Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge dia 8 de desembre, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, la plena de gràcia, en la qual se’ns recorda que Déu va escollir Maria com la mare del seu Fill i la va preservar de tota màcula de pecat original des de la seva concepció.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, així com de Notre Dame de París, de la crida a ser testimonis d’esperança, de la importància del primer anunci en la vida parroquial i del temps d’Advent.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que a la missa, després del parenostre, el mossèn continua amb una pregària on “demana al Senyor que ens alliberi de tots els mals i ens doni la pau per als nostres dies, i acaba amb aquestes paraules: «Mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.»”. Expressa que “esperar té més fonament que un simple desig”, que la paraula de Déu pren cos en l’entranya verge de Maria, que “en el seu Fill, Déu es fa paga i senyal de la nostra esperança” i que “per això, la memòria i les festes dedicades a la Mare de Déu cauen tan bé durant el temps d’Advent i durant el Nadal mateix”. Considera que “aquesta esperança anunciada i celebrada per l’Església, hem d’assumir-la i acollir-la personalment cadascun dels fidels”. Finalment, diu que “Maria és un model excel·lent i una bona companya per a fer el camí de Betlem” i que “la imatge de la Mare de Déu, aquests dies, en un lloc destacat de l’església, ens en fa memòria”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “el temps d’Advent té un to clarament marià”, que “la Mare de Déu ens ensenya a esperar Crist amb alegria i a viure el Nadal amb esperança” i que “ella va sentir i viure com ningú la vinguda al món de Jesucrist”. Proposa que dediquem “algun moment de la setmana a contemplar una imatge de Maria Immaculada” i expressa que “si la mirem amb atenció, ens evoca un passatge del llibre de l’Apocalipsi que representa una dona vestida de sol, que té la lluna sota els seus peus i una corona d’estels sobre el cap (cf. Ap 12,1)”. Afirma que “ella reflecteix de manera singular la llum de Crist”, que “Maria ha vençut la mort, ja participa de la resurrecció de Crist” i que “Maria, des dels inicis, es troba al centre de la primera comunitat cristiana”, “és la mare de l’Església”. Finalment, demana que “Maria ens ensenyi el camí de l’amor i del servei incansable, perquè la nostra vida també doni fruit abundant”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “la meva ànima magnifica el Senyor” és “el crit de lloança de Maria quan, portadora del Fill Únic de Déu, visità a la seva cosina santa Elisabet” i que diumenge “celebrem una de les grans meravelles que Déu ha fet en Maria perquè l’ha creada Immaculada”. Expressa que la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria “és per a nosaltres una festa de família, una festa de tota l’Església, la festa de la nostra Mare que és plena de gràcia, Immaculada des del primer moment”. Afirma que Maria és “Mare de Déu, i com a Mare de Jesucrist és també Mare de l’Església, el seu Cos, del qual Ell n’és el Cap i nosaltres els seus membres” i que “per això nosaltres també exultem amb Maria perquè tenim una Mare Immaculada, Plena de Gràcia, una mare que vetlla per nosaltres”. Finalment, demana que “caminem amb Maria”, que “acudim a ella en el nostre camí, en aquest Advent que vivim” i que ens deixem guiar per aquesta mare i la mirem com el nostre model.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la mirada de fe a Maria ens porta a veure-la com la Mare de Déu, plena de gràcia i de bellesa” i que “contemplar-la com a germana nostra, humana com nosaltres, feta del nostre mateix fang i, al mateix temps, com aquella en què el pecat no va tacar mai el seu cor, ni tan sols el pecat original, ens omple d’esperança”, ja que “la nostra lluita contra el pecat i la mort, amb la confiança posada en la gràcia de Jesucrist, pot aconseguir la victòria”. Expressa que “un dels grans reptes que té la nostra Església en aquesta terra és la de l’anunci de l’Evangeli a tantíssims joves que no l’han escoltat mai”. Afirma que “Maria, la noia de Natzaret que acollí la Paraula del Senyor en el seu cor i en el seu cos, té una relació especial amb els infants i els joves”, que “ella també, mare de Jesús, ens ensenyarà com acostar-nos al jovent, com escoltar-los, com descobrir el treball de Déu en la seva història i en el seu cor”. Finalment, demana que “mostrem la Verge Immaculada al nostre jovent”, ja que “ella és mare i model per a ells”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que Maria, “la «plena de gràcia» (Lc 1,28) des del primer instant de la seva existència, apunta el dia en la penombra de l’Advent per a convidar-nos a viure en un cant immaculat de puresa”. Expressa que “la dona del «faci’s» en un immaculat «sí» ens convida a ser sants en l’amor que neix del servei i a obrir-nos a l’acció guaridora de lliurar-se sempre en gràcia de Déu”. Afirma que la Mare de l’Església i el silenci vol que ens prostrem davant el seu purificat rostre, que la mirem cara a cara i que ens deixem seduir per la seva bellesa. Comunica que dissabte 14 de desembre, celebraran un recés d’Advent a la diòcesi, emmarcat en l’Any de l’Oració que estem celebrant i com a preparació pel Jubileu 2025, que “serà una oportunitat meravellosa per a continuar eixamplant els llaços que Maria confia a les nostres ànimes”. Finalment, demana que portem sempre a la Verge Immaculada en el cor i, quan ens faltin les forces, mirem al Cel i recordem que “Déu ens ha donat