Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 20 d’octubre l’Església celebra la Jornada Mundial de les Missions, anomenada també el diumenge del Domund, organitzada per les Obres Missionals Pontifícies, la institució de la Santa Seu encarregada de buscar mitjans per impulsar l’activitat missionera de l’Església. Aquesta Jornada, que enguany té com a lema “Aneu i convideu tothom a la festa”, se celebra cada any a tot el món per tal d’ajudar els missioners en la seva tasca evangelitzadora, duta a terme entre els més pobres.
A les portes d’aquesta Jornada, dissabte 19 d’octubre, tindrà lloc a Montserrat la segona edició de la Trobada del Tren Missioner, un dia de festa, reflexió i celebració al voltant de l’animació missionera, pensat perquè hi puguin participar infants i joves, famílies dels grups de la catequesi, escoles, parròquies, associacions i moviments de l’Església, missioners, sacerdots i religiosos, amb l’objectiu de prendre consciència de la crida a la missió, com a batejats, per a la promoció d’una Església en sortida.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Domund, així com de reaccions davant del futur, de sentiments i ofenses i de la centralitat de la Paraula de Déu.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que la Jornada Mundial de les Missions “és una molt bona ocasió per donar les gràcies als vint-i-dos missioners i missioneres de la nostra diòcesi que, responent a la crida de Crist, ho han deixat tot per anar lluny de la seva pàtria i portar la Bona Notícia allí on la gent encara no l’ha rebuda o l’ha acollit recentment”. Considera que “hem de continuar «pregant i donant gràcies a Déu per noves i nombroses vocacions missioneres dedicades a l’obra d’evangelització fins als confins de la terra»”. Afirma que “a Tarragona, cada vegada hi ha més vocacions laicals, religioses o sacerdotals provinents d’altres continents”. Finalment, parla del que podem aprendre de les Esglésies llatinoamericanes, de les Esglésies joves de l’Àfrica i de les Esglésies d’Àsia, com ara “el seu gran interès per una formació bíblica”, “el sentit càlid de la celebració de la vida com a regal de Déu o “l’estima del silenci per interioritzar la persona i contemplar l’acció de Déu”, respectivament.
El cardenal Joan Josep Omella, explica que el papa Francesc, en el seu missatge per a la Jornada Mundial de les Missions, comenta la paràbola evangèlica del banquet nupcial i “ens recorda que tots estem cridats a ser deixebles missioners de Crist, cadascú segons la seva condició de vida”. Expressa que “el missatge del papa Francesc conté tres elements significatius que ens poden fer reflexionar sobre la vocació missionera dels cristians: el Papa ens fa moure, ens fa convidar els altres i vol que tots compartim un banquet”. Afirma que “cal que recordem la bella labor dels nostres missioners i missioneres, que no defalleixen i que, davant de la incertesa, sempre troben motius per continuar”. Finalment, demana que “preguem per tots aquells que anuncien l’Evangeli arreu del món” i agraeix la generositat i solidaritat dels diocesans “amb els missioners i missioneres amb motiu del dia del Domund”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que els missioners, com a agents actius de la invitació a la festa del banquet, “tenen un paper crucial en el mandat de testimoniar i compartir la fe, oferir ajuda i contribuir al desenvolupament integral dels pobles i de les comunitats on serveixen”. Expressa que “el valor de la missió rau en la universalitat del missatge cristià, que cerca arribar a totes les persones, sense importar la seva edat o l’origen ètnic, cultural o social”. Afirma que “la col·laboració econòmica amb els missioners no només és un acte de generositat, sinó també una manifestació concreta de solidaritat i suport cap a aquells que han optat per deixar casa seva per anar a servir els altres”. Assegura que “el valor de la dedicació dels missioners és incalculable” i que ells “porten esperança i amor a aquells que més ho necessiten”. Finalment, dona gràcies “a tots els qui participeu activament en la construcció d’un món més just, solidari i permeable amb els principis de l’Evangeli”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “el papa Francesc va popularitzar fa uns anys l’expressió «sants de la porta del costat», fent-nos veure que la santedat no és una cosa reservada a alguns, sinó per a tothom”. Considera que “podríem dir que hi ha també «missioners de la porta del costat», i que la tasca missionera no està reservada a uns quants, sinó que aquests ens recorden que en la nostra vida també hi ha d’haver missió”. Expressa que “de la mateixa manera que evangelitzar els familiars i coneguts és responsabilitat de cadascú, ajudar amb pregàries i econòmicament els missioners que van a llocs llunyans de nosaltres és responsabilitat de cadascú, perquè tots formem un sol cos”. Finalment, demana que santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions, “ens ajudi a reconèixer Crist esperant-nos en el cor de cada persona que encara no creu perquè puguem convidar tothom a fer experiència de l’amor salvador de Jesucrist”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la missió eclesial té com a objectiu que totes les persones puguin participar del convit eucarístic” i que ser cristià és principalment “prendre part, conscientment i veritablement, en l’Eucaristia, entrar en comunió amb el Déu vivent, en el «nosaltres» de l’Església”. Expressa que “els països de missió ens recorden com la comunitat i, en ella, la celebració de la missa dominical