Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dimecres de Cendra, enguany el dia 14 de febrer, va començar la santa Quaresma, temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua. Per aquest temps favorable per a la renovació personal i comunitària, el papa Francesc ha dedicat un missatge amb el tema «A través del desert Déu ens guia a la llibertat», en el qual subratlla que és temps d’actuar, i que per Quaresma actuar és també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de Déu, i aturar-se, com el samarità, davant el germà ferit.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’inici del temps de Quaresma, així com del perdó, de l’any de la pregària, del parenostre i d’una reflexió respectuosa.
El cardenal Joan Josep Omella informa que “coincidint amb el primer diumenge de Quaresma arriba Sent la Creu, una iniciativa promoguda des del Secretariat diocesà de pastoral amb joves” i diu que diumenge, “a les sis de la tarda, a la basílica de la Sagrada Família, tindrem l’oportunitat d’iniciar conjuntament aquest temps de preparació per viure intensament la Pasqua” i que “ho farem al voltant de la taula del Senyor i de la seva Creu celebrant l’Eucaristia, precedida d’una vetlla de pregària”. Expressa que “en aquesta ocasió, ens reunirem per pregar per la pau a Terra Santa, on el conflicte bèl·lic està causant patiment a moltes persones” i que “comptarem amb la presència del cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem”. Recorda que “en un missatge del papa Francesc, difós el passat 22 de novembre de 2023 a través de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa, el Sant Pare demanava als fidels pregàries per Ucraïna i, especialment, per Terra Santa” i que “aquest Nadal, els caps i patriarques de les esglésies cristianes de Terra Santa han suspès totes les celebracions, en solidaritat amb el patiment que es viu a la regió de Gaza i que també es va viure a Israel durant els atacs terroristes del passat 7 d’octubre”. Manifesta que “des de la nostra Església local, ens sumem humilment a aquestes intencions de pregària per la pau” i que “ho farem en el context privilegiat de la vuitena edició de Sent la Creu, fent nostra la creu que ara pateixen tants germans a Terra Santa”. Finalment, diu que, juntament amb els bisbes auxiliars de la nostra arxidiòcesi, ens convida a “pregar per la pau i a col·laborar econòmicament per ajudar els germans de Terra Santa”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “comencem la Quaresma, camí de la Pasqua” i que “el Papa Francesc ens exhorta: “La Quaresma és un viatge que implica tota la nostra vida, tot el que som. És temps per a verificar els camins que estem recorrent, per tornar a trobar el camí de tornada a casa, per redescobrir el vincle fonamental amb Déu, del qual depèn tot.””. Admet que “ningú no sembla gaire disposat a acceptar que fa accions mal fetes, ni tampoc a intentar canviar-les, i encara menys creure que amb les nostres accions mal fetes hem ofès a Déu, o hem estat desagraïts amb el seu Amor”. Afirma que “realment fem coses mal fetes i ofenem els altres; cooperem al mal del món i, per damunt de tot, ofenem Déu i som uns grans desagraïts amb l’immens Amor que Ell ens té”. Reconeix que “ens cal canviar, convertir-nos, obrir-nos a la nova manera de veure les coses, des de Crist, sota la guia del seu Esperit Sant”. Considera que “els dies de la Quaresma són també dies de canvi i de penitència, per tal de prendre consciència del propi pecat i poder demanar-ne perdó” i que “Déu ens vol més responsables dels nostres actes i de les nostres omissions culpables” i “per això ens proposa que fem penitència”. Finalment, recorda que “un gran Pare de l’Església d’Orient, Sant Joan Crisòstom, Patriarca de Constantinoble, quan és reclamat sobre els camins de la penitència en proposa cinc de molt eficaços: confessar els propis pecats; perdonar les ofenses que hem rebut dels nostres enemics; l’oració fervent i confiada, que brolla d’un cor que estima Déu i el cerca amb perseverança; l’almoina, amb el seu nom més actual, que és la solidaritat compromesa i la humilitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la