Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El Sant Pare Francesc —per qui a totes les diòcesis es prega a fi que es recuperi de la malaltia i pugui continuar servint l’Església amb tendresa i fermesa— en el missatge de la Quaresma d’enguany, en l’Any Jubilar, proposa com a tema: «Caminar junts amb esperança» i planteja tres crides a la conversió: com a pelegrins, en la sinodalitat i en l’esperança.
D’altra banda, l’Església celebra dimarts 25 de març la Jornada per la Vida, en el marc de la solemnitat de l’Anunciació del Senyor, que ens convida a contemplar el misteri d’un Déu que, per pur amor, es fa un de nosaltres per a revelar-nos el valor infinit de cada vida humana. Sota el lema «Abraçant la vida, construïm esperança», l’Església vol proclamar que cada existència és única, valuosa i està cridada a ser motiu d’alegria i renovació per a tota la humanitat.
Així mateix, del divendres 28 de març al dissabte 29 de març de 2025, en vigílies del quart diumenge de Quaresma, els temples de les diòcesis d’arreu del món s’uniran en la dotzena jornada «24 hores per al Senyor», una iniciativa quaresmal de pregària i reconciliació instituïda pel papa Francesc. Per aquesta edició, dins del Jubileu de 2025, dedicat particularment a l’Esperança, el lema escollit pel Sant Pare està pres de les paraules del salmista: «Vós sou la meva esperança» (Sl 71,5).
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del missatge del Sant Pare Francesc per a la Quaresma, de la Jornada per la Vida i de la jornada «24 hores per al Senyor», així com dels 75 anys del Full Dominical de l’arquebisbat de Tarragona, del do de la indulgència plenària, de dedicar un temps al Senyor i de pelegrins en el desert.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, expressa que “el papa Francesc fa un mes ens va enviar el seu missatge per a aquesta Quaresma, el lema del qual és “Caminem junts en l’esperança””. Afirma que “tots som pelegrins en aquest món, “pelegrins d’esperança”” i que “el Papa anima a preguntar-nos si realment estem en camí o ens trobem paralitzats, amb pors i sense esperança”. Recorda que “el Papa proposa que caminem “junts””” i “demana que en aquesta Quaresma ens preguntem si en la nostra vida concreta som capaços de caminar amb els altres, d’escoltar-nos, de vèncer la temptació de tancar-nos i preocupar-nos només de les nostres necessitats…”. Diu que “el missatge proposa “l’esperança que no pot defraudar”, missatge central del Jubileu”. Finalment, demana que “busquem el Senyor ara que es deixa trobar” i expressa que “trobar-lo i configurar-nos amb la seva passió i la seva resurrecció és la vida veritable i la font de la nostra esperança”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que acollim amb esperit filial i comunió fraternal la invitació del Sant Pare al missatge de Quaresma, “amb la certesa que ens ajudarà a una conversió autèntica que ens encamini a compartir amb més intensitat la vida nova que brolla de la mort i resurrecció de Crist”. Expressa que “el camí de la vida és com un pelegrinatge: no és un caminar per caminar, sinó fer-ho per arribar a una meta”. Afirma que “una primera crida de conversió és redescobrir-nos com a pelegrins” i que la nostra condició fonamental com a pelegrins és que “venim de Déu i anem vers ell”. Considera que “la Quaresma és el temps propici per a posar-nos al davant del que ens esclavitza, a la llum de la Paraula i amb un cor humil que demana la força de l’Esperit per a emprendre el camí de la llibertat”. Finalment, diu que el papa Francesc “ens convida a mirar els migrants, germans nostres que fugen de situacions de misèria o de violència, buscant una vida millor per a ells i els seus éssers estimats”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “durant aquest temps se’ns ha demanat a les comunitats catòliques que resem per la vida i el ministeri del papa Francesc”. Vol donar a conèixer i comentar un dels últims missatges que el Sant Pare ens ha dirigit. Es refereix al que, com cada any, ens escriu “perquè visquem amb major autenticitat el temps de la Quaresma”, un missatge titulat “Caminem junts en l’esperança”, en el qual el papa Francesc, “després de recordar la importància d’aquest temps, “enriquit per la gràcia de l’Any Jubilar” que culmina amb la Pasqua, ofereix algunes reflexions sobre el significat de “caminar junts” i descobrir les crides a la conversió que la misericòrdia de Déu ens dirigeix de manera personal i comunitària”. Finalment, demana que “aquesta Quaresma sigui per a nosaltres l’horitzó cap a la victòria pasqual”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “el papa Francesc ens recorda que abraçar la vida és més que un acte d’acceptació; és un compromís actiu d’amor i solidaritat”. Expressa que “cada Jornada per la Vida l’Església insisteix que “tota vida té un valor inestimable, fins i tot la més feble i sofrent” (Amoris Laetitia, 83)”. Es pregunta si “s’està quedant sola l’Església en la defensa de la dignitat de la vida humana en totes les seves fases”. Demana que “construïm esperança amb paciència, teixint en les nostres comunitats xarxes de cures, cultura de la vida que no només rebutgi la cultura del descart o la indiferència, sinó que aculli i acompanyi els processos de qui se sent sola, sol, fràgil, descartada o descartat”. Afirma que l’esperança és “una realitat concreta que es construeix amb gestos quotidians d’amor i Compromís vers adolescents, joves i dones”. Finalment, recorda que “a la nostra diòcesi, aquests gestos tenen a veure amb projectes vinculats a Càritas, les Llars de Maria, el projecte Raquel…”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que el 25 de març “celebrem