Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 7 de gener, l’Església celebra la festa del Baptisme del Senyor al riu Jordà que clou el temps de Nadal i que mostra Jesús, a l’inici de la seva activitat pública, presentant-se a la societat com l’Anyell de Déu i el Messies esperat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Baptisme del Senyor, així com d’un regal per a tota la vida, d’uns mags vinguts d’Orient, de pau i drets humans, del cel obert i d’un agraïment després de Nadal.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, explica que “una persona va pel món i sembla que irradiï joia i pau. Troba l’aigua i s’adona que serveix per a rentar i apagar la set. Contempla el foc i n’està content, perquè s’hi escalfa i pot coure els aliments”, però que “una altra, en canvi, topa amb tot. Maleeix l’aigua, perquè podria ofegar-s’hi, i el foc, perquè li podria cremar la casa” i es pregunta “per què serà que es miren les coses amb ulls tan diferents”. Demana que ens adonem com “Jesucrist mateix i la primera tradició cristiana, es valgueren d’elements visibles i tangibles —l’aigua, el pa i el vi, l’oli— per a significar el do i la gràcia de Déu de cada un dels sagraments”. Expressa que “es tracta d’uns dons rebuts de la mateixa “bondat” de Déu i que són «fruit de la terra i del treball dels homes» per tal de significar i convertir-se en els dons del cel” i que “amb aquesta acció se’ns insinuava, si més no, que les coses materials, per elles mateixes, no són hostils, sinó benignes i creades per al nostre bé”. Manifesta que “ens n’adonem en reflexionar sobre el baptisme del Senyor a les aigües del riu Jordà”, on “Déu mateix hi beneí l’aigua”. Recorda la “reflexió doctrinal d’un sermó sobre el baptisme atribuïda a sant Màxim de Torí (segle V): «El Crist es volgué batejar no pas per santificar-se amb l’aigua, sinó per santificar la mateixa aigua i purificar, en purificar-se, el corrent que tocava. Quan es renta el Salvador, es purifica tota l’aigua necessària per al nostre baptisme, i queda neta la font, a fi que després pugui administrar-se als pobles que haurien d’arribar a la gràcia per mitjà d’aquell bany»”. Considera que “val més mirar la vida i el món amb els ulls de Crist” i que “val més saber llegir en les entranyes de la natura aquella llei de l’amor universal i sacrificat que ens revela la benignitat del Creador”. Finalment, diu que “d’aquí que, en el ritual del baptisme, en el moment de la benedicció de l’aigua, s’implori que «davalli fins al fons d’aquesta aigua la força de l’Esperit Sant» per tal de ressuscitar amb Crist «a la vida»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “actualment, la ciència i la medecina són capaces de fer trasplantaments i de desenvolupar cèl·lules mare per regenerar i reparar teixits del cos humà”, però que “existeix un metge diví que ens regenera del tot”, que “ho ha fet donant la seva vida perquè nosaltres tinguem la seva mateixa vida” i que “ens ho dona a través del baptisme i de la fe, perquè per rebre aquesta regeneració que ens fa ser fills de Déu ho hem de creure i acceptar per la fe”. Recorda que celebrem diumenge “la solemnitat del Baptisme de Jesús” i expressa que “nosaltres, en contemplar aquesta manifestació de la divinitat de Jesús i de la Trinitat, no podem deixar passar l’ocasió de reflexionar en el que suposa per nosaltres”. Afirma que les lectures d’aquesta solemnitat “ens situen davant d’una decisió fonamental de la nostra vida” i és que “o perdem el temps, les energies i els diners amb béns que no alimenten, o podem acollir el do que Déu ens ofereix, l’aigua viva i l’aliment veritable que ens poden saciar i alimentar”. Explica que “avui contemplem aquest do de Déu, que és el seu Fill, Jesús. S’ha fet gran i ha començat a presentar-se als seus germans del poble jueu, a aplegar deixebles, va al riu Jordà i es fa batejar per Joan, i en sortir de l’aigua es manifesten la immensitat, l’amor i la bellesa de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant”. Considera que “aquell dia, al riu Jordà on Joan batejava, va començar el veritable baptisme, que no tan sols perdona els pecats sinó que ens dona una vida nova, la vida de fills del mateix Pare de Jesús”. Finalment, diu que “aquella veu del Pare que es va sentir en el baptisme de Jesús: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut», això