Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar dels valors dels Jocs Olímpics, així com de declaracions conciliars i la crida a la missió, de l’abraçada de Crist, de gaudir de la vida, d’una fe compartida, del temps de vacances, de l’estiu, de la vellesa, de la revelació de Déu amb fets i paraules i de l’amor de Déu.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que la setmana entrant s’inicien els Jocs Olímpics de París 2024 i diu que aquests Jocs són més que una competició esportiva global” i “representen un conjunt de valors fonamentals que reflecteixen la visió de l’Olimpisme”. Expressa que els valors a destacar són l’excel·lència en el rendiment esportiu, però també en l’esforç màxim en tots els àmbits de la vida; l’amistat, valor central que promou la comprensió mútua i el respecte entre els participants de diverses cultures i nacionalitats; i el respecte que implica apreciar no només les normes i regles de la competició, sinó també els altres participants, espectadors i l’entorn. Finalment, demana que “visquem els propers Jocs Olímpics com una celebració de valors universals que intenten inspirar la humanitat per assolir una convivència més harmònica i pacífica”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que “davant la necessitat d’una Església atenta als «signes dels temps», el Vaticà II va proclamar, amb força, que l’Església no pot desentendre’s de les circumstàncies històriques en les quals viu”. Parla de “la manera com l’Església ha de relacionar-se amb la realitat del món, un aspecte que avui passa desapercebut per obvi, però que significà, ara fa 60 anys, tot un repte”, un repte que “quedà explicitat en tres declaracions conciliars, que són els darrers documents que completen els setze documents finals”: Gravissimum educationis, Dignitatis humanæ i Nostra ætate. Finalment, diu que “Pau VI estava convençut que amb l’obra del Concili tota l’Església tindria «un programa magnífic de treball espiritual per a la renovació de la vida i de les accions segons el Crist Senyor»”.
El cardenal Joan Josep Omella, en la proximitat del Dia de la gent del mar que es va celebrar el passat 16 de juliol, comparteix “una commovedora història marinera d’Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura”, un relat (El Crist de l’oceà) que “pot ajudar-nos a ser Bona Nova per als nostres germans i a convertir-nos en companys de camí de tots aquells que trobem durant la nostra vida”. A propòsit del relat comparteix algunes reflexions. Diu que, avui i sempre, Crist “també s’acosta a nosaltres, ens crida pel nostre nom i ens acull” i demana que “fem de les nostres comunitats llars on hi hagi espai per a tothom, on tothom se senti com a casa i pugui rebre una abraçada fraterna”. Finalment, expressa que “Jesús, des de la creu, abraça tota la humanitat” i demana que puguem carregar la nostra creu de cada dia amb alegria i convertir-nos en «carícia de Déu» per a tots els nostres germans.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, expressa que “som en temps d’un desig intens de “gaudir de la vida”” i que “l’ambient vacacional sembla alimentar i justificar aquest anhel”. Afirma que “hem de ser lúcids i reflexionar sobre el que realment significa aquest temps lliure, per a no enganyar-nos i, en definitiva, ser més feliços”. Es pregunta què significa el descans, quin sentit té el treball; i com viure el temps de vacances perquè redundi en creixement personal, en avanç cap a un ideal de plenitud i de felicitat. Considera que “hauríem de discernir acuradament el que programem en el nostre temps lliure”, saber quines vivències són mer consum i quines ens han facilitat un goig més profund i durador. Finalment, diu que “tot consisteix a optar segons el que som o creiem ser” i que “si no sabem exactament què o qui som, no estaria gens malament dedicar-hi un temps serè i pacífic a esbrinar-ho”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que a la diòcesi de Terrassa “des de fa ja anys, la Delegació de Joventut organitza cada estiu un pelegrinatge amb joves a un santuari” i que “des de fa dos anys s’organitza també una trobada d’una setmana amb adolescents, Be Apostle” i explica l’objectiu d’aquestes activitats: que els joves facin una experiència de fe i de celebració compartida i joiosa de la fe, ja que «la fe no es viu si no es conviu». Considera que “ens hauríem d’habituar a compartir la nostra fe, les dificultats que trobem, les llums que el Senyor ens dona també”. Finalment, diu que “seria un camí molt bo el de meditar plegats la Paraula de Déu, la Lectio Divina, és a dir, la lectura meditada i compartida de les Sagrades Escriptures” i que “seria una