Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb motiu del 800 aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, del 6 al 9 d’octubre té lloc un Pelegrinatge a Roma, promogut pel P. Joan M. Mayol, rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat i coordinador del Secretariat Interdiocesà de Santuaris, Turisme i Pelegrinatge de la Conferència Episcopal Tarraconense, al qual assistiran 800 pelegrins, acompanyats pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. Es tracta del pelegrinatge més important que ha fet Montserrat a Roma des del que va fer l’any 1950. Entre els actes programats, cal destacar l’audiència amb el Sant Pare Francesc dissabte 7 d’octubre, així com l’estrena de la sardana per la pau que ha compost Mons. Valentí Miserachs i un concert de l’Escolania de Montserrat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del pelegrinatge a Roma amb motiu del 800 aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, així com de fer preguntes i fer-se preguntes, de caminar junts com a poble de Déu, de la neutralitat religiosa, de donar suport a les missions i als missioners, d’experiències del límit, del treball decent i de la recepció i aplicació del Sínode diocesà.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “les confraries amb finalitat religiosa són abundants a la nostra diòcesi” i que voldria posar la seva atenció en “la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, establerta a Lleida i que és part de la Confraria que té la seva seu al Santuari de Montserrat” perquè “compleix 800 anys d’existència i s’han organitzat moltes activitats per commemorar aquesta efemèride”. Recorda que “el passat dia 6 de maig es van reunir al Santuari les diferents delegacions de la Confraria per celebrar l’esdeveniment dels 800 anys”, que “hi va haver una nombrosa presència de gent de Lleida”, que “es va viure amb molta alegria la celebració de la Santa Missa, presidida pel pare Abat, una reunió informativa i una dinar de fraternitat” i que “hi van assistir molts consiliaris de tot Catalunya i van estar acompanyats pel P. Mayol, rector del Santuari i gran animador d’aquest fet, havent realitzat multitud de visites a les seus de les diferents delegacions”. Respecte a la confraria de Lleida, vol “deixar constància de la dedicació de tots els seus membres, especialment de la Junta Directiva, amb la finalitat que aquesta devoció mariana no perdi presència a la nostra societat”. Destaca que “l’acte més rellevant d’aquest aniversari és l’audiència que el papa Francesc ha concedit a la Confraria durant el matí del dissabte 7 d’octubre al Vaticà”. Expressa que creu que “és una culminació digna d’aquest esdeveniment” i que espera que “reforci la secular devoció a la Patrona de Catalunya, la imatge de la qual està exposada a totes les parròquies i centres de culte de la nostra diòcesi”’. Finalment, diu que el nostre desig d’avui és “apropar-nos a la figura de Maria per apropiar-nos de les seves excel·lents i innumerables virtuts”.
El cardenal Joan Josep Omella escriu “des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes”. Explica que “el nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes” que “ajuden a pregar i a reflexionar per poder respondre-hi amb sentit, sempre a la llum de l’Esperit Sant, que parla a la comunitat reunida que l’invoca”. Expressa que “la vida és plena de preguntes: les que ens adrecen i les que ens anem formulant al llarg de la nostra existència” i que “tant important són les preguntes com les respostes”. Diu que “aquestes preguntes formulades en el document de treball han sorgit de la reflexió i de la pregària durant el camí sinodal recorregut fins ara arreu del món i han sorgit a partir de tres paraules clau que acompanyen el camí sinodal: comunió, participació i missió”. Afirma que “en una conversa espiritual hi ha tres aspectes essencials: el silenci, la pregària i l’escolta”, que “necessitem silenci en el treball que cada un dels qui hi participem hem de fer abans de l’encontre i que ens servirà per poder dialogar; silenci per estar atents a tot allò que els altres diuen; silenci per elaborar una resposta o proposta constructiva. Silenci per descobrir el pas de l’Esperit”, que “cal també la nostra pregària abans, durant i al final de l’encontre en el grup” i que “és necessària una escolta atenta, perquè no només volem sentir i compartir unes paraules, sinó que les volem escoltar des del més profund del nostre cor”. Finalment, diu que