Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
En la solemnitat de Sant Josep (el 19 de març) o, allà on no és festa laborable, el diumenge més proper, enguany el 16 de març, l’Església celebra el Dia del Seminari, amb el lema “Sembradors d’esperança”, un dia per donar gràcies i donar suport als seminaristes, a les seves famílies i als formadors, a més de per pregar per les vocacions sacerdotals.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Seminari, així com de sant Josep i de les actituds del pelegrí.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “a la paràbola del sembrador no s’especifica quina és la terra bona” i que tan sols “s’indica que la terra bona són els qui «comprenen» el missatge”, però que “perquè avui pugui «comprendre’s» el missatge, el Sembrador es val de tots els cristians, que hem d’esdevenir «deixebles missioners»” i, “dins d’ells, es val especialment d’aquells ministres ordenats que el representen sacramentalment en la comunitat”. Expressa que “aquest és el sentit del Dia del Seminari”. Afirma que “necessitem pregar per aquest ministeri d’esperança per tal que molts siguin «terra bona» que pugui donar bon fruit” i que “necessitem «Sembradors d’esperança»”. Considera que aquest lema s’adapta perfectament al paper que els ministres ordenats han d’exercir en el si de l’Església, els quals tenen “el deure d’anunciar la Paraula de Déu, de fer present el Senyor celebrant els sagraments i de servir la comunitat des dels nostres càrrecs pastorals”. Finalment, diu que “es tracta d’accentuar la primacia de la gràcia i dels dons del Senyor en la vida pastoral”, perquè “l’actitud i la missió del ministre ordenat no és inventar la presència de Déu, sinó descobrir-la”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “a prop de la festa de Sant Josep, preguem per tots els seminaristes del món, els 6 de la nostra Diòcesi i tots els qui es preparen a l’Església per rebre un dia la gràcia del ministeri sacerdotal, en bé dels seus germans”. Recorda que “són els “nostres” seminaristes, els que hauran d’assegurar la continuïtat eclesial evangelitzadora” i que “ells hauran de sembrar l’esperança en el nostre món”. Afirma que “la vida d’un sacerdot és un gran camí humà i espiritual, una vida molt plena i realitzada, perquè fa la voluntat de Déu enmig del món, i és un “altre Crist” a la terra, en multitud de situacions”. Demana que “donem gràcies pels nostres bons sacerdots i per aquells que es preparen per rebre l’ordenació”. Finalment, assegura que “en el camí de la Quaresma vers la Pasqua ens convé estimar i valorar fondament la gràcia del perdó i de l’Eucaristia que Crist ens dona a través dels sacerdots” i demana que ho encomanem a Sant Josep, “que tan decisiu va ser per a la formació humana del Senyor i que com a patró de l’Església universal mai no deixarà d’intercedir pels seminaristes i per tots”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que a la diòcesi tenen “un sol seminarista”, però que “això no significa que no tinguem vocacions”, ja que “en tenim milers que ja estan fent un servei eclesial en la vida laical, consagrada o com a ministres ordenats”. Indica que “la diòcesi no està adormida”, sinó que “està sembrant esperança”. Informa que “després del Congrés de les Vocacions, continuem treballant per engegar un Servei Diocesà de Pastoral Vocacional”. Expressa que “resem i treballem cada dia per les vocacions sacerdotals i pels seminaristes”. Demana que, “com sant Josep, deixem que Déu ens parli a través dels nostres somnis”. Felicita “el nostre valent seminarista i els seus companys” i desitja que “tant de bo que l’any vinent, per aquestes dates, les llavors d’esperança comencin a donar fruit”. Afirma que “tenim esperança en el Senyor i en el futur”. Finalment, es pregunta qui s’ocuparà de portar esperança al món i a les comunitats i qui ungirà, guarirà, santificarà, predicarà, guiarà i acompanyarà, expressa que “els estem esperant” i que “val la pena jugar-se la vida pel Senyor Jesús” i demana que “estiguem en Ell per donar fruit”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “el seminari és una història real, és la història d’uns joves que s’han sentit cridats per Déu i ho han deixat tot, tot, present i futur, per anar amb Jesús i fer el que ell va fer”. Reconeix que “ens hem acostumat i ens sembla normal que hi hagi mossens i seminaristes”, però que “la realitat és que no ho és gens de normal”, sinó que “és un misteri de la gràcia”. Expressa que “el ministeri sacerdotal és una crida dins de la crida”, “una vocació de servei als germans, a ser portadors de l’amor de Déu i de la seva gràcia salvadora”. Afirma que “un any més arribem al «Dia del Seminari», dia per pregar i per ajudar materialment també a aquells que s’estan preparant per a viure aquesta crida i per aquells que el Senyor vol cridar a aquest ministeri”. Considera que “la vida de cada un dels que es preparen i dels que exerceixen el ministeri és una història real i una manifestació de l’amor de Déu al món”. Finalment, demana que donem gràcies a Déu “pel do dels sacerdots” i que “preguem tots, tota la comunitat cristiana, perquè el Senyor els doni forces per a ser-li fidels i cridi molts a seguir-lo en aquest camí”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que en els anys noranta del segle passat, essent formador dels seminaris menor i major de la seva diòcesi d’origen, Tortosa, va llegir el llibre Voler i formar preveres, una obra que “remarca la importància d’una autèntica teologia del sacerdoci, així com de l’exercici del ministeri propi enmig de la comunitat cristiana”. Expressa que “com a comunitat cristiana, hem de voler que hi hagi sacerdots per al bé de la humanitat” i que els sacerdots “són indispensables” perquè “són presència de Jesús sacerdot”. Afirma que “la pregària per les vocacions sacerdotals és, doncs, un deure de caritat de tot cristià, que expressa