són realitats essencials per a la vivència cristiana”. Afirma que “l’Eucaristia és font de la missió” i que “tot brolla de la celebració eucarística; tota obra de caritat, i, entre aquestes, la primera, l’anunci de Crist”. Considera que “no podem oblidar que no s’aconsegueix l’evangelització mentre no s’arribi a fer que els qui han escoltat l’anunci evangèlic participin, seguint el procés iniciàtic, de la celebració eucarística”. Finalment, diu que “mentre peregrinem per aquest món, tenim en la celebració eucarística les primícies del bé de què gaudirem en la plenitud dels temps”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el Domund és “un dia per abandonar-se completament i deixar-se caure als braços d’aquest Déu compassiu i ric en bondat pel gran amor amb què ens va estimar i que, malgrat ser nosaltres morts pels pecats, ens tornà a la vida amb el Crist”. Explica que “a través de la paràbola evangèlica del banquet nupcial, el papa Francesc ens recorda en el seu missatge per a aquesta jornada que «la missió és un incansable anar cap a tota la humanitat per a convidar-la a l’encontre i a la comunió amb Déu»”. Pregunta si estaríem disposats, com fan tants missioners, a abandonar-ho tot per a lliurar fins a l’últim alè de la nostra vida en cada perifèria on Déu pronuncia el nostre nom. Finalment, demana que recordem, en aquest dia del Domund, que el Senyor té el nostre nom inscrit en la seva ànima, i compta amb nosaltres, al costat de Maria, perquè duguem a terme la missió que els seus ulls compassius ens han encomanat.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Jesús ens crida al servei”, que “un dels primers serveis és l’evangelització” i que “parlem d’una evangelització dirigida als qui no coneixen el Crist i, també, a aquells que l’han oblidat o fins i tot l’han arraconat de les seves vides”. Expressa que “evangelitzar és transmetre una experiència vital, integral, que abasta tota la dimensió humana i l’apropa així a la divina”. Considera que “no ens podem resignar a perdre la fe o que d’altres la perdin”, que “no podem deixar mai d’evangelitzar” i que “ens cal lluitar dia rere dia perquè l’Evangeli arribi allí on encara no és present o on ja ha estat oblidat”. Finalment, en paraules del papa Francesc, diu que “ens cal «un compromís concret des de la fe per a la construcció d’una societat nova, viure enmig del món i de la societat per evangelitzar les seves diverses instàncies, per fer créixer la pau, la convivència, la justícia, els drets humans, la misericòrdia i així estendre el Regne de Déu en el món» (Christus vivit, 168)”, “un compromís, en definitiva, per evangelitzar”.
L’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda “els dos grans pilars que sostenen la nostra mirada esperançada davant del futur”: la promesa de Déu i la confiança que deriva de la fe i l’amor que li professem. Afirma que “aquest món secularitzat s’esforça a convèncer l’opinió pública que és possible viure amb alegria i optimisme, fins a la mort, sense necessitat d’apel·lar a una visió transcendent de la vida, és a dir, una visió religiosa”. Considera que “no podem ofegar les preguntes que neixen, no sols de la freda raó, sinó també del cor que busca descansar en «raons vàlides per a continuar vivint»”, que “no hi haurà autèntic descans, sinó en la Veritat” i que “per a nosaltres, Veritat-fe-esperança-pau és una cadena, les baules de la qual estan fermament unides”. Finalment, recorda que “davant el futur no estem sols, ni condicionats per la nostra incapacitat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “últimament, ens trobem sovint amb massa atacs i burles contra imatges i festes dels catòlics, amb la consegüent divisió d’opinions davant d’aquests fets. Assenyala que “nosaltres també volem expressar una ràpida i curta valoració en aquesta pàgina del FULL dominical”, una pàgina informativa que “a vegades esdevé valorativa sobre algunes qüestions de la societat i de la mateixa Església”. Vol fer una afirmació general: que “la persona acumula idees i sentiments” com la por, l’amor, la tristesa, l’alegria i la ràbia. Recorda que “també existeix el sentiment religiós, que es basa en la consideració que hi ha una cosa més gran que un mateix, alguna cosa més en l’ésser humà que l’experiència sensorial”. Finalment, també vol “lamentar les repetides ofenses, els continuats insults i burles als sentiments religiosos i, encara més, a les vivències cristianes de milions de persones”, fet que “es produeix en el nostre món desenvolupat que predica la llibertat, la dignitat, el respecte cap a tothom”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la Paraula de Déu ha d’ocupar un lloc central en la vida de la comunitat”. Recorda que “Benet XVI va reflexionar àmpliament sobre el lloc que la Paraula de Déu havia d’ocupar en la vida de l’Església, en la seva Exhortació Apostòlica “Verbum Domini”” on “va subratllar la importància de la proclamació de la Paraula de Déu en la litúrgia, en què actua l’Esperit Sant que fa operant la Paraula en el cor dels homes”. Expressa que “hem de tenir molta cura de la proclamació de la Paraula, amb bons lectors, ben preparats, i cuidant també l’homilia”, que “és necessari facilitar la formació bíblica del poble de Déu”, així com “aprendre a realitzar una “lectura orant” de la Sagrada Escriptura”, i que “en tot moment, la Paraula de Déu ha d’ocupar un lloc prioritari”. Finalment, diu que “la comunitat cristiana, que ha estat convocada per la Paraula de Déu, té la missió d’anunciar-la”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
