Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El mes de maig és un mes en el qual l’Església recorda, fa festa i invoca la Benaurada Verge Maria, Mare del Crist i Mare nostra. En aquest temps, se’ns convida a resar el rosari cada dia amb més devoció, així com a tenir algun detall especial amb la Mare de Déu, mitjançant alguna visita als seus santuaris o ermites escampats per la nostra geografia.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del mes de Maria, així com de la importància de traslladar a les noves generacions coneixements sobre la cultura judeocristiana, de la popularitat de sant Isidre Llaurador, de la seguretat i la salut en el treball, del rostre de Déu, de la campanya “Xtants 2023” i d’evangelitzar amb un llenguatge senzill, positiu i propositiu.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “acabem d’encetar el mes de maig, el qual, per a la pietat cristiana, és un temps especialment marià” i que “la devoció a la Mare de Déu sempre ha acompanyat el poble fidel”. Constata que “en moltes poblacions, en totes les comarques Maria és present en els seus santuaris, capelles, ermites, esglésies, prenent noms diferents, però sempre essent la mateixa: Maria de Natzaret, la Mare de Jesús, el Fill de Déu”. Expressa que “totes les advocacions són dignes de respecte i fins i tot d’admiració” i que “per això, ens dol molt que es faci mofa i escarni, fent un mal ús de la llibertat d’expressió, d’una advocació mariana, amb tot el que aquesta representa d’estimació i veneració”. Recorda que “a la nostra diòcesi hi ha moltíssimes expressions de devoció mariana” i n’esmenta “aquelles que en els pròxims mesos tenen celebracions commemoratives: la Mare de Déu de la Gleva, en el centenari de la coronació canònica de la imatge; la Mare de Déu de Joncadella, en el setanta-cinquè aniversari de la seva entronització; la Mare de Déu de Rocaprevera, en el centenari de l’edificació del santuari”, sense oblidar que “també s’acompleixen els vuit-cents anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, essent ella patrona del nostre bisbat”. Manifesta que “totes aquestes advocacions tenen l’estima de moltíssimes persones” i considera que “no hem de deixar, doncs, que es perdin, amb el que significa d’oportunitat de gràcia i de vida cristiana, aquestes commemoracions”. Finalment, afirma que “la religiositat popular, ben acompanyada de litúrgia autèntica i viva, de catequesi mariana adequada, d’atenció a les persones en les seves necessitats, és una oportunitat evangelitzadora que no es pot menysprear mai” i expressa que “la força maternal de Maria, present sempre i en tot lloc, és capaç d’arribar al cor de moltes persones”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “cada any, en arribar al mes de maig, els nostres cors es giren cap una figura entranyable de la nostra fe, Maria, la Mare de Jesús, la Mare de Déu” i que “és una tradició antiga, que ve de lluny, des de l’Edat Mitjana, dedicar-li aquest mes per a tenir-la especialment present a les nostres vides”. Expressa que “és una tradició antiga i arrelada en la vida del poble fidel que, enmig dels neguits de cada dia, enmig de les dificultats de la vida, experimenta la protecció d’aquesta mare que ens mira i ens estima”, “una persona real, una mare real, la Mare de Jesús, que pel fet de ser Ell el Fill Etern de Déu, ens porta en el seu cor des de tota l’eternitat”. Afirma que pensa que “els que hem estat fets fills de Déu pel baptisme, som cridats a viure una especial relació amb la Mare de Jesús, la Mare de Déu” i considera que “la devoció a Maria s’ha anat estenent i adaptant als diversos llocs del món, a través del temps”, però que “sempre és manifestació d’aquest cor de fills envers la que és també la nostra Mare”. Manifesta que “aquesta expressió d’amor a la Mare de Déu, i d’Ella a nosaltres com a Mare de l’Església i mare nostra, és universal, com també ho és la de totes les mares als seus fills”. Recorda que “recentment hem viscut dos moments especialment significatius de la devoció del poble fidel a la Mare de Déu”: “La col·locació d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un carrer cèntric de la ciutat de Terrassa” i l’entronització d’una altra imatge de la Mare de Déu de la Salut a la Catedral Basílica de la nostra diòcesi”. Finalment, demana que “aprofitem aquest mes per apropar-nos més a Maria”, ja que així “experimentarem el seu ajut i la seva protecció de mare en el nostre camí com a deixebles del seu Fill”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’absència d’una cultura judeocristiana porta al desconeixement del que ha impregnat la nostra cultura occidental i de les mateixes creences religioses de molts dels nostres conciutadans” i que “aleshores, com hem viscut fa unes setmanes, ens podem trobar amb situacions en les quals, volent fer-se l’espavilat, un acaba fent el ridícul o mancant al respecte als sentiments religiosos més íntims dels altres, cosa que acaba essent el mateix”. Pregunta “d’on ve que fem festa el diumenge i no el dimarts? Per què la Pasqua és una festa secular? Què signifiquen les creus que en molts llocs trobem a les entrades dels