Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de ser enviats de dos en dos a evangelitzar, així com dels decrets conciliars, de pregar amb els salms, d’aprendre a descansar i refer-se espiritualment, del sagrament de la vida ordinària, de la gratuïtat, del murmuri d’un ventijol suau, de les conclusions de l’Assemblea diocesana de Lleida i de la naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que «de dos en dos» és com el Senyor ens envia sempre a irradiar arreu l’alegria de l’Evangeli; “«de dos en dos», en comunitat, fraternalment, «caminant junts»”. Recorda que sant Gregori el Gran explicà que “Jesús envia «de dos en dos» per tal de remarcar la caritat, perquè menys que entre dues persones no hi pot haver pas cap caritat”. Comparteix la “invitació que ens fa el Sant Pare quan ens diu: «Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist (…), m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats»”. Finalment, demana que “sortim «caminant junts», sinodalment, convertits i transformats per Crist, vivint «per Ell, amb Ell i en Ell»” i que “sortim «de dos en dos»”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “anar lleugers d’equipatge, sense pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit i només un bastó a la mà i un parell de sandàlies per calçat, sembla als nostres ulls més insensatesa i manca de previsió que virtut”. Expressa que “transmetre la fe és una crida que feu Crist als dotze”, que “avui és també una crida que el Senyor ens fa a tots i cadascun de nosaltres” i que “no hem de renunciar mai a la nostra tasca evangelitzadora”, sinó que “cal insistir-hi sempre, amb respecte, amb correcció i honestedat, però sense defallir mai”. Finalment, considera que “ens bastaria tan sols el bastó de la coherència, les sandàlies de la sinceritat i el vestit de la joia per acomplir la tasca que el mateix Crist ens ha encomanat: de dos en dos, en comunió, compartint missió com compartim la fe en una mateixa Església”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, explica que “els 9 decrets que formen part dels documents del Vaticà II poden ser presentats com a explanació de les quatre grans Constitucions” i que “els seus continguts i els seus ensenyaments volen donar resposta als dos diàlegs bàsics del misteri de l’Església: l’intern i l’extern”. Expressa que “pel que fa a la renovació interna, hi trobem l’intent de complementació entre el primat del Papa i l’episcopat”, així com una bona teologia del laïcat o el tractament de la necessitat i pertinença a la veritable Església. Així mateix, apunta que un altre decret, dirigit a les Esglésies Orientals ja unides a Roma, “indica que els pertocarà especialment la tasca de fomentar la unió de les Esglésies per mitjà del testimoniatge de vida” i que “la relació amb la realitat d’aquest món que passa troba una concreció pràctica en el decret sobre els mitjans de comunicació social”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “el passat mes de maig, el papa Francesc convocava oficialment el Jubileu del 2025, amb la butlla Spes non confundit (L’esperança no defrauda)”. Explica que “per preparar-nos per aquest proper Jubileu de l’Esperança, el Papa proposa que dediquem aquest 2024 a la pregària” i que “la Santa Seu, mitjançant el Dicasteri per a l’Evangelització, ha editat uns quaderns que ens poden ajudar a valorar la importància de pregar a Déu”. Inspirant-se en el segon d’ells, que porta per títol Pregar amb els salms, vol animar-nos a redescobrir els salms “que són el fonament de la pregària de l’Església”. Finalment, ens convida a cuidar la nostra pregària i demana que els salms “ens ajudin a fer camí units a Crist, amb il·lusió i esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “en la societat actual, on el ritme de vida és frenètic, aprendre a descansar i desconnectar s’ha convertit en una necessitat imperativa per al benestar físic i emocional”. Considera que per descansar “cal saber establir uns límits digitals”, “tenir rutines de descans”, “connectar amb la natura” i “refer-se espiritualment”. Afirma que “refer-se espiritualment, aprendre a descansar i desconnectar és essencial per a mantenir un equilibri saludable en la nostra vida” i que “aquest procés no només implica cuidar el cos i la ment, sinó també nodrir l’esperit”. Finalment, demana que “recordem que el descans no és pèrdua de temps, sinó inversió en el nostre