la necessitat de Crist Salvador”. Considera que “si és important suscitar vocacions sacerdotals, també ho és formar-los adequadament”. Recorda que els seminaristes de la diòcesi “tenen en el Seminari Major Interdiocesà de Catalunya l’àmbit idoni per a fer el camí formatiu”. Finalment, diu que “com a comunitat cristiana els hem d’acompanyar en la pregària per la seva perseverança, així com en el suport material, per tal que tinguin el necessari per a formar-se adequadament”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, desitja dedicar el Dia del Seminari “als seminaristes”, “aquests joves que, seduïts per la mirada del Senyor, es converteixen en signes vius de Jesús en el món per a reflectir en els seus ulls allò que estima el seu cor”. Expressa que la vocació és un “do sagrat que ha d’entreteixir la mirada del Bon Pastor que camina sense descans amb el ramat”. Comunica que “en la nostra diòcesi tortosina comptem amb un seminarista i cinc vocacionats” i afirma que “aquests joves decideixen prendre la mà de sant Josep, el seu sant patró, per a ser pares a la seva mesura, capaços de lliurar-se des del silenci habitat, la cura afable i la presència diària, discreta i oculta entre els fills”. Finalment, ens convida a “pregar pels seminaristes de la nostra diòcesi de Tortosa i de totes les diòcesis del món”, perquè “Déu, qui traça la drecera que ells han de recórrer, vagi modelant les seves mirades fins a fer-los semblants al Mestre”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, expressa que “tenim moltes raons per pregar a Déu constantment per les vocacions al sacerdoci perquè el tema afecta totes les nostres comunitats”. Diu que “és molt important que persistim en l’oració i en l’acompanyament per part de famílies i comunitats envers els qui mostren signes de vocació” i que “tots els catòlics tenim la responsabilitat d’acollir i acompanyar la resposta d’algú a la crida de Déu”. Recorda que a principis del mes de febrer va tenir lloc a Madrid el Congrés de Vocacions, “una trobada eclesial que, amb la seva preparació i acolliment posterior, vol ajudar a reconèixer que el Senyor continua cridant a la vida, a la fe i a la missió”. En aquesta jornada del Seminari desitja “concretar el camp d’acció en l’oració per les vocacions i pels qui en l’actualitat es preparen per ser sacerdots en qualsevol diòcesi del món catòlic”. Finalment, acaba el seu comentari amb una citació de la ponència final de l’esmentat Congrés: “Volem donar gràcies a Déu per la vocació sacerdotal…”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “cada cristià és cridat a una vocació concreta i tots compartim una única vocació, la de cristians, la de seguidors del Crist”. Expressa que “per escoltar la crida cal tenir l’orella atenta i el cor obert, per tal de saber reconèixer la veu del Senyor i respondre-hi amb generositat”. Afirma que “tots coneixem la manca de vocacions a la vida sacerdotal i consagrada”, però que “Déu continua cridant”. Considera que “una resposta positiva a la crida del Senyor a seguir-lo i a servir-lo a través del ministeri sacerdotal implica un compromís fort i una tasca no sempre fàcil”. Assegura que “ens cal pregar per tal que el Senyor cridi al ministeri sacerdotal i per tal que aquells a qui cridi obrin els seus cors a la veu de Crist per comprometre’s a servir-lo en la seva Església i els seus germans”. Indica que “pregària, ajuda al discerniment i resposta generosa a la crida són tres elements fonamentals i indestriables”. Finalment, demana que “tot pregant perquè el Senyor ens faci el do de noves vocacions, preguem també pels nostres preveres, per la seva tasca que sovint no és fàcil però que sempre és abnegada i generosa”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “d’aquí a pocs dies celebrarem la solemnitat de sant Josep”. Ens fa arribar algunes reflexions sobre aquest entranyable sant. Expressa que “la primera lletra del seu nom coincideix amb la inicial de la paraula «justícia»” i que “Josep era un home just”. Diu que amb la segona lletra “s’escriu la paraula «obediència»” i que “el nostre estimat sant va ser un home obedient a Déu”. Afirma que “la lletra «s» és la inicial de «silenci»” i que “Josep va ser un home silenciós”. Assenyala que “amb la lletra «e» podem escriure la paraula «experiència»” i que “Josep va transmetre a Jesús tot el que sabia”. Diu que “el nom de «Josep» acaba amb la lletra «p» de «pare»” i que “Josep, abans de res, és un bon pare que ajuda el seu fill a créixer humanament i espiritual, fent-lo capaç d’estimar i ser estimat”. Finalment, diu que “sant Josep ens ensenya que el secret de la veritable alegria es troba a lliurar, amb amor, la nostra vida a Déu i als altres” i prega que demanem a sant Josep que intercedeixi perquè Déu ens enviï sacerdots sants”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la nostra vida és un pelegrinatge, un viatge interior que ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos per dirigir-nos cap a Déu”, però que “per poder caminar lleuger, el pelegrí necessita cultivar algunes actituds bàsiques”, com ara “no anar massa carregat d’equipatge”. Ens convida a “pensar en quines són aquestes coses que hem carregat, que ens lliguen als béns materials i ens impedeixen volar cap a Déu”. Expressa que “el pelegrí, a més, és un cercador. Sap la meta i té el pla per arribar-hi”. Afirma que “qui es posa en camí per contemplar el rostre de Déu, valora també l’escenari d’aquest camí -la creació- com un gran do que Déu li ha confiat perquè la guardi” i que “per això cultiva la gratitud i la lloança, per la bellesa i la bondat de l’obra de Déu” i “se sent compromès a cuidar la “casa comuna””. Finalment, diu, amb paraules del papa Francesc, que “el pelegrí se submergeix de ple en els llocs que troba, els fa parlar, els converteix en part de la seva recerca de felicitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