mateix també ho hem de sentir adreçat a nosaltres, perquè també nosaltres som els seus fills estimats, i el Pare es complau en tots nosaltres, els seus fills”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que el papa Francesc ens demana sovint que “no oblidem la data del nostre baptisme” i que “sol dir-nos: «si jo us preguntés ara a cadascú quina és la data del teu bateig, segurament alguns no ho recordaríeu»”. Expressa que “recordar la data del dia en què vam ser batejats és quelcom molt bonic perquè és recordar el moment en què vam ser fets fills de Déu amb Jesús”. Afirma que amb la festa del Baptisme del Senyor, continuem celebrant la manifestació de Déu en Jesús, encara un infant fins a la solemnitat de l’Epifania, i ara ja adult. Manifesta que “tot i que els xiquets i xiquetes encara juguin amb els regals de Reis acabats d’estrenar, moltes coses han canviat ja en l’ambient dels adults” i que “tal vegada hem passat ràpidament a les rebaixes del gener” i ens convida a preguntar-nos si entrarem en període de rebaixes en la nostra vida cristiana i si “tornarem potser a la rutina oblidant que el nostre camí de deixebles missioners del Senyor ha de ser sempre un camí sense rebaixes, «caminant junts», sinodalment, en un camí fet al seu pas, per Ell, amb Ell i en Ell”. Finalment, desitja que “tant de bo que el gran anunci de salvació del Nadal no entri en període de rebaixes”, que “tant de bo no correguem massa a guardar el Nen Jesús dels nostres pessebres fins al Nadal de l’any vinent oblidant el seu missatge d’esperança” i que “tant de bo no perdem la memòria i no oblidem mai la data del dia en què vam ser immergits en Crist i vam començar a ser membres del Sant Poble de Déu, l’Església, fills i filles estimats del Pare”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en el seu baptisme, Jesús es revela com l’ungit de Déu, és a dir, el Messies” i que a l’evangeli de sant Marc llegim que “quan Jesús emergia de l’aigua del Jordà, l’Esperit de Déu va baixar sobre ell com un colom”. Expressa que “amb les seves obres i paraules, Jesús manifestarà que actua sempre mogut per l’Esperit de Déu”. Afirma que “també nosaltres en el nostre baptisme vam ser ungits per l’Esperit Sant, consagrats pel Pare i incorporats a Crist, el Messies”. Explica que “el nostre nom de “cristians” significa “els ungits”, una paraula que té el seu origen en el nom de Crist, que és l’ungit per l’Esperit Sant”. Recorda que “l’últim Sínode ha accentuat molt la importància del baptisme, que és la font de vida d’on brolla la dignitat de cadascun dels cristians i el dret de tots a participar activament en la vida i missió de l’Església”. Considera que “la unció rebuda al baptisme ens capacita per a participar en la vida de l’Església” i que “la unció de l’Esperit, rebuda en el baptisme i la confirmació, atorga als creients la capacitat per a discernir quins han de ser els camins de l’Evangeli en el món present i aportar el seu criteri a la vida de l’Església”. Manifesta que “la força de l’Esperit Sant condueix a evangelitzar” i que “tots els batejats som responsables de la missió i hem de contribuir a què les nostres comunitats creixin en esperit missioner”. Finalment, diu que “la festa del baptisme del Senyor és una bona ocasió perquè redescobrim la importància del nostre baptisme, que ens ha fet corresponsables a la vida i a la missió de l’Església”, una festa en la que, a més, enguany s’hi escau el setè aniversari de la seva ordenació com a bisbe, i ens convida a unir-nos a la seva acció de gràcies a Déu i a pregar per ell, perquè el seu ministeri sigui fecund.
El cardenal Joan Josep Omella diu que en la solemnitat de l’Epifania del Senyor “recordem que Crist, llum del món, es manifesta a tots els pobles de la terra” i que “malgrat la seva menudesa, la seva llum es va expandir i va fer que uns mags vinguessin des de molt lluny per adorar-lo i oferir-li or, encens i mirra”. Expressa que “actualment, l’Epifania ha esdevingut un dels dies més esperats i entranyables per a nens i grans”. Recorda que “una vegada explicava una dona que li havien regalat un mòbil d’última generació. I també explicava que, a l’escola, el seu fill de deu anys va fer un dibuix familiar que la va sorprendre”, ja que “es veia un nen jugant amb les seves coses i al costat una dona que mirava