Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 27 d’abril, diumenge II de Pasqua, anomenat també de la Divina Misericòrdia, coincideix amb la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya, i amb el mil·lenari del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Entre els actes que tindran lloc a Montserrat amb motiu del Mil·lenari, cal destacar la missa d’aquesta Solemnitat, que es durà a terme a les places de l’Abadia, motiu pel qual la Mare de Déu serà portada en processó fins a l’altar que se situarà a la Plaça de Santa Maria. Serà el primer cop que la Mare de Déu surt del seu tron des del canvi de segle. Les dues últimes vegades daten del 1947, amb motiu de la seva entronització, i del 1997, quan es van celebrar els cinquanta anys d’aquest fet.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, així com de la festa de la Divina Misericòrdia, de la Pasqua i de la virtut de l’esperança.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “des de la seva fundació, ara fa mil anys, el Monestir de Montserrat ha estat sempre un lloc de pregària, de pelegrinatge i d’esperança”. Expressa que “Montserrat ha estat un lloc arrelat a la terra catalana, però obert al món, mantenint un compromís amb la fe, la cultura del país i el progrés social”. Recorda que «Prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix en comunitat» “és el lema proposat per Montserrat amb motiu de la celebració del seu mil·lenari”. Considera que “en la celebració d’aquest mil·lenari ens hem de proposar, a més, seguir l’exemple de la voluntat pacificadora que caracteritzà l’abat i bisbe Oliba, i la seva estimació als valors benedictins que va promoure: la pregària, el treball, la lectura, la maduresa personal i la vida en comunitat”. Finalment, diu que “són mil anys de vida monàstica ininterrompuda que, principalment, han permès transmetre i compartir els valors evangèlics” i que “recordem que hem de ser homes i dones d’esperança i que, en el fons, és l’esperança el que podem aportar enmig del nostre món”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que la joia pasqual que envolta la festa de la Mare de Déu de Montserrat “s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat”. Expressa que “a Catalunya, la “Moreneta” la portem al cor i és part de la cultura catalana” i que “ella és la Rosa d’abril, l’estel de Montserrat, que ens il·lumina i guia cap al cel”. Afirma que “la Mare de Déu és llum” i que “quan sortim de casa nostra i visitem altres llocs, constatem l’amor que se li professa i l’emoció amb què se la venera”. Manifesta que ha estat testimoni d’aquest amor a la Verge Maria en una visita que va fer el passat mes de març a l’illa de Còrsega, on va dir que “als ulls de la nostra Mare de Déu de la Misericòrdia, no hi ha altra cosa que els nostres rostres, perquè ella ens estima, perquè ella ens té sempre presents”. Finalment, recorda que “estem a punt d’entrar en el mes de maig, popularment conegut com el “mes de Maria”” i ens demana que “preguem a Santa Maria, cada dia d’aquest mes, perquè Déu concedeixi el do de la pau al món”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “aquest diumenge s’escau la festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de les Diòcesis amb seu al Principat” i que “enguany celebrem aquest Patronatge en l’escaiença del Mil·lenari de la fundació de l’Abadia benedictina”. Recorda que “fou el 1881 que el Papa Lleó XIII va proclamar aquest patronatge” i que “en aquell moment de Renaixença de la Nació catalana, aquesta efemèride indicava un far de llum important per a la Catalunya moderna i es proclamava que el Santuari i el Monestir de Montserrat eren la casa de tots els catalans”. Considera que “en la història de Catalunya, Montserrat hi ha jugat un paper molt important” i que “la Mare de Déu ha anat acompanyant i afaiçonant la fe cristiana dels catalans”. Amb l’esguard i el cor fixos en la Mare celestial, prega que li demanem “la pau i l’amor, amb el noble orgull de ser un poble estimat per Déu”. Finalment, demana que preguem a “Sta. Maria que ens ajudi especialment als cristians a viure com a autèntics fills de Déu, plens d’esperança, amb comunió viscuda i donant testimoni de l’amor de Déu amb molt de coratge, servint i estimant amb major radicalitat evangèlica”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “aquest any, el cor de Catalunya batega amb un ritme especial: el Mil·lenari de Montserrat” i que “mil anys d’història, de fe i de misteri abracen la muntanya sagrada, on la mirada serena de la Moreneta continua sent far i refugi”. Expressa que “així com Montserrat ha estat un refugi al llarg dels segles, cada mare és un santuari per al seu fill”, “un espai sagrat on s’aprèn la vida, on el sofriment s’alleuja amb una carícia i l’esperança reneix amb una abraçada”. Afirma que “en la mirada d’una mare hi ha una pregària silenciosa, un anhel de felicitat, una entrega sense condicions”. Finalment, diu que “avui, quan el Mil·lenari ens convida a recordar la història i l’esperit de Montserrat, també ens convida a reflexionar sobre la grandesa d’aquesta altra muntanya quotidiana: la maternitat” perquè “en cada mare que mira el seu fill amb amor infinit, s’hi amaga l’eco d’aquella mirada serena i eterna que, des de fa mil anys, continua brillant a la santa muntanya”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Montserrat és un espai on Déu ha volgut plantar una llar per a la seva Mare”, que és sobretot “un santuari de Maria, on els seus fills hi puguin trobar refugi” i que “des d’allí, la mirada de la Moreneta ha estat per a molts com un bàlsam enmig del camí”. Recorda que “aquest any, celebrem amb goig el mil·lenari de Montserrat”, “mil anys de presència de Maria”, i que “ho fem també en el marc d’un any jubilar, amb el lema «Pelegrins d’esperança»”. Recorda també que “aquest diumenge celebrem també la festa de la Divina Misericòrdia” i expressa que “per a molts, Montserrat és el lloc on han tornat a començar, on han pogut experimentar aquesta misericòrdia, on han plorat en silenci, han posat davant de Maria el que no sabien com dir, i han sentit que eren acollits sense condicions”. Demana que quan pugem a Montserrat ho fem “com fills que tornen a casa. Com pelegrins que saben que només en Déu hi ha la pau profunda”. Finalment, demana que aquest any, ens fem “pelegrins sigui pujant a Montserrat sigui amb la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “no podem oblidar que celebrem aquest any el mil·lenari del monestir de Montserrat, vertader cor espiritual de les nostres terres”. Expressa que “Maria és la primera de les deixebles, aquella qui de més a prop escoltà la paraula de Jesús i la que primer el seguí”. Afirma que “la verge bruna és d’antic venerada al massís de Montserrat” i que “al seu redós una comunitat monàstica hi prega al llarg del dia tot demanant-li que intercedeixi davant del seu Fill i ens beneeixi”. Considera que “Maria i els monjos, Maria i la vida monàstica, són dues realitats de la nostra Església, de sempre ben properes”. Manifesta que “Maria és feliç per haver cregut i per haver vist” i que “havent vist ella a Crist, és per a nosaltres una intercessora amatent i sol·lícita, un recer per a la nostra fe”. Constata que “Montserrat és un fogar per a la nostra fe, el nostre Sinaí, allí on tradició i present s’agermanen”. Finalment, demana que “la Mare de Déu de Montserrat ens il·lumini en el nostre peregrinar cap a Crist, el seu Fill i Senyor nostre”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “quan celebrem el diumenge de la Divina Misericòrdia, l’Evangeli ens presenta el Senyor que apareix davant els apòstols en el Cenacle, amb la seva salutació de pau” i que “molt de prop està Tomàs, qui no creia que Jesús hagués tornat a la vida per sempre”. Expressa que “aquest segon diumenge de Pasqua ens recorda que la misericòrdia que el Senyor va tenir amb Tomàs és la mateixa que té amb cadascun de nosaltres, que tantes vegades ens deixem vèncer pel dubte i necessitem un senyal de Déu que sustenti la nostra fe”. Recorda que “santa Faustina Kowalska va promoure la devoció a la Divina Misericòrdia” i que aquesta festa “porta un missatge important de part d’aquesta santa: «Com més gran és el pecador, tant més gran és el dret que té a la meva misericòrdia»”. Finalment, diu que “l’apòstol Tomàs ens retorna l’esperança del perdó, de la misericòrdia, del retorn a casa” i que “aquell incrèdul, després de convertir-se en un fidel company de Crist, va dubtar per a, després, donar la vida per Ell, passant del dubte a l’amor”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “la festa de la Divina Misericòrdia ens convida a viure amb absoluta confiança en l’amor de Déu” i que “no es tracta d’una devoció particular sinó d’una crida universal a obrir el nostre cor a la gràcia del Senyor”. Expressa que “el papa Francesc ens recordava que la misericòrdia és el cor de l’Evangeli i que ser cristians implica viure-la en la nostra vida quotidiana”. Afirma que “l’Església, seguint l’exemple del seu Mestre, ha de ser un lloc de misericòrdia on tothom es pugui sentir acollit i estimat”. Recorda que diumenge “celebrem alhora la misericòrdia de Déu i la festa de la Mare de Déu de Montserrat” i manifesta que “aquesta coincidència ens permet unir dos grans pilars de la nostra fe: la confiança en la misericòrdia divina i l’amor filial a Maria”. Considera que “sovint ens oblidem d’anteposar la dignitat de les persones, el perdó efectiu i continuat i la misericòrdia cap a qui pensa diferent”. Finalment, diu que “davant de tot això cal tenir present l’actitud plena de dolçor i d’afecte que manifesta la nostra Mare del cel”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “l’any litúrgic que celebrem els cristians té un centre: la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist”, que “de diumenge a diumenge celebrem la pasqua setmanal, el dia primer de la setmana, quan Jesús ressuscità del sepulcre” i que “els creients tenim la gran esperança del «vuitè dia», quan entrarem en la plenitud de la salvació, la Pasqua eterna”. Expressa que “no podem oblidar que som el poble que viu de Pasqua a Pasqua”. Afirma que “els cristians som el poble del diumenge, perquè celebrem el dies Domini i vivim de l’Eucaristia, ja que sabem que sense el diumenge —i en aquest, la celebració de la missa— no som res”. Manifesta que “la Pasqua celebrada anualment, setmanalment i albirada en el «vuitè dia», amb la certesa que dona la fe en Crist, ens fa homes i dones d’esperança”. Finalment, diu que “en Jesús reneix l’esperança joiosa en el cor dels qui es deixen trobar per ell, perquè camina amb nosaltres, unint en la seva persona el primer dia de la creació i el darrer dia de la plenitud” i que “en la seva Pasqua nasqué el món nou que ningú ni res no podrà mai aturar”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’esperança, juntament amb la fe i la caritat, forma les tres virtuts que anomenem teologals, perquè es refereixen directament a Déu”. Expressa que la clau de la virtut de l’esperança “consisteix a confiar en Crist i en la seva promesa de felicitat i de vida”. Afirma que “Crist ens dona la seguretat que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor de Déu” i que “a la Carta als Romans escriu sant Pau que res no ens podrà separar de l’amor de Crist”. Manifesta que “més d’una vegada, sant Pau contrasta l’actitud dels pagans i la dels cristians i afirma que els pagans viuen sense esperança, mentre que nosaltres vivim en una gran esperança, que es fonamenta en la resurrecció de Jesús”. Recorda que “l’esperança és la germana petita de la fe i de l’amor, que va agafada de la mà de les altres dues, però que alhora les condueix més enllà” i que “l’esperança alimenta la fe i l’amor”. Finalment, diu que “l’esperança és com l’oli que alimenta la flama de la fe i l’escalf de l’amor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