pobles?” i expressa que “podríem allargar la llista amb preguntes tan casolanes com les anteriors”. Afirma que “la història dels nostres pobles no pot silenciar-se” i que “tothom és hereu d’un passat que no ha escollit i que, això no obstant, el conforma”. Considera que “per honradesa a les noves generacions, cal procurar-los un mínim de cultura judeocristiana, si més no per entendre el nostre país”. Recorda que “es calcula que, entre l’escola pública i la concertada, poc més del 25 % dels alumnes de Catalunya acudeixen a la classe de religió”. Manifesta que “ara que tenim l’oportunitat a Catalunya d’implementar una «atenció educativa» a l’alumnat que no opta per la classe de religió confessional, preguem a les autoritats educatives que, almenys, aquesta atenció educativa inclogui uns mínims de cultura judeocristiana, donat que la mateixa Bíblia esdevé un veritable atles iconogràfic de la nostra cultura occidental”. Finalment, diu que “una cultura religiosa bàsica, completa i objectiva no ha de fer por a ningú” i es pregunta “no diem que la persona humana pot ser més lliure com més coneixements té?”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “estem a punt de clausurar, aquest 15 de maig, l’Any Sant Jubilar de sant Isidre Llaurador, concedit pel papa Francesc amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la canonització d’aquest sant”. Diu que “el 15 de maig l’Església celebra la festa d’un sant que era pagès i pare de família, Isidre de Merlo i Quintana”, “el patró de Madrid i també dels pagesos”. Explica que “sant Isidre, anomenat el Llaurador, va excel·lir per la seva pietat i misericòrdia”, que “li van ser reconeguts diversos miracles, que van tenir un fort impacte en l’imaginari popular” i que “els seus devots es reuneixen cada any, el dia de la seva festa, a l’anomenada Pradera, a la riba esquerra del riu Manzanares i li resen sobre les terres que el sant llaurava, on hi ha la seva ermita i la seva font”. Recorda que sant Isidre “fou canonitzat l’any 1622 pel papa Gregori XV”, que “la seva devoció s’estengué ràpidament per Castella” i “també a Catalunya, sobretot des del segle XVII” i que “l’any 1624 es va dedicar la primera capella a sant Isidre a Tossa de Mar”. Expressa que “a la nostra diòcesi, a l’Hospitalet de Llobregat, tenim una parròquia dedicada a aquest sant” i que “la devoció va créixer fins al punt de desplaçar progressivament la veneració que els pagesos catalans professaven a sant Galderic i als sants Abdó i Senén”. Afirma que “el culte i la devoció a sant Isidre es va estendre encara més entre la pagesia catalana durant el segle XVIII, fins al punt que va esdevenir el patró indiscutible dels pagesos”. Reconeix que “des del camp, els pagesos, però també des de la ciutat, veiem amb preocupació la sequera que patim” i demana que “siguem ben conscients del que això significa i pot significar, si no canvia la situació actual de sequera”. Finalment, prega que “demanem a Déu que, per intercessió de sant Isidre, ens concedeixi l’aigua que tant necessitem”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, informa que “el passat dia 28, prop de l’1 de maig, els Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social de la CEE ens van ajudar amb una reflexió sobre la Seguretat i la Salut en el Treball, denunciant que no s’haurien de donar més morts en el treball”. Diu que “els Bisbes expliquen que la vida és el bé més gran que atresorem i que hem d’honrar-la, vivint-la amb dignitat i cuidant-la”. Afirma que “des de l’Organització Internacional del Treball s’insisteix en la prevenció d’accidents i malalties en el lloc de treball”. Recorda que “durant l’any 2022, a Espanya van morir més de 2 persones cada dia a causa de la sinistralitat laboral, registrant-se 1.196.425 d’accidents, és a dir, més de 3.277 accidents diaris” i recorda també que “es van donar 22.589 casos de malaltia relacionada amb el treball”. Expressa que “rere les xifres, hi ha éssers humans, projectes de vida truncats, persones desprotegides que han d’assumir les conseqüències d’un accident” i constata que “moltes morts a la feina són ignorades, normalitzades i invisibilitzades”. Considera que “la manca de salut laboral té molt a veure amb la qualitat del lloc de treball, amb els ritmes de producció imposats, amb les condicions objectives de la feina o amb l’incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals” i que, “en definitiva, es tracta d’un greu problema social, que reclama respostes i solucions perquè cada vida importa”. Explica que “els Bisbes proposen seguir el model del bon samarità, per actuar davant de la sinistralitat laboral i així implicar-nos i comprometre altres persones i institucions”. Finalment, recorda que, “com a Església, hem de promoure la defensa de la vida a la feina, creant consciència a les comunitats eclesials, implicant-nos en la denúncia d’aquesta injustícia i donant suport a les iniciatives i campanyes, com la que ja porta a terme l’Església pel Treball Decent”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “és una sort que els evangelis hagin deixat constància de sentiments dels deixebles, que ens resulten tan propers”, ja que “qui no ha sentit alguna vegada l’anhel de “veure Déu”?”