aquell moment en què l’àngel anuncià a Maria que concebria un fill per obra de l’Esperit Sant, i Maria va acceptar de fer la voluntat del Senyor”. Expressa que “la vida és el millor que tenim, el millor regal que Déu ens ha pogut fer”, però que “malauradament, la vida té molts entrebancs, i fins i tot enemics”. Afirma que “si nosaltres per la fe creiem fermament que tota vida ve de Déu, hem de defensar-la amb totes les nostres forces des del moment de la concepció fins al darrer alè”. Considera que “la vida d’un nou ésser humà no hauria de ser mai entesa com un problema, com una complicació, sinó com una cosa meravellosa”. Recorda que “Maria no esperava en aquell moment concret de la seva vida tenir un fill a les seves entranyes, i menys en aquelles circumstàncies” i que “del seu si, de la seva acceptació, van dependre moltes coses”. Finalment, diu que “si la vida és esperança, cal donar esperança a la vida”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que “divendres que ve celebrem a les nostres diòcesis 24 hores per al Senyor”. Expressa que “adorar suposa posar en ordre el cor, abandonar-te a la tendresa inenarrable de Déu, guardar silenci davant la seva presència, deixar-te fer per Ell perquè sigui el que Ell vulgui, redescobrir-te estimat fins a l’extrem”. Afirma que “si fóssim plenament conscients del poder de l’oració davant la presència del Santíssim Sagrament, no necessitaríem més camins que el seu amor per a trobar-nos sempre a Casa seva, en les profunditats del seu Costat, en la seva intimitat més sagrada”. Finalment, ens anima a que resem junts, cadascú allà on siguem, aquestes 24 hores per al Senyor on, sens dubte, Ell tindrà una cosa especial que dir-nos, i demana que deixem entrar el Senyor en nosaltres per tal que transformi cada detall de la nostra vida amb el seu etern i insuperable amor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, informa que “aquesta setmana, el Full Dominical ha complert setanta-cinc anys”. Diu que l’any 1950 l’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro “va prendre la iniciativa de fer un Full propi per a Tarragona”. Expressa que com un company fidel, i procurant adaptar-se al pas dels temps, el Full “arriba cada cap de setmana a les nostres mans”. Afirma que “el Full ens ajuda a obrir-nos a tota la comunitat diocesana i també universal, i ens fa redescobrir la nostra pertinença més genuïna”, que el Full “ens relliga al bisbe propi, que ens escriu una carta cada setmana” i “diu i ens comenta la Paraula de Déu i ens assabenta de les notícies d’altres comunitats”, alhora que “ens posa al dia del que viu la nostra Església”. Finalment, diu que “podem estar segurs que ha nodrit la fe de molta gent i que ha cooperat a fer-los sentir membres vius de la diòcesi i de les seves respectives comunitats”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, ens proposa “preparar-nos per a la Pasqua amb una sèrie d’accions que, a més, en aquest Any Jubilar, ens disposaran a acollir amb agraïment el do immens i immerescut de la indulgència plenària”. Recorda que “per poder-nos disposar a rebre el do de les indulgències plenàries són necessàries unes actituds i accions que manifestin el nostre desig de viure units a Déu, estimant l’Església i els germans” i que “manifestem aquest amor: rebutjant totalment el pecat; rebent el perdó sacramental dels pecats; rebent la sagrada Eucaristia; i pregant per les intencions del Papa”. Recorda que “el Papa ha disposat que també podran rebre la indulgència jubilar els fidels que, a més de les quatre premisses anteriorment indicades, realitzin obres de misericòrdia i de penitència”. Finalment, demana que “dediquem aquestes setmanes de Quaresma a la pregària, a les obres de misericòrdia i penitència”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “vivim més connectats que mai”, però que “alhora experimentem moltes dificultats per a la concentració i l’aprofundiment en nosaltres mateixos i en allò que vivim”. Reconeix que “en el dia a dia ens és molt difícil aturar-nos” i que “per això, una bona eina que ens podria ajudar és realitzar recessos on fora de casa, en un lloc propici que ens ajuda a deixar per un moment les nostres ocupacions, poder dedicar un temps llarg al Senyor”. Afirma que “estem convidats a una pregària íntima amb el Senyor, on l’ànima es troba amb Déu el seu creador i el seu Espòs”. Considera que “la Quaresma és un temps apropiat per a donar resposta a aquesta crida a la intimitat i la unió amb Déu”. Demana que “preguem, dediquem temps al Senyor perquè Ell té set de nosaltres”. Finalment, ens convida a preguntar-nos què estem disposats a fer o a deixar de fer per tal de viure aquesta intimitat amb Déu.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el nostre camí cap a Déu ha de travessar moltes vegades el desert” i que “el pelegrinar pot ser dur i produir cansament i fatiga, com li va passar al poble d’Israel en el seu caminar cap a la Terra Promesa”. Expressa que “la solució al cansament no consisteix en aturar-se a descansar, sinó en posar-se en camí amb esperança” i que “l’esperança és una força que Déu infon en nosaltres i que ens ajuda a superar les dificultats i a perseverar en el camí”. Afirma que “les dificultats ens poden ajudar a créixer, confiar més en Déu i apreciar la companyia i l’ajuda dels altres” i que “en la fatiga del caminar pel desert, hem de tenir la certesa que Déu no ens abandona”. Finalment, diu que “per caminar pel desert necessitem bons guies” i que “comptem amb l’exemple i la intercessió de santa Maria i de tants homes i dones que ens han precedit pel camí i han arribat ja a la meta”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