absorta el mòbil”. Considera que “aquesta imatge avui dia no és un cas aïllat”, ja que “el mòbil acapara la nostra atenció la major part del dia, malauradament en detriment de parar més atenció a les persones que tenim a prop”. Manifesta que “aquesta anècdota ens hauria de fer reflexionar una mica sobre com, sovint, ens aïllem en una capseta plana lluminosa i oblidem el paisatge al nostre entorn i, el més trist, oblidem les persones”. Constata que “en aquestes festes que acabem de celebrar ens hem assegut a taula i compartit molts àpats” i demana que “tinguem present l’exemple de Jesús quan s’asseia a taula i compartia el menjar amb la gent del seu temps”: “Eren àpats fraterns, en què les persones compartien les seves vides, angoixes, il·lusions i esperances” i demana també que “no deixem que els mòbils siguin en el futur els protagonistes dels esmorzars, dinars i sopars en família”. Finalment, diu que “el millor regal que podem fer és Jesucrist” i que “Ell sempre està disponible per a nosaltres, ens ajuda davant de les dificultats, és una font inesgotable d’alegria i energia, i mai no estarà fora de cobertura”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “uns mags vinguts d’Orient prenen especial relleu en la narració del naixement de Jesús en l’evangeli segons sant Mateu”, que “havien vist sortir una estrella, signe de la naixença del rei dels jueus, i per això es posaren en camí per presentar-li el seu homenatge” i que “eren homes en recerca de sentit, amb el desig de trobar qui s’havia encès en el seu cor”. Expressa que “la bona nova del naixement de Crist atragué uns creients que, en aquest cas, eren mags i gentils” que “no posseïen la saviesa d’Israel, però sí que eren entesos en el coneixement de la natura”. Afirma que “la contemplació de la creació, així com l’estudi en profunditat de la naturalesa són camins de coneixement de l’existència del creador, com a causa i origen de tot l’univers; incloent-hi, evidentment, la criatura humana”. Constata que “la revelació que els mags reberen per mitjà de l’astrologia i que els anunciava la bona de la salvació era imperfecta”, ja que “no els deia on trobarien el rei tot just nat” i “necessitaren les Escriptures d’Israel per a saber on trobar el qui ells buscaven”. Explica que “la seva humilitat i el desig de la veritat plena els va fer consultar els savis d’Israel per trobar la resposta”, que “per a ells fou camí d’alegria i trobament”, però que “els entesos, en canvi, no volien adorar el Rei nounat; fins i tot, el malvat Herodes el volia assassinar”. Finalment, diu que “el camí de la fe és un misteri de recerca de l’home, de revelació de Déu i resposta lliure de la persona; sense oblidar el gran principi cristià: és Déu qui ve a l’encontre de la humanitat” i que “aquest és el misteri de Nadal”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “l’inici d’un any nou és sempre ocasió per a pregar i alimentar l’esperança que la humanitat pugui obrir nous camins a la pau, renovant el nostre compromís personal i comunitari per contribuir a fer-los possible” i que “així ho proposa l’Església amb la Jornada Mundial de la Pau del primer dia de l’any i el Missatge anual del Sant Pare”. Recorda que “fa un mes, el 10 de desembre, es van complir 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides” i que “St. Joan Pau II va qualificar aquesta declaració com una “pedra mil·liar en el camí del progrés moral de la humanitat i una de les més altes expressions de la consciència humana””. Reconeix que “avui dia moltes persones veuen trepitjats els seus drets humans més elementals” i considera que “sembla que hem retrocedit pel que fa al seu respecte i protecció”, ja que ens topem amb realitats “molt preocupants i que a vegades ens podrien desanimar”. Expressa que “davant de tot això, l’Església, actor internacional destacat en la defensa i promoció dels drets humans, no es cansa de treballar perquè siguin respectats i promoguts”. Demana que “ajudem a descobrir que l’arrel dels drets humans, no són ni l’Estat, ni les lleis canviants, ni el mer resultat d’acords polítics, sinó la dignitat inalienable i incomparable de cada persona, única i irrepetible, creada per Déu i cridada a la relació filial amb Ell”. Recorda que “el papa Francesc, citant St. Joan Pau II, afirma que “si no existeix una veritat transcendent, amb