. Recorda que el deixeble Felip digué a Jesús: “Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més” i que “Jesús li respon: –Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare”. Explica que el conegut escriptor Henri J. M. Nowen va plasmar en una breu meditació la impressió que li va produir la visió d’una icona d’A. Rublev, anomenada “El Salvador de Zvenigorod” i que deia que “veure Crist és veure Déu i tota la humanitat”. Expressa que és una “icona que tracta de mostrar la mirada i el rostre de Jesucrist, és a dir, la mirada i el rostre del Pare Déu” i que “el primer que crida l’atenció és la deterioració en què aquesta imatge ha arribat fins a nosaltres”, “el rostre de Crist enmig del caos”. Afirma que “la contemplació d’aquesta icona descobreix “elegància i força, dolçor i fermesa” i que “aquesta icona sembla reproduir en la seva fisonomia la salutació típica del ressuscitat: “Soc jo, no tingueu por, mireu-me, mengeu amb mi”, “una salutació que inspira alhora respecte i confiança, temor i alegria”. Considera que “la mirada de Déu Pare en Crist és il·luminadora, és la resplendor del qui és la llum que il·lumina a tothom” i que “d’altra banda, fins i tot essent penetrant i clarivident, no és inquisitorial, sinó plena de veritat, de comunió i de misericòrdia, la mirada en la qual l’amor incondicional no contradiu la veritat i la justícia, sinó que les porta a plenitud”. Finalment, diu que “són els ulls del Ressuscitat, que ens crida a deixar-nos mirar i a mirar-lo a Ell, en el punt en què trobem la veritable pau”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “fer la declaració de la renda durant aquest trimestre d’abril a juny és un deure dels ciutadans que superen un determinat llindar d’ingressos l’any” i que “Per ells, per tu, per tants” és “el lema de la campanya “Xtants 2023”, que anima a marcar la casella de l’Església a l’imprès de la declaració de la renda”. Explica que “la campanya informativa inclou uns espots específics a la ràdio, la televisió i als formats digitals; també a les xarxes socials i altres espais religiosos” i que “s’ha editat el periòdic Xtants i uns cartells per distribuir en totes les parròquies del país”, una publicació on “es presenten cinc testimoniatges, al costat d’entrevistes i reportatges sobre la feina general de l’Església, que descriuen gràficament les ajudes que reben i la gratitud que mostren”. Expressa que “són un petit exponent de la gran quantitat de beneficiaris a qui arriben els recursos econòmics i de la dedicació de voluntaris que atenen tanta gent necessitada”. Informa que “la campanya presenta cinc persones que van trobar en l’Església l’ajuda que els urgia en un moment de desesperació i dificultat”, cinc vídeos que “narren la seva història, però que ofereixen també un cant d’esperança i mostren la tenacitat personal dels seus protagonistes i el suport i la caritat dels catòlics”. Comenta que se sent “responsable de la campanya” i sol·licita la nostra ajuda. Recorda que “marcar la “X” de l’Església és una decisió lliure que no perjudica ningú i no té cap cost perquè ni et cobren més ni et retornen menys” i que es pot “marcar simultàniament la casella d’“altres finalitats””. Finalment, comunica que “el resultat d’aquesta acció es pot conèixer a través de la Memòria Anual d’Activitats on l’Església explica en què empra els seus recursos” i agraeix a tothom “la seva col·laboració”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “a l’Exhortació “Evangelii Gaudium” el papa Francesc subratlla que a l’evangelització cal usar un llenguatge que sigui senzill, positiu i propositiu”. Expressa que “les paraules i el llenguatge que utilitzem a la predicació i a la catequesi han de ser clares, directes i senzilles”, que “a l’evangelització hem d’adaptar-nos al llenguatge comú de les persones que ens escolten” i que “per això, cal escoltar molt, compartir la vida de la gent i prestar-los atenció (cf. EG 158)”. Recorda que “en un important discurs a l’episcopat brasiler, el papa Francesc demanava conjugar la “gramàtica de la simplicitat””. Afirma que “una altra característica del llenguatge és la positivitat”, que “quan s’indica una cosa negativa, ha de ser sempre per mostrar allò positiu” i que “parlar de manera positiva dona esperança, orienta el futur i no ens deixa tancats en la negativitat”. Considera que “és important que la nostra predicació i el nostre llenguatge tingui el to de proposta i no pas d’imposició”, que “la presentació de la fe no pot ésser mai impositiva, sinó que ha de tenir el caràcter de proposta, d’oferta de vida” i que “no ens hem de mostrar com a profetes de calamitats ni com a jutges implacables: “és bo que puguin veure’ns com a alegres missatgers de propostes de superació, custodis del bé i de la bellesa que resplendeixen en una vida fidel a l’Evangeli” (EG 168)”. Finalment, diu que “la nostra missió és proposar a totes les persones, amb humilitat i alhora incansablement, l’esdeveniment Jesucrist com a bona notícia per a la seva vida i per al nostre món”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