experiència molt enriquidora, i a la vegada necessària per a la nostra vida cristiana i la de les nostres comunitats”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el temps de vacances no ha de ser necessàriament el de més despeses”, sinó que ha de ser “el temps en què tenim cura de les relacions personals, des de la perspectiva de l’amor”. Expressa que “el trobament amb els altres té una finalitat: acceptar-los i estimar-los” i que “no podem deixar de tenir cura de les relacions personals, amb tot el que signifiqui d’acceptació de l’altre, de voler el seu bé, d’eixida d’un mateix”. Considera que “en el temps de vacances hem de cercar el que sigui veritable amor”. Afirma que el lema de les nostres vacances hauria de ser, siguem on siguem, “L’amor tot ho lliga i perfecciona”. Finalment, diu que, també en el període vacacional, ens hauríem de preguntar “com cerco el bé dels altres?; com em preocupo dels més febles del meu entorn?; com penso refer relacions que s’han afeblit o trencat?”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, explica que a l’Evangeli del proper diumenge “Jesús invita els seus apòstols a prendre’s un temps de repòs”. Expressa que “en arribar aquests mesos de juliol i agost, també les comunitats cristianes aturem moltes de les activitats pastorals”, però que “la vida espiritual, l’amor a Déu i als altres, no s’ha d’aturar”. Demana que “aprenguem a aturar-nos en aquests mesos d’estiu”, que “mirem d’apagar durant algunes hores els nostres mòbils”, que “contemplem la natura” i “regenerem el nostre diàleg amb Déu”. Recorda que “Jesús les va fer molt curtes les vacances”, que “ell tenia clar que el descans era important”, però que “el cridaven de tot arreu”. Finalment, diu que “Jesús ens ensenya que hem d’estar atents a canviar ràpidament els plans programats sempre que l’amor als altres ens ho demani”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de la vellesa, amb motiu de la propera Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. Vol “sensibilitzar tota la comunitat diocesana, i la societat en general, d’una realitat social, la dels vells, tan estimada i tan necessitada”. Reconeix que “l’atenció familiar és molt variada”, que “és important, per nosaltres, assenyalar i aconsellar, sobretot, l’actitud de cadascú davant una problemàtica que a vegades ens desborda i ens omple d’angoixa” i que “per això demanem paciència i constància en el tracte, fortalesa en la lectura de la Paraula i participació en els sagraments que fonamenten la nostra vida”, actituds que “haurien d’anar lligades a la consideració sobre la gratitud”. Finalment, reproduint unes paraules del papa Francesc, demana que “no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i gent gran de les nostres famílies” i “visitem els qui estan desanimats”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, parla de la revelació que, segons el Concili, és “un conjunt d’accions pel que Déu es dona a conèixer als homes, una història narrada per la paraula”. Expressa que “Déu es revela als homes com el seu salvador intervenint en la història, salvant-los a través de la història, per introduir-los en una vida que, tanmateix, transcendeix el temps”. Afirma que “la història de salvació esdevé “amb fets i amb paraules””, que “entre obres i paraules, entre les accions de la història i les paraules d’interpretació, hi ha una mútua compenetració” i que “no són dos camins de revelació, sinó una sola via, feta de manera conjunta”. Finalment, diu que “els esdeveniments tenen un sentit, que sobrepassa allò que es pot percebre immediatament; responen a una intenció de Déu, a un pla” i que “les paraules interpreten aquesta crida personal i el seu contingut misteriós”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Déu ens estima i que aquest seu amor no és únicament una relació bidireccional entre Ell i nosaltres, sinó multidireccional: de nosaltres cap a Ell i, alhora, cap al proïsme”. Ens convida a preguntar-nos si “estimem per ser estimats o estimem perquè l’amor que rebem de Déu volem estendre’l al nostre proïsme”. Expressa que “Déu ens ha estimat primer, i continua sempre estimant-nos primer, sense esperar la nostra resposta per fer-ho” i que “nosaltres podem correspondre-li també amb l’amor”, però que “Déu no ens imposa un sentiment que no puguem suscitar en nosaltres mateixos”. Finalment, considera que “un amor no correspost en els seus inicis, si persevera, pot donar lloc a una correspondència” i que “sovint és aquesta la nostra relació amb Déu”: no el corresponem “quan no estimem el proïsme de manera gratuïta, a la manera de Déu”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
