Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El proper diumenge 26 de novembre, el darrer de l’any litúrgic, l’Església celebra la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, instituïda pel papa Pius XI l’any 1925, en la qual es convida a posar la mirada en la reialesa de Crist sobre tot el món, i en el seu Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, així com de ciència i poder, del Pla Pastoral «Sortim!», de cristians perseguits i de com tots som deixebles i missioners.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “vam celebrar el dia 9 les festes del Sant Crist de Balaguer, que tant protegeix el nostre Bisbat”. Expressa que “la seva imatge dolorosa i agonitzant, extenuada, corprèn i esborrona amb la seva majestat” i que “la seva humil grandesa, feta de dolors carregats i d’esperança lliurada per Jesús, Rei de l’univers, que dona la seva vida en rescat per tots, ens atreu”. Afirma que “l’Encarnació del Fill de Déu fins assumir la Creu fou un acte d’humilitat que demostra que Déu és sobretot humilitat, Amor humil”, que “en Crist podem contemplar la impotència absoluta del crucificat que ens ajuda a preguntar-nos sobre l’omnipotència de Déu”, que  “la impotència del Calvari revela l’omnipotència de Déu” i que “la humilitat de l’amor ens dona la clau per a entendre-ho: cal poc poder per a exhibir-se i molt de poder per a oblidar-se, per buidar-se”. Considera que “la humilitat feta confiança és l’aspecte més radical de l’amor”, que “es tracta de ser humils com Déu és humil” i que “la humilitat no pot ser un deure”, sinó que “més aviat és un do”. Recorda les següents paraules del papa Francesc: “En una Església missionera, l’anunci es concentra en allò essencial, que és el més bell, el més gran, el més atractiu i alhora el més necessari. La proposta se simplifica, sense perdre per això profunditat i veritat, i així es torna més contundent i radiant. El nucli lluminós és “la bellesa de l’amor salvador de Déu, manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat”, Rei de l’univers”. Finalment, diu que “el centre de la moral cristiana és la caritat, que és la resposta a l’amor incondicional de la Trinitat”, que “per això les obres d’amor al proïsme són la manifestació externa més perfecta de la gràcia interior de l’Esperit” i que “al final, solament compta l’amor”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “avui els nostres ulls estan cansats de veure realitats de mort”, que “al costat ens assetja la temptació de veure’ns envoltats de muntanyes de foscor”, però que “sabem que la foscor no existeix, sinó que sols és manca de llum”. Afirma que “els qui creiem i seguim Crist l’hem vist sostenir viu l’amor en el moment culminant de la seva mort” i que “tot canviaria si l’amor acabés vencent sobre tota realitat de mort, no sols en Ell, sinó en tota la humanitat”. Expressa que “davant els nostres ulls apareix avui la imatge de Crist Rei de l’Univers”, que “és això mateix, una visió, una contemplació, que ens ofereix la litúrgia” i que “té avui ple sentit, embolcallats com estem enmig de tanta foscor”, però que “és una visió, el significat de la qual, lògicament, no veiem realitzat plenament”, perquè “és una contemplació que exigeix fe i esperança”. Reconeix que “assistim a una ebullició del món de la política, a casa nostra i en l’àmbit internacional, com a autèntica lluita de poder, amb les armes del llenguatge, de les lleis o del domini de l’opinió pública o amb les armes que maten en la guerra” i que “hem de pregar (contemplar) aquesta imatge de Crist Rei en el context d’aquesta crisi política que estem vivint”. Finalment, diu que “els cristians aspirem al fet que Crist regni també en la política, a la seva manera, amb la seva vida, el seu pensament, el seu poder, el poder del seu amor, i proclamem fermament que el final de la història Ell serà victoriós”, que “això ens estimula a «donar espai al seu “regnat” aquí»”, però que “alhora, mentrestant, els cristians poden ser considerats