reconciliació amb un mateix és un primer pas, fonamental i necessari” i que “ningú no podrà viure altres “reconciliacions” si no ha aconseguit acceptar-se, reconciliar-se amb si mateix”. Recorda que “allà en el desert, on no hi ha possible dissimulació ni engany, Déu ens veu” i que “li podem dir que ens presti la llum de la seva mirada”. Expressa que “aquesta mirada de Déu és clarivident, però, a diferència de la nostra, que desvia els ulls davant les nostres misèries, està sostinguda pel seu amor”. Considera que “aquesta mirada d’acceptació no ens pot deixar indiferents” perquè “la mà que Déu ens estén amb amor també ens posa en moviment”. Afirma que “tal com veiem en la creació, també en ple camí, la seva vocació ens “fa ser més”, ens constitueix com a persones”, que “sabem que som el que avui som, però també “som el somni, el projecte, la il·lusió”, que Déu té sobre cadascú” i que “aquest somni de Déu sobre mi forma part del meu ésser. Soc fill de Déu i alhora estic cridat a ser-ho”. Manifesta que “ara, avui mateix, som cridats a redescobrir aquesta veritat fonamental” perquè “moltes vegades no avancem, estem disgustats amb nosaltres mateixos perquè no acceptem ni el nostre ésser, ni la vocació a la qual estem cridats”. Constata que “el nostre Déu continua assenyalant-nos un destí, constantment ens crida, mentre vivim a la terra”. Finalment, assegura que “si recordem aquestes veritats en ple camí quaresmal, és perquè aquesta persistent vocació demana reconciliar-nos-hi, assumir-la, estimar-la, com a efecte de la nostra conversió sincera a Déu que crida i mereix tota la nostra confiança”, que “en farà un cor lliure, cultivat en l’exercici constant del despreniment, i un cor capaç d’entregar-se totalment per amor” i que aquest “és el camí de la Quaresma”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “ens hem endinsat en aquests 40 dies quaresmals que preparen per a la celebració del Tríduum pasqual de la passió, mort i resurrecció del Senyor” i recorda que “cada any per aquestes dates se’ns imposa la cendra en el cap amb les paraules del celebrant que ens diu “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,15), o bé “Recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs” (Gn 3,19)”. Considera que “no arribem mai a entrar del tot en aquest misteri de la conversió del nostre cor, de girar-nos cap a Déu, de deixar les nostres preocupacions, preferències, criteris, manies, tot allò que ens separa del Senyor” i que “sempre necessitarem la conversió”. Explica que “en aquest Diumenge primer de Quaresma contemplem el passatge evangèlic de les temptacions, aquest any segons l’evangeli de sant Marc” i que “en aquest text, després de la breu referència a les temptacions, veiem com Jesús comença a predicar la Bona Nova de Déu amb les mateixes paraules que vam sentir el Dimecres de Cendra: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova””. Expressa que la Quaresma, “a més de ser un temps de conversió, temps de revisar la nostra vida, també és un temps que està unit al baptisme i a la seva preparació, el catecumenat”. Comunica que “aquest dissabte 17 de febrer, a la nostra Catedral, es duu a terme el ritus d’elecció dels catecúmens, adults que es preparen per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana, Baptisme, Confirmació i Eucaristia, en la Vetlla pasqual o durant el temps de Pasqua que s’acosta”. Finalment, prega que demanem insistentment al Senyor “la gràcia de la conversió dels nostres cors” i “que ens obri l’enteniment i el cor per considerar, comprendre i viure, quin baptisme ens ha purificat, quin esperit ens ha regenerat i quina sang ens ha redimit”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el camí quaresmal, que estem iniciant, té com a referència la travessa que el poble d’Israel va fer pel desert, el seu èxode d’Egipte cap a la Terra promesa, el seu pas de l’esclavatge a la llibertat”. Expressa que “al llarg d’aquest camí, Déu va anar educant el seu poble i ensenyant-li a abandonar els ídols i tot allò que l’esclavitzava, a passar de mort a vida”. Afirma que “també en el nostre camí quaresmal, el Senyor ens acompanya i educa com va fer amb el poble escollit” i