aprofita aquests dies al Vaticà per “acollir amb joia la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que es troba de pelegrinatge a Roma per celebrar el seu 800 aniversari”, agraeix al papa Francesc el detall de rebre’ls en audiència i diu que diumenge tindrà el goig de “compartir amb tots els confrares la celebració de l’Eucaristia a la basílica de Sant Pere del Vaticà”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “engega el nou curs” i que “a la nostra diòcesi de Tortosa, aquest engegar de nou vol dir seguir fent conjuntament un camí que ja s’ha encetat fa anys”. Expressa que “el que ja es va fent bé arreu, ho hem de seguir fent” i que “possiblement també ho hem de saber explicar, sense amagar febleses ni tampoc silenciar fortaleses, però també amb convicció, per tal d’engrescar d’altres a seguir aquest bon itinerari”, “un itinerari que no és, ni vol ser, només una qüestió organitzativa, sinó també i sobretot un esperit, el de «caminar junts», —és a dir «sinodalment»—, el de reforçar la col·laboració fraterna entre tots, cadascú amb els seus talents, preveres, diaques, seminarista, vida consagrada i laïcat, amb diversitat de carismes però amb una mateixa fe en Jesucrist, una mateixa esperança en la vinguda del seu Regne i una forta caritat solidària envers tothom i especialment envers els més necessitats”. Recorda que “aquest mes d’octubre se celebra a Roma la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode” i afirma que “ens anirà bé pregar molt pels membres del Sínode reunits aquests dies a Roma”, així com rellegir “el document amb la síntesi diocesana de Tortosa que recull tantes aportacions de grups, que vau treballar des de la pregària i el discerniment, a l’escolta de l’Esperit”. Manifesta que l’experiència del Sínode a nivell diocesà «ha desvetllat una il·lusió per caminar d’una forma nova i obrir horitzons». Finalment, expressa que “tant de bo que en tot l’esforç pastoral, sempre orientat a l’evangelització, no oblidem mai que per caminar junts cal que preguem junts” i que “ens ha de moure l’entusiasme per ser partícips de la missió mateixa de Jesucrist, la seva filial obediència al Pare per dur a terme la tasca que li ha confiat, la salvació de la humanitat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “dimecres passat va ser inaugurada pel papa Francesc la primera sessió de la fase universal del Sínode” i que durant aquests primers dies s’han centrat en “la pregunta fonamental, per tal d’identificar les línies sobre les quals l’Esperit ens convida a caminar amb més decisió com a Poble de Déu, a partir de les experiències que hem viscut a les nostres pròpies esglésies particulars”. Expressa que “la fase universal que estem vivint es desenvolupa en dues sessions o períodes: l’octubre del 2023 i l’octubre del 2024” i que “al final d’aquestes sessions s’oferirà al Sant Pare un document amb les conclusions i suggeriments, que serà fruit de tot aquest procés de discerniment en comú”. Informa que “les nostres sessions de treball es divideixen en “Cercles menors” i “Congregacions generals””, que “els cercles menors són grups de treball formats per 10/12 persones que compartim una mateixa llengua i que treballem algun dels temes proposats a l’“Instrumentum laboris”, que és la guia de treball del Sínode” i que “a les Congregacions generals (o sessions plenàries) s’escolten les síntesis dels Cercles menors, es debaten i s’aproven les conclusions que es fan arribar al Papa, el qual sol assistir a aquestes reunions”. Afirma que “participar en aquestes Congregacions generals, on ens reunim prop de 300 bisbes, juntament amb molts religiosos, sacerdots i laics de les diverses parts del món, és una gran riquesa i, a més, ens fa sentir la universalitat de l’Església”. Manifesta que “en tot aquest temps no deixem de pregar el Senyor perquè ens ensenyi a caminar plegats com a Poble de Déu, en fidelitat a la missió que Ell ens ha confiat”. Finalment, diu que “caminar junts, és a dir, fer sínode, ha de ser l’estil que caracteritzi l’Església de Jesús” i que “és un camí que fem al costat dels homes i les dones del nostre temps, especialment dels qui pateixen per qualsevol causa”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “molts pares, provinents d’una genuïna tradició cristiana, a l’hora de decidir l’itinerari més coherent per a l’educació dels fills i filles en aquesta tradició han optat per una mena de neutralitat religiosa”. Expressa que “aquesta pretesa neutralitat religiosa