l’obediència de la qual l’home conquereix la seva identitat, tampoc no existeix cap principi segur que garanteixi les relacions justes entre els homes””. Finalment, demana que “durant tot aquest any que acabem d’estrenar, treballem per la pau i el respecte dels drets humans”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, expressa que “per al cristià, tots venim del cel”, que “allí érem un pensament estimat per Déu” i que “la felicitat que això proporcionava es va projectar sobre la terra en el moment de la creació, donant lloc a una vida en sintonia entre el cel i la terra, on es gaudia de la presència de la natura animal i vegetal, en harmonia amb Déu i amb els altres”. Afirma que “sabem que, a causa d’un ús radicalment egoista de la llibertat per l’home, aquesta felicitat es va truncar i el cel es va tancar, de manera que el sofriment en totes les seves formes va començar la seva marxa com a depredador de la humanitat”, però que “ja en el moment mateix de la ruptura el Senyor va deixar entreoberta la porta, com una escletxa de llum, donant la possibilitat que ens poguéssim comunicar amb Ell”. Explica que “durant segles, gràcies que Déu continuava mantenint el seu projecte de salvar la humanitat, es van anar donant moments de comunicació entre el cel i la terra”, però que “romanien dos obstacles fonamentals: la nostra feblesa feia que per part nostra tot fos provisional; i aquests moments de comunicació continuaven sent “a distància”, el cel romania tancat i inaccessible”. Recorda que “arribà una nit en què es va obrir el cel i uns àngels van cantar “glòria a Déu en el cel i en la terra pau als homes que Déu estima”” i que “la porta del cel quedava oberta de bat a bat, Déu mateix sortia de casa seva per a habitar en la nostra casa, perquè aquest camí expedit fos caminat per nosaltres”. Finalment, recorda que “els deixebles, enfadats per la conducta dels samaritans, que no van voler acollir-los camí de Jerusalem, van demanar a Jesús que obrís el cel i caigués foc sobre aquells malvats”, però que Jesús mateix “havia baixat del cel obert, no per destruir el pecador, sinó per salvar-lo” i que el seu foc “era el foc que cremava en el seu cor i que, vessat estant mort en la Creu, fou regalat el dia de Pentecosta, amb la idea que aconseguís els límits del món”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “aquest diumenge, festa del Baptisme del Senyor, tanca l’entranyable temps de Nadal i comença l’anomenat temps ordinari en el qual els cristians no oblidem la nostra preocupació per continuar vivint amb autenticitat el gran regal de la fe”. Expressa que “a tot final correspon una acció de gràcies”, “en primer lloc, a Déu, per concedir-nos un temps de lloança i gratitud en l’àmbit personal, familiar i comunitari” i que, en segon lloc, vol donar gràcies “a totes les institucions catòliques, parròquies, comunitats religioses, col·legis, moviments apostòlics pel seu interès per mostrar i viure l’ambient nadalenc”. Vol reconèixer “el joiós esforç de les famílies per mantenir els petits costums i la immensa tradició de Nadal, des de l’assistència a les celebracions parroquials fins als menjars familiars, on es barreja el record i l’oració pels qui no hi són amb l’alegria dels presents; des dels guarniments i els “pessebres” casolans fins als regals del dia de Reis”. Manifesta que l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes “mereix la gratitud de tothom per les seves iniciatives, cada any més nombroses, i per l’enorme quantitat d’hores de treball per dur a terme el programa previst, no sols durant aquest temps sinó al llarg dels mesos de l’any”. Considera que “aquestes festes viscudes tenen una coloració infantil tant en l’ambient familiar com als carrers” i per aquest motiu “agraeix “la tasca de tots aquells que dediquen el seu temps a l’educació de nens, adolescents i joves en les diverses modalitats i espais, parròquies, col·legis, centres de temps lliure…” i demana “a Déu que els concedeixi paciència i fortalesa per atendre les seves preguntes, les seves emocions, les seves il·lusions i les seves relacions”. Finalment, diu que tampoc vol oblidar “els educadors que enarboren com una gran bandera la seva fe en Jesucrist i la transmeten als més joves amb coratge, amb tenacitat, amb entusiasme”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