que “en el seu missatge per a la Quaresma, el papa Francesc explica els passos que hem de fer per assolir la meta”: diu que “el primer és voler veure la realitat”, tenint “una mirada atenta, per descobrir des de Déu en quina situació es troba la nostra vida i també per veure la situació de dolor i abandó de tantes persones del nostre món, que són germans nostres”. Considera que “l’èxode és el temps de lluitar contra les temptacions”, que “la Quaresma és temps de lluitar contra els ídols, que ens esclavitzen” i que “el millor camí per lluitar contra la temptació és viure la pobresa d’esperit i la humilitat de cor”. Manifesta que “un tercer exercici per a la Quaresma és desaccelerar i aturar-se” i “fer-ho en dos sentits: aturar-nos en la pregària, per acollir la Paraula de Déu, i aturar-nos com el samarità, davant de l’home ferit”. Constata que “és temps de prendre decisions comunitàries” i que “la comunitat també ha de reflexionar sobre el seu estil de vida i prendre decisions que comprometin tothom”. Finalment, diu que “el Senyor obre per a l’Església el camí d’un nou èxode a través del desert quaresmal” i demana que “tinguem la valentia de travessar el desert i deixar que Déu parli al nostre cor per renéixer a nova vida i passar de l’esclavitud a la llibertat”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, continua el comentari al parenostre amb la frase «i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors», petició que “ens convida a l’experiència del perdó”. Expressa que “la cultura bíblica ens mostra un Déu que es complau en el perdó, un Déu propens a oblidar les nostres ofenses perquè ens vol continuar veient tal com ens ha creat”. Afirma que “l’home i la dona bíblics, per revelació, coneixen la bellesa de la seva dignitat com a éssers creats per Déu” i, “al mateix temps, per pròpia experiència, són conscients de la feblesa i la incoherència amb què la viuen”. Recorda que “el pecat, en efecte, forma part de la història humana i es tradueix a trencar la comunió amb Déu, perdre la dignitat pròpia i malmetre la relació amb els altres”. Considera que “és molt difícil trobar un amor incondicional com el de Déu, incapaç de deixar de perdonar, incapaç de deixar d’esperar que cada un dels seus fills retorni als seus braços maternals”, però que “Déu vol que l’imitem en aquesta seva actitud corprenedora”. Manifesta que “tant en la petició del parenostre com en la paràbola del servent sense compassió (Mt 18,23-35), se’ns demana que sapiguem perdonar” i que “quan experimentem el perdó dels altres i, alhora, ens compadim d’ells, es posa en marxa la circularitat necessària que ens ajuda a copsar des de la vida quotidiana el significat del perdó de Déu”. Finalment, demana que ens agafem “aquest temps de Quaresma per fer-ne la prova”, que “perdonem i demanem perdó”, ja que “serà aquesta una bonica manera de preparar-nos per celebrar la festa de la nova vida de ressuscitats”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “en la Quaresma de l’any dedicat a la pregària com a preparació per al Jubileu del 2025, fora bo que, seguint les indicacions del sant pare Francesc, «féssim del parenostre, l’oració que Jesús ens ensenyà, el programa de vida de cada un dels seus deixebles»”. Recorda que “el parenostre, com diu Tertul·lià, és «la síntesi de tot l’evangeli»”. Diu que “en la pregària del Senyor s’hi troben els grans misteris de la fe cristiana” i que “la seva eficàcia espiritual és gran”. Afirma que “el parenostre és la pregària dels cristians que va brollar del cor i dels llavis de Jesucrist, el nostre Mestre i Senyor” i considera que “els creients en ell l’han de fer seva quotidianament”. Manifesta que “el parenostre és per a tothom el regal de Crist” i que “fer ús d’aquesta oració equival a pregar en nom de Jesús”. Constata que “la pregària de Jesús s’inicia amb la paraula «Pare»” i que “en aquesta hi ha tota la riquesa de l’Evangeli”. Explica que Jesús “ensenya als seus deixebles —a nosaltres també!— a adreçar-se confiadament a la deïtat amb la paraula «pare»; però, encara més, fent-ho com ell quan parlava amb el seu Pare, dient-li Abbà”, paraula de la llengua aramea que “pronunciava Jesús pregant al Pare, amb la mateixa confiança i el mateix vocable que un nen s’adreça al seu progenitor des que comença a parlar”. Finalment, diu que “el nostre Mestre, doncs, ens immergeix en la seva pregària confiada al Pare del cel”, però que “tot i això, l’hem de recitar amb el temor propi del respecte reverent, conscients sempre de la gosadia que significa dirigir-nos a Déu dient-li pare” i que “l’Esperit ve sempre en ajuda de la nostra feblesa i, per això, podem dir des de la nostra condició de fills: Abbà-Pare”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que amb les paraules «M’alegra pensar que l’any 2024, que precedeix a l’esdeveniment del Jubileu (de l’any 2025), pugui dedicar-se a una gran simfonia de pregària (…), un any intens d’oració» “el papa Francesc ens convida a «recuperar el desig d’estar en la presència del Senyor, d’escoltar-lo i adorar-lo»”. Afirma que “ara ens apropem als primers vint-i-cinc anys del segle XXI, havent viscut fa ben pocs anys una pandèmia mundial, en un actual panorama amb diverses guerres, amb crisi ecològica, crisi econòmica, refugiats que es veuen obligats a abandonar les seves terres, fam a països subdesenvolupats…”. Considera que “no és gens estrany que en aquesta situació que podria menar vers el fatalisme de pensar que no hi ha res a fer, s’alci ferma, lúcida i clara la veu del nostre sant pare Francesc i ens impulsi més que mai a mantenir encesa la flama de l’esperança mirant el futur amb cor confiat” i explica que “per aquest motiu va elegir el lema Pelegrins de l’Esperança per al Jubileu de l’any 2025”. Demana que “visquem aquest any 2024 com un any de preparació espiritual al Jubileu, un any durant el qual hem de redescobrir el valor de la pregària, de l’oració en la nostra vida quotidiana, afavorint la relació amb el Senyor”. Manifesta que Jesús, “amb la pregària del Parenostre, ens ensenya a posar la pregària en el centre de l’anunci d’esperança que el Jubileu 2025 vol fer ressonar arreu”. Finalment, demana que “en aquest any 2024 preguem «amb les mans buides» —com li agradava dir a santa Teresa de Lisieux—, amb plena confiança i ferma esperança de sentir-nos sempre en les millors bones mans, les mans de Déu Pare”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que el seu text és publicat al Full Dominical i també en dos diaris de paper de la ciutat de Lleida. Expressa que no negarà a ningú “la seva radical llibertat per emetre un judici sobre qüestions de religió i d’Església, sobre afirmacions polítiques, socials i culturals o sobre altres mil posicionaments davant de fets passats o actuals”, ja que “la pluralitat d’opinions és una constatació evident d’una societat oberta i democràtica”. Considera, però, que cal “respectar-les i, sobretot, exercir la defensa de la dignitat de la persona en totes les seves dimensions”. Explica que les seves “reflexions tenen tres pretensions: informar dels assumptes que desenvolupa l’Església en els seus molts vessants; formar segons els criteris que neixen de l’evangeli i, finalment, presentar amb amabilitat i transparència la veritat de Jesucrist a aquells que són indiferents, han rebutjat la fe o se n’han cansat”. Manifesta que “la reflexió d’avui s’inclina per la formació en actituds i en valors” i que “en aquest cas el diàleg és sempre fonamental per a la convivència i el respecte mutu”. Assegura que “els catòlics no podem quedar-nos en la queixa permanent sobre el que veiem en el nostre entorn ni en la paràlisi d’actuacions per no molestar ningú” i que creu que “estem obligats a treballar activament per assolir una bona comunicació amb tothom, seguint el camí traçat per Jesucrist, i impulsar moments i mitjans de comunió”. Finalment, expressa que “sempre hi haurà problemes i dificultats en la nostra societat” i que “la seva solució pot ser diversa”, però que “hem de fer servir sempre arguments, raons, propostes…, i sempre de manera respectuosa, sense insults ni desqualificacions personals” i que “el que no pot canviar davant de cada circumstància, segons els propis gustos o interessos, són les conviccions morals i polítiques, o les de la nostra fe”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