en l’ensenyament és el símptoma d’un estat d’oposició a la fe dels més difícils de guarir” i que “neutralitat és ací equivalent a tebior indecisa, quelcom que és diametralment oposat al Crist, que és el testimoni fidel i decidit de la veritat”. Recorda que “una comunitat cristiana de finals del segle I va haver de sentir una forta reprensió per part de l’autor del llibre de l’Apocalipsi, a causa de la seva tebior espiritual”. Explica que “Laodicea, situada a l’Àsia Menor, era a finals del segle I una ciutat pròspera; una ciutat plena de negocis, de petites indústries i de cases de comerç”, que “enmig d’aquest batibull, la petita comunitat cristiana de la ciutat estava quedant engolida pels afers temporals i tenia altra feina que amoïnar-se per la seva fe” i que “hauria estat el clima ideal per a l’ensenyament i l’escola neutra”. Considera que “necessitem aprendre, com els cristians de Laodicea, que hi ha una neutralitat impossible entre la vida i la mort, el bé i el mal, la veritat i la mentida, la professió pública i decidida de la fe i el fet de callar per a no incomodar o ofendre” i que “no es pot ser honestament cristià sense sentir-se adolorit per una possible educació dels fills en la indiferència religiosa”. Finalment, diu que “el fill o la filla no neixen cristians, com tampoc neixen amb una determinada visió del món ja feta i acabada” i que “un dia els caldrà dir l’última paraula personalment: acceptar o refusar”, però que “és tasca d’uns pares responsables preparar-los per acceptar allò que és, per a ells, la vida veritable”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “octubre és el mes missioner per excel·lència” i que “aquest any estem celebrant els 150è. aniversari del naixement de la Patrona de les missions: Sta. Teresa de l’Infant Jesús, així com els 25 anys de la seva proclamació com a Doctora de l’Església”. Diu que Sta. Teresa de l’Infant Jesús “no es va dedicar personalment a les missions”, però que “tenia un gran desig de ser missionera” i que “constantment va oferir oracions i sacrificis per les missions i es va sentir molt unida als missioners que treballaven en llocs llunyans i perillosos”. Afirma que “el seu desig de fer el bé a la terra i el seu exemple de petitesa i humilitat, d’abandonament i d’oferiment a l’Amor Misericordiós, inspiren missioners i molts altres cristians, a perseverar en la pròpia vocació i a donar suport a l’obra dels missioners arreu del món”. Reconeix que “no és gens fàcil anunciar avui l’Evangeli a un món secularitzat i indiferent a la fe” i manifesta que “cal que tornem de nou al cor mateix de l’Evangeli”. Expressa que “Déu estima el món” i que “per això volem estimar els homes i dones del nostre temps, per servir-los, oferint-los el millor que tenim, i l’únic que els farà plenament feliços: l’Evangeli de Jesús” i destaca que “això fan els missioners que especialment a l’octubre recordem amb admiració”. Finalment, demana que “estimem, preguem i ajudem els nostres missioners que, escampats pels cinc continents, donen testimoni coratjós de l’Evangeli i treballen per les joves Esglésies constituïdes en els països del Tercer Món” i que amb la poderosa intercessió i exemple de Sta. Teresina de l’Infant Jesús ens animem “també nosaltres a ser “missioners” en els nostres països d’antiga cristiandat, que ara necessiten re-escoltar l’Evangeli, amb els signes que l’acompanyen, i veure el testimoniatge creïble dels deixebles, per poder tornar a creure i formar part activa de l’Església”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “recentment hem viscut grans sacsejades causades per fenòmens naturals, que desvetllen profundes preguntes a l’interior de les persones més sensibles i despertes”, “preguntes profundes que no podem obviar, si és que ens importa no solament afrontar en la pràctica aquestes crisis, sinó també viure lúcidament”. Reconeix que “volem viure aquests moments amb sentit, sense enganys, en plenitud, encertant en la valoració de projectes, persones i projectes, sabent respondre als qui ens ofereixen solucions o respostes falses”. Expressa que “qualifiquem aquestes experiències com a “experiències límit”, perquè són vivències que hom troba generalment d’una manera sobtada, posant davant els nostres ulls i la nostra consciència les fronteres de les nostres capacitats humanes”. Admet que “aquestes experiències fan patir”, però que “això no vol dir que siguin necessàriament negatives”, “tot el contrari: són lliçons de realisme, de coneixement