benestar i en la nostra capacitat per a viure plenament i gaudir encara més de l’amistat amb el Senyor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el nostre cos, la vida corporal, forma part necessària, i molt important, de la nostra vida quotidiana” i es pregunta si “el nostre cos també és sagrament de la presència de Déu”. Considera que “és oportú plantejar-nos aquesta pregunta, ja que amb els dies de l’estiu, el cos adquireix un protagonisme extraordinari”. Expressa que “avui, sens dubte, el cos humà mereix als nostres ulls ser centre d’atenció, tant per a valorar-lo dignificant-lo, com per a evitar rebaixar-lo a la condició de mer instrument” i que al cristià li interessa molt poder afirmar que “el cos humà és sagrament de la presència de Déu, del Déu de Jesucrist ressuscitat corporalment”. Finalment, assenyala que “tot el que afirmem sobre la vida de l’esperit s’ha d’aplicar a la vida corporal”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “estem acostumats al fet que tot tingui un preu, una contrapartida, una gratificació” i que “per això ens costa tant de viure en la gratuïtat”. Expressa que “la vida cristiana està fonamentada en la gratuïtat”, que “Déu ens ha creat lliurement i gratuïtament, i es revela perquè el coneguem, ens comunica els seus dons, ens salva morint a la Creu i ressuscitant”. Afirma que observar el repòs setmanal ens ajuda a viure en la gratuïtat, ja que “tota la setmana treballem i el diumenge no només descansem, sinó que aprenem que no tot és treball, rendiment, productivitat, presses”. Finalment, diu que “és temps propici per baixar el ritme, per plantejar-nos com vivim tota aquesta dimensió, de contemplar la immensitat de Déu reflectida en la seva creació, de dedicar-li temps a ell en la pregària, d’aturar-se i preguntar-se: em deixo estimar gratuïtament per Déu?”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “a l’estiu sempre s’agraeix un ventijol suau quan la calor es fa feixuga” i recorda que “aquest aire suau es va fer sentir a la muntanya del Horeb” com a signe de la presència divina. Considera que “aquest ventijol suau que tant desitgem a l’estiu ens pot recordar la necessitat del trobament amb el Senyor, primordial en tots temps per al cristià”. Per això, ens ofereix “el Curset d’Estiu que es farà, en sessions matinals, els dies 22, 23 i 24 de juliol al Seminari, sobre el tema de la pregària, seguint les indicacions del Sant Pare com a preparació per a l’Any Sant 2025”. Finalment, demana que aprofitem “l’oportunitat que ens dona Déu per a escoltar la seva Paraula, amb la lectura dels evangelis i altres llibres bíblics” i que “cerquem la missa dominical”, així com llibres per enriquir-nos.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de l’Assemblea Diocesana celebrada el passat 25 de maig. Com a conclusió del contingut d’aquesta trobada destaca que “cal fer-nos entendre partint de la sensibilitat i la cultura de les persones d’avui” i que “al mateix temps, hem d’exigir-nos una conversió pastoral permanent”. Expressa que “s’accentuaren els tres àmbits d’aquesta conversió pastoral: Pastoral de joves. Pastoral de la família i la vida. Renovació comunitària”. Així mateix, diu que “s’insistí molt en la formació permanent de tots els agents i sectors pastorals, en la coordinació de les accions parroquials i de les delegacions, a potenciar la figura dels animadors de comunitat i els ministeris laicals i, finalment, a integrar-se en els moviments socials del barri i de la població”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “quan explica la naturalesa de la revelació, el Concili recorre a categories personalistes” i que “es destaca així l’element dialògic i presencial de la revelació: Déu trenca el seu silenci i es dirigeix als homes, cercant la trobada amb ells (“parla”, “conversa”) convidant-los a la comunió amb Ell”. Expressa que “la revelació té un caràcter essencialment interpersonal: Déu es presenta com un “tu”, com un ésser personal que surt del seu misteri i es comunica a l’home”. Afirma que “al revelar-se, Déu invita a l’home a la seva companyia, a la comunió amb ell” i que “Déu es revela per fer feliç l’home”. Finalment, diu que per part seva, l’ésser humà és un “interlocutor actiu, que respon amb la fe a la revelació, que és convidat a entrar en el diàleg i deixar-se transformar per Ell”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