estrangers”, ja que “el seu Regne no és d’aquest món, tot i estar en ell”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “des de petits, ens hem acostumat a referir-nos i adreçar-nos a Jesús com a «Nostre Senyor»” i que la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, “ens ha de servir per renovar aquesta expressió nostra d’adoració i de pregària a Jesús”, perquè “el seu projecte és que aquest Fill de Déu, l’estimat del Pare, el predilecte, sigui veritablement Senyor de tot i, per tant, Rei i Senyor nostre i que visquem feliços amb Ell”. Afirma, però, que “aquest reconeixement nostre s’ha de manifestar en la nostra vida mentre encara som en aquest món” i que “sabem com ho hem de fer” perquè a l’evangeli del proper diumenge escoltem “com, a la fi dels temps, aquest Rei separarà en el judici els bons dels dolents, com el pastor separa les ovelles de les cabres” i dirà a uns “tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi…” i després dirà als altres: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar (…). Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi». Finalment, diu que en la “solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món se’ns convida a reconèixer Jesús com el nostre Rei i Senyor, el meu Rei i Senyor, i també a demanar-li que ens deixi entrar en la seva intimitat i, així, treballar amb Ell per implantar el seu Regne”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la reialesa de Crist es manifestarà plenament a la fi dels segles, quan ell es revelarà ple de glòria i majestat” i que “llavors, l’univers arribarà a la seva plenitud i la història de la humanitat reconeixerà l’acció misteriosa de la reialesa del Redemptor, mort en creu i ressuscitat del sepulcre, en cada instant de l’esdevenir dels segles”. Afirma que “mentrestant, l’Església, i en ella tots i cada un dels cristians, ha de viure la reialesa del seu Senyor, posant la mirada en el crucificat”. Comunica que “la litúrgia de la Paraula de la missa de la festa de Crist Rei en el cicle A ens ofereix el fragment del capítol 25 de l’evangeli segons sant Mateu anomenat del judici universal, quan el Fill de l’home s’asseurà en el seu tron per judicar totes les nacions” i que “aquest text evangèlic ens mostra la llei segons la qual serem judicats tots els homes: la de l’amor misericordiós”. Manifesta que “prendre possessió del regne preparat pel Pare té com a condició haver practicat les obres de misericòrdia amb els petits: els qui tenen fam i set, els forasters o despullats, els malalts o presos” i que “el rei-jutge s’identifica amb aquests petits”. Finalment, diu que “Jesús és rei de misericòrdia, perquè és el rostre del Pare misericordiós, i, com a tal, ens demana que visquem, mentre peregrinem per aquest món, essent portadors d’aquesta misericòrdia als nostres germans”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que “diumenge, solemnitat de nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món”, podem pregar amb la coneguda cançó que diu «és tan a prop meu que fins i tot el puc tocar, Jesús és aquí», ja que, “a totes les celebracions de l’eucaristia, proclamem el capítol 25 de l’Evangeli segons sant Mateu, la paràbola del judici final” en la qual “Jesús s’identifica amb els qui passen fam, els qui passen set, els forasters sense sostre, els qui no tenen vestit, els malalts, els qui estan a la presó”. Afirma que “a partir d’aquest evangeli podem dir que tenim Jesucrist a tocar” i que “com fa la cançó esmentada: «molt a prop el tens, un xic amagat, Ell t’espera en el teu germà»”. Manifesta que “en el nostre món occidental sembla que costa tenir fe” i que, “en canvi, segons l’esmentada paràbola del judici final, resulta paradoxal que Jesucrist és tan a prop que el tenim a tocar quan ens aproximem als insignificants d’aquest món, als qui no compten, als descartats”. Recorda que “santa Teresa de Calcuta va patir en algunes ocasions moments de foscor en la fe”, però que “mai no va deixar els pobres” i “la