de l’home i d’un mateix en concret”. Considera que “les experiències del límit provocades per fenòmens naturals són ocasió perquè alguns hagin tret del seu interior el millor d’ells mateixos i ajudin les víctimes per a buscar junts solucions”. Afirma que “saber viure experiències de límit és un dels trets més clars de maduresa”, que “alhora és un dels signes d’autenticitat de vida cristiana” i que “els damnificats en els desastres naturals són els més provats en aquest sentit”. Finalment, diu que “hem sentit una santa enveja quan trobem persones “instal·lades” en el límit, sotmeses a una incapacitat crònica, víctimes d’un sofriment permanent i que no han perdut l’alegria, continuen somrient i estimant” i que “tenen un secret, que tots hauríem de descobrir”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “aquest dissabte dia 7 d’octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball decent, una iniciativa que l’Església acull especialment a través de la plataforma «Església pel Treball Decent», juntament amb moltes altres entitats vinculades amb el món del treball” i que “el lema d’enguany de la jornada és «El treball no ha de perjudicar mai la salut»”. Expressa que “aquest any 2023 la jornada es centra en un aspecte important que ha d’acompanyar el treball, com és la salut i la seguretat dels treballadors en l’exercici del seu ofici o feina”. Lamenta que “malauradament, encara hi ha milions de persones que no tenen accés al treball decent i que es veuen abocades a acceptar treballs sense les condicions més indispensables per al seu exercici” i afirma que “això comporta que visquin en situacions de precarietat i de vulnerabilitat física”. Manifesta que “aquestes situacions humanes que generen dificultats, frustracions i empobriment, difícilment ajuden les persones a viure la seva dimensió espiritual, la salut més íntima a través de la qual ens reconeixem fills de Déu”. Destaca que “és per això que els cristians, de temps, estem compromesos a través de tantes organitzacions i institucions eclesials en la defensa de la dignitat del treball i les seves condicions saludables, en la reivindicació dels drets humans més elementals i necessaris, i en la dedicació seriosa i responsable per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones i les famílies”. Finalment, agraeix “la dedicació i el treball de tantes persones que fan possible aquesta presència d’Església en les realitats de les perifèries existencials i laborals de l’ésser humà” i els anima a “continuar en aquesta missió d’Església que ha d’ajudar a dignificar la vida de les persones segons el projecte i la voluntat de Déu”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que el proppassat 18 de setembre, com a bisbe diocesà, va signar “el decret de subscripció i promulgació dels Decrets Sinodals, els quals són fruit del camí sinodal recorregut des del setembre del 2018” i que “ara som en la fase de recepció i aplicació dels fruits d’aquest esdeveniment”. Recorda també que en la data esmentada va lliurar directament a algunes persones “el llibret Sínode Diocesà de Vic — 2019-2023, que conté els decrets sinodals i altres informacions sobre el Sínode per l’esperança” i que “tots els participants en l’eucaristia de cloenda del Sínode van rebre també aquest opuscle” que arribarà “a totes les parròquies”. Expressa que “ara és el moment del nostre camí sinodal en què tots els qui formem l’Església de Vic hem d’acollir els decrets sinodals, fent-ne una lectura atenta i generosa, per tal de ponderar quins són els camins que l’Esperit obre al nostre davant per a continuar essent membres creients i creïbles de l’Església que «té com a missió eixamplar encara més el Regne de Déu»”. Considera que els decrets sinodals “no són pas un pla pastoral, sinó expressió d’una normativa diocesana sobre diverses qüestions del seu àmbit, que té el segell de tota la dinàmica sinodal: posar-nos molts en camí, en l’escolta de l’Esperit, per cercar la voluntat de Déu, amb l’acolliment de la Paraula, l’escolta mútua i el diàleg”. Manifesta que “aquesta normativa diocesana intenta de donar resposta al canvi d’època en què som immersos” i que “el nou paradigma eclesial i social ens reclama una recerca sincera de la voluntat de Déu”. Finalment, diu que “l’Església, per boca de Francesc, papa, ens exhorta a una conversió pastoral” i convida a posar-se “de cor en la recepció i aplicació dels decrets sinodals”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
