Data: 2 d'agost de 2020 Ja de ple en l’estiu, hem deixat enrere una primavera atípica que hem passat paralitzats. Una primavera que ha estat un esclat d’emocions, d’angoixa, de tristesa, però també d’esperança. Estàvem desconsolats, atemorits, però, a poc a poc, hem tornat a somriure, a caminar, a córrer, a il·lusionar-nos. La foscor s’ha anat esvaint i el sol lluu intensament i escalfa les nostres vides. Ara estem més contents, sí, però el sol encara no ha sortit per a tothom. Molts ciutadans...