com a mare a la seva pròpia Mare”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la solemnitat de la Immaculada Concepció és “una festa molt significativa per a l’Església i molt celebrada per l’anomenada religiositat popular”. Demana que “augmenti cada dia més la devoció i la proximitat de les comunitats cristianes a la Mare de Jesús que té un lloc preferent en la història de la salvació en la qual es fan visibles les relacions de Déu amb tota la humanitat”. Demana també que tinguem sempre Maria “com a intercessora de totes les gràcies que ens arriben del Pare Déu i del seu Fill Jesús”. Recorda que el Papa afirma en el número 24 de la Butlla de convocatòria del Jubileu de l’any 2025 que “l’esperança troba en la Mare de Déu el seu testimoniatge més alt” i que al·ludeix a la Mare a la carta encíclica “Dilexit nos” (“Ens va estimar”): “La devoció al Cor de Maria no pretén afeblir l’única adoració deguda al Cor de Crist, sinó estimular-la”. Finalment, demana que “el Senyor vulgui que les nostres comunitats tinguin sempre present la claredat i la puresa de la Mare de Déu que ens estima i intercedeix per tothom”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que la inauguració d’aquest cap de setmana de “la Catedral de Notre Dame de París és un esdeveniment molt significatiu tant per a l’Església Catòlica com per a França i tota la cultura europea”. Considera que “l’incendi del 15 d’abril de 2019 que va danyar greument l’edifici, va despertar un dol i una solidaritat mundial que va recordar la importància de Notre-Dame no només per als francesos sinó per a tota la humanitat”. Recorda que la consagració del nou altar de Notre-Dame tindrà lloc diumenge 8 de desembre, “quan celebrem que Maria és Immaculada, sens pecat concebuda, i atreu la humanitat cap a Déu i la santedat”. Expressa que “Maria ens és camí i intercessora, com a Mare de l’Església, vers la santedat i l’amor”, que “Maria és la nostra Mare protectora, compassiva i acollidora” i que “és la Mare de l’esperança i figura central de l’Advent”. Recorda que “la bandera europea s’inspira en el blau de Maria i les 12 estrelles que la coronen (Ap. 12,1)”. Finalment, prega que demanem que “Maria acompanyi els passos dels europeus amb el seu amor matern, com a símbol de pau i esperança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, afirma que “si recordem les lectures bíbliques dels últims dies de l’any litúrgic, veurem que ens evocaven els moments convulsos de la història”, però que “la literatura apocalíptica no és un cant al pessimisme”, sinó que “manifesta la fe en un Déu que sempre acompanya els seus”. Expressa que “per això, la presa de consciència dels moments difícils és, en cristià, inseparable de l’esperança”. Assenyala trets del nostre present que no conviden massa a l’esperança, com ara la precarietat econòmica o residencial de tants…, fenòmens que “apunten al fet que, fins i tot essent éssers d’esperança, també som éssers de temors i decepcions”. Reconeix que “al costat dels temors, també acumulem problemes”, però que “quan llegim tots aquests i altres desafiaments, amb l’Evangeli a la mà i al cor, es fa la llum i s’il·lumina l’esperança”. Finalment, recorda que aquest segon diumenge d’Advent “ens presenta la biografia de Maria com a signe potent d’una vida on ni el sofriment ni el mal tenen l’última paraula”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que al programa pastoral diocesà han fixat “com un eix important el primer anunci, que ha de ser una dimensió constitutiva de tota l’acció”, amb el qual “es fa referència a la proclamació del nucli de la fe cristiana, adreçada tant a qui està allunyat de la fe com als mateixos creients”. Expressa que “l’anunci que Jesucrist ens estima i ens salva ha de ser proclamat en tot moment”. Afirma que cal evitar concebre la parròquia “de forma aïllada i autoreferencial”, que “cal mantenir-la oberta, en primer lloc, a les altres parròquies i realitats de la diòcesi” i que “també és important que la seva missió sigui complementada i enfortida amb el que es promou des de les delegacions diocesanes (la pastoral sectorial), els moviments i associacions i la vida consagrada”. Finalment, diu que “les parròquies han de romandre molt unides a l’Església universal” i no poden perdre de vista “l’activitat missionera específicament adreçada als països on l’Evangeli encara està en les primeres fases del seu anunci i arrelament”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “l’Advent és el temps de l’espera, de la preparació de l’adveniment del Senyor, és a dir, del Nadal”. Expressa que “si hi ha algú que en aquest temps d’Advent representi millor l’esperança, aquesta és Maria”, “la noia de Natzaret que en un instant veié capgirada la seva vida, esdevenint Mare de Déu”. Recorda que Nadal “és el misteri de l’amor fet home, de la misericòrdia encarnada” i que “per això cal que ens disposem a iniciar aquest temps d’Advent conscients que és un temps d’espera, de preparació, per rebre el Fill de Déu, l’amor de Déu fet carn en el ventre de Maria”. Afirma que “Maria esperava perquè creia, perquè estava certa que el fill que portava en les seves entranyes era també Fill de Déu” i que Maria “fou una dona sempre en camí tot seguint la voluntat de Déu”. Finalment, demana que encetem “en aquest Advent el nostre particular i comunitari camí cap al Nadal, el nostre pelegrinatge cap a l’encontre amb aquest nostre Déu que és amor”, i que “fem que ens trobi a punt i ben disposats per a l’encontre, com hi trobà a Maria”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