foscor li esdevingué llum”, que “la llum de Crist, identificat amb els pobres i necessitats, va desfer la seva nit fosca”. Considera que “estimant preferentment els petits i desvalguts estimem Jesucrist i ens omplim del seu amor”. Finalment, prega que “demanem avui al Senyor que sapiguem cercar-lo i estimar-lo amb un cor misericordiós, que sapiguem trobar-lo, a Ell, Jesucrist, Rei de tot el món, en els germans que més estan patint, on Ell és tan a prop que el tenim a tocar”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “les relacions entre el poder i la ciència es remunten a l’antiguitat: Mesopotàmia, Egipte, la Xina o l’Índia”. Assenyala que “el 6 d’agost de 2023 vam recordar el 78è aniversari del llançament de la bomba d’Hiroshima —després a Nagasaki—, que va matar 240.000 persones, va destruir completament dues ciutats i va comportar problemes de salut durant dècades per a moltíssimes persones de la zona”. Es pregunta “per quin motiu es va idear i crear aquella bomba” i respon que “sabem que Albert Einstein va advertir el president dels EUA que l’Alemanya nazi volia construir una arma nuclear i va instar a obtenir-la abans pel perill que hauria suposat” i que “sota la direcció del físic Robert Oppenheimer, i amb la col·laboració de molts científics i tècnics, els EUA van investigar durant anys la manera de fer-ho”, “el que coneixem com Projecte Manhattan”. Recorda que “l’any 1945 es va justificar l’ús de l’arma nuclear per aconseguir la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial”, però expressa que el motiu de fons va ser “la voluntat d’aconseguir un poder incontestable a escala global”. Informa que “avui encara hi ha 12.500 armes nuclears amb una força destructiva incomparablement superior a la de 1945, que podria posar fi a la vida de tot el planeta i, qui sap, si fins i tot destruir el planeta mateix” i manifesta que “la munió de guerres i conflictes d’arreu del món evidencien la lluita pel poder amb les armes més sofisticades”. Finalment, diu que “el poder ha buscat mantenir la seva hegemonia i ha utilitzat tots els recursos que tenia a disposició” i que “seria desitjable que exercís la seva responsabilitat i, en comptes de perpetuar la barbàrie potenciés l’aparició d’una civilització que no tingués per objectiu la destrucció i la submissió, sinó la convivència i el respecte, tot donant esperança”.

El cardenal Joan Josep Omella  diu que aquest diumenge, “com ens ho recorda el prefaci de la Missa, agraïm a Déu que hagi ungit sacerdot etern i rei universal el seu Fill unigènit i Senyor nostre Jesucrist”, que “agraïm a Jesucrist que hagi acceptat la voluntat del Pare d’oferir-se com a víctima que ha fet possible la redempció de la humanitat” i “celebrem que Jesucrist ressuscitat continua actiu en la missió de transformar la creació en el Regne universal i etern”. Recorda que “el primer diumenge d’Advent, el 3 de desembre, iniciarem el nou any litúrgic i també un nou cicle, el cicle B de lectures dominicals, extretes de l’Evangeli de sant Marc”. Comunica que “a la nostra arxidiòcesi, l’inici d’aquest nou any litúrgic coincideix amb un canvi d’eix al Pla Pastoral Sortim!” i que “arribem a l’últim eix o objectiu, dels cinc que hi ha establerts en aquest Pla Pastoral iniciat l’any 2018, que recull unes orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l’Església Arxidiocesana de Barcelona”. Explica que per aquest motiu, diumenge 26 de novembre a la tarda “celebrarem una trobada a la parròquia de Sant Pius X de Barcelona” en la qual “es vol fer balanç de l’aplicació del Pla Pastoral durant els darrers anys” i es presentarà “el nou eix per treballar durant aquest nou curs: l’encontre i l’anunci de Jesucrist”. Manifesta que a partir d’ara, proposa  a les diferents realitats de l’arxidiòcesi que “tota acció pastoral se centri en la labor de «renovar la nostra adhesió personal a Crist, anunciar-lo de manera nova, promoure el primer anunci en ambients on la fe cristiana encara no ha arrelat o s’ha extingit.»”