el nostre camí amb esperança”. Finalment, diu que “Crist viu” i que “Ell és la llum que brilla en la foscor” i demana que “durant tot el temps pasqual ens acompanyi l’alegria de la Resurrecció”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “la Pasqua és la celebració central de l’any litúrgic cristià”, que s’obre amb la Vigília pasqual, en què “l’Església vetlla al costat de Crist, esperant la seva gloriosa resurrecció”, que “marca el pas de la mort a la vida, de les tenebres a la llum, de l’esclavatge a la llibertat, de la desesperació a l’esperança” i que “tots els cristians la vivim com la festa de les festes”. Expressa que “la Pasqua ens fa beneir un foc nou, i entrar seguint la llum del Ciri Pasqual, que representa Crist ressuscitat, la llum del món, i que durant cinquanta dies il·luminarà en les celebracions”. Recorda que “en el temps pasqual, com en la Vetlla i el Dia de Pasqua, renovem les promeses del Baptisme i la fe en el Déu Trinitat” i que “tota la comunitat renova les promeses baptismals, la vocació de ser testimonis d’esperança”. Finalment, diu que “la Pasqua ens convida a renovar la nostra fe i a recordar que, amb Crist ressuscitat, hem vençut la mort i el pecat”, que “som lliures i cridats a viure com a fills de la llum, portant esperança al món” i que “som testimonis del Senyor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Crist ha vençut la mort, i amb Ell, amb la seva resurrecció, tot canvia”. Expressa que “la Resurrecció no és només un esdeveniment del passat”, sinó que “és una realitat present ara perquè ell és present a les nostres vides i en el món” i “la seva presència és una força viva, una esperança nova que travessa el nostre temps, les nostres ombres, i ens crida a aixecar-nos, a començar de nou, a viure amb sentit”. Afirma que “Déu és el Déu de les sorpreses” i que “la sorpresa la van tenir aquelles dones que van anar de matinada al sepulcre amb Maria Magdalena. I així va arribar la notícia que ho capgira tot: Jesús ha ressuscitat!”. Constata que això vol dir que “la vida té l’última paraula, no la mort”, “vol dir que el mal no venç. Que l’amor és més fort”. Manifesta que “la Resurrecció és una crida a transformar el món: a creure que és possible el perdó, la reconciliació, la pau”. Finalment, demana que ens deixem sorprendre com les dones que trobaren el sepulcre buit i que sortim, com elles, a anunciar que Jesús és viu i que ens deixem sorprendre “per Déu cada dia, cada moment de la nostra vida”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que en la seqüència de la missa del dia de Pasqua, abans de l’al·leluia, es canta «Surrexit Christus, spes mea» (Ha ressuscitat Crist, la meva esperança), un antic himne que “posa en llavis de Maria Magdalena la veu exultant de l’Església”. Diu que “la deixebla plena d’amor al Mestre fou la primera a trobar-se amb Jesús ressuscitat, a qui no va reconèixer fins que ell pronuncià el seu nom”. Expressa que “des d’aquell matí de Pasqua l’Església no ha deixat mai de proclamar amb joia que el Senyor ha ressuscitat, vencedor del pecat i de la mort” i que “l’anunci de la Pasqua duu en el seu si la presència de Crist”. Afirma que “la Pasqua ens aboca al que és essencial per a tot cristià: el trobament amb Jesús vivent” i que “en ell i solament en ell trobem l’esperança que no mor”. Finalment, diu que “Crist és la nostra esperança vivent” i recorda que “el Sant Pare Francesc, en la butlla Spes non confundit, ens diu: «Que el Jubileu pugui ser per a tothom un moment d’encontre viu i personal amb el Senyor Jesús […], a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com la nostra esperança (1Tm 1,1).»”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “l’Església universal torna a constatar el major designi de la història, el triomf de la llum sobre la foscor, l’aliança eterna que impregna aquest món de bellesa: Jesucrist ha ressuscitat!”. Expressa que “el Senyor de la Vida ve a visitar-nos com als deixebles per a anunciar-nos la glòria eterna de la Resurrecció: Pau a vosaltres!”. Afirma que “amb aquesta certesa de la Resurrecció de Crist, de la qual som testimonis pel seu infinit i incommensurable amor, ens endinsem en un camí d’esperança que converteix la tribulació en consolació, el plor en alegria, el dubte en certesa, la por en confiança…”. Considera que avui som cridats a “ser testimonis de la presència de Crist Viu, a ser reflexos d’aquest Amor que es dona en abundància i es parteix i reparteix sense mesura”. Finalment, demana que anunciem “l’alegria desbordant de la Llum que avui neix per a il·luminar cada racó d’aquesta Terra amb la seva inesgotable bondat” i que “celebrem la gran notícia que continua transformant el món”: que “la mort mai tindrà l’última paraula, perquè l’amor sempre venç”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que en celebrar la Resurrecció del Senyor, se li desperta l’exigència de “compartir la felicitat d’aquest esdeveniment que sent l’Església i la necessitat de comunicar-ho als quatre punts cardinals perquè tothom conegui i senti les conseqüències de les paraules i els gestos de Jesucrist”. Se sent en el deure de “recordar la centralitat de la Pasqua per a aquells que la celebreu i la viviu amb autèntica densitat cristiana” i al mateix temps, desitja a tots els qui conviuen amb nosaltres una immensa felicitat en el seu entorn familiar i professional”. Comparteix unes línies, escrites, respectivament, per Oscar Wilde a ‘De profundis’, José Tolentino Mendonça a ‘La mística de l’instant’ i Gloria Díaz Lleonart a ‘Càritas, Quaresma i Pasqua 2025’, per a la reflexió, així com una imatge pasqual per a la nostra contemplació. Finalment, diu que malgrat els perills immensos en forma d’enfrontaments, guerres o maltractaments que ens afecten en diversos àmbits socials, desitja que “la Pasqua de Resurrecció sigui un moment feliç per a tothom”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en el preciós himne que obre la primera carta de Pere es canta la resurrecció del Senyor i es diu que per ella hem pogut néixer de nou i hem rebut l’esperança”. Expressa que “la resurrecció de Jesús és fruit de l’amor extraordinari que el Pare ens té i per això no ens cansem de cridar “al·leluia”, que Déu sigui lloat per sempre” i que “la resurrecció ha infós en els nostres cors una gran esperança, perquè ara comprenem que la darrera paraula no la té l’odi, la mentida i la mort, sinó que la té l’amor, la veritat i la vida”. Afirma que “podem comprometre’ns sense por en el projecte del Regne de Déu, perquè, encara que de moment calgui patir dificultats i contradiccions, sabem que la victòria final està garantida i pertany de manera irrevocable a Déu”. Considera que “durant aquests dies de Pasqua podríem anar consolidant en nosaltres aquesta esperança que ens obre la resurrecció de Jesús”. Finalment, diu que “Jesús ressuscitat és “primícia dels qui han mort””, que “la comunió plena amb Déu i amb tota la creació serà la nostra felicitat” i que “nosaltres vivim amb aquesta esperança ferma”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la Nit Santa de Pasqua és per a nosaltres la nit de les nits, aquella en la qual la foscor esdevé llum, i la mort vida”. Expressa que “viure la Pasqua no és altra cosa que viure l’esperança” i que “allí on semblava que tot havia acabat, de fet tot començava”. Afirma que “aquell diumenge al matí unes dones foren cridades a ser transmissores de l’esperança”, que “aquell a qui havien vist morir sol i abandonat, a qui havien vist enterrar a corre cuita al sepulcre nou excavat a la roca, ja no hi era” i que “també nosaltres som avui cridats a córrer per anunciar tot això”, encara que “a molts això els semblarà una quimera i no ens creuran”. Considera que “res no ens ha d’aturar, perquè és tan gran el misteri, és tanta la grandesa de la resurrecció, que qualsevol esforç que fem per fer arribar aquesta bona nova no pot caure en sac foradat, si realment compartim la joia d’aquelles dones, la dels apòstols, i la de Maria, la seva mare”. Finalment, demana que “siguem testimonis de la resurrecció de Crist per als altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “a 3Cat es va emetre un reportatge sobre l’eutanàsia”, “un tema que toca el sofriment de moltes persones malaltes, les seves famílies i cuidadors”. Arran de les estadístiques que indiquen que a Catalunya 358 persones van demanar l’eutanàsia es fa algunes preguntes i convida a “obrir un debat que no restringeixi tots els factors implicats en una llei que valida el suïcidi assistit”. Expressa que crida l’atenció que repetidament es plantegi l’eutanàsia com “l’única sortida al sofriment, ignorant la realitat d’uns tractaments adequats i d’unes cures pal·liatives de qualitat”. Afirma que “el reportatge plantejava, de manera directa i indirecta, que hi ha “vides que no valen la pena ser viscudes” i manifesta que “això és molt greu”. Considera que “tot plegat ens porta a preguntar-nos: És bo viure? És un bé provocar la mort? Està bé suïcidar-se?”. Finalment, diu que “l’eutanàsia és un tema difícil, dolorós i molt complex, on es barregen molts factors físics, psicològics, familiars, econòmics, socials i espirituals” i que per això creu que “cal demanar un debat més ampli i amb més pluralisme”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