. Finalment, ens convida a “participar en la trobada diocesana que acollirà la parròquia de Sant Pius X”, en la qual “units en la pregària i sota el guiatge de l’Esperit Sant, donarem gràcies al Senyor pels fruits d’aquest Pla Pastoral diocesà i li demanarem que ens ajudi a seguir sent una Església en sortida”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que vol fixar-se en “la persecució que pateixen persones i comunitats cristianes arreu del món, precisament per la seva fe en Jesucrist”. Expressa que sent que “se’n parla poc als mitjans del nostre entorn i no s’hi dona excessiva importància” i que, per exemple, “l’incendi i la destrucció d’una església i la matança d’un grup de catòlics en qualsevol país, digui’s Nigèria o el Pakistan, no és motiu d’alarma”. Explica que “el tractament d’aquest gran problema ve suggerit per la lectura de l’Informe 2023 sobre la Llibertat religiosa en el món que elabora la institució Ajuda a l’Església Necessitada”, “presentat en un doble format: un volum de 952 pàgines on es descriuen els plantejaments, els criteris, les metodologies i les conclusions de l’estudi, al qual acompanya un índex de països; i un fullet anomenat Resum executiu que pot ser manejat amb facilitat i aporta molta claredat per als interessats en aquesta qüestió”. Afirma que “l’Informe està fet amb uns paràmetres científics que el doten d’una gran fiabilitat” i que “els seus autors tenen una llarga experiència perquè ja fa molts anys que treballen en aquest tema”. Manifesta que només pretén “encuriosir els lectors sobre un estudi que implica tothom en els seus efectes, ens ajuda a prendre consciència d’injustícies generals i ens alerta de no caure en el lament constant sinó treballar, cadascú des de la responsabilitat que cal assumir en un lloc i en un temps determinat, evitant la proliferació d’atacs als Drets Humans i en concret, al dret a la llibertat religiosa”. Finalment, diu que “generalment, és acceptat que l’elenc dels drets s’inspira en textos evangèlics, encara que la seva aprovació solemne es va materialitzar en el segle XX” i que vol dir que “el missatge de Jesucrist ens obliga molt més als catòlics des de fa dos mil anys”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “la segona part de la Síntesi dels treballs del Sínode ens recorda que tots som deixebles i, per això, tots som missioners”. Diu que “el punt de partida és el prendre consciència que “l’Església és missió”” i “ha estat enviada per Crist i és guiada per l’Esperit Sant per anunciar l’Evangeli”. Expressa que “els laics contribueixen particularment a la missió de l’Església fent present l’Evangeli a tots els ambients, a la vida de cada dia” i que “allà on siguin, els laics estan cridats a testimoniar la fe en Jesucrist a la vida de cada dia i a compartir sense por aquesta fe amb els altres”. Afirma que “alguns fidels laics desenvolupen serveis interns dins la comunitat cristiana, en diversos sectors i ministeris” i que “amb això fan una contribució indispensable a la missió de l’Església”. Considera que “és molt important que els sacerdots i les comunitats cristianes reconeguin i animin els carismes dels laics i els sostinguin en el seu treball evangelitzador, tant els que es realitzen inserits enmig de la societat com els que es desenvolupen a l’interior de l’Església”. Manifesta que “correspon als sacerdots i diaques exercir el ministeri pastoral, seguint l’estil de Jesús, Bon Pastor i Servent”, que “per això, no es poden posar mai per sobre de la comunitat, sinó sempre al seu servei” i que “per evitar qualsevol abús d’autoritat, el Sínode ha demanat que s’estengui una cultura de la transparència i de la rendició de comptes”. Finalment, recorda que “la missió de l’Església és contínuament renovada i alimentada en la celebració eucarística” i que “l’Eucaristia és font de comunió amb Crist i entre nosaltres i, també, aliment que ens impulsa a implicar-nos en la missió”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: