Data: 3 de març de 2024
Estimats germans,
En la resposta a la pregunta sobre quins són els valors predominants a les nostres comunitats, molts heu coincidit a assenyalar que el millor patrimoni de les nostres parròquies és aquell grup de persones que són fidels a la seva fe i hi perseveren. “Es valora la voluntat de tirar endavant amb la fe cristiana, tot i els grans entrebancs que sorgeixen al nostre pas”, deia un grup. Realment és admirable la constància de tants cristians, que s’esforcen dia a dia per viure la seva fe, que estimen la seva parròquia, que són constants a les celebracions dominicals i, a més, es mostren sensibles a l’atenció dels més vulnerables.
Alguns estan molt compromesos en l’evangelització. A les respostes es destacava també que “hi ha algunes persones amb moltes ganes d’evangelitzar”; “hi ha persones que fan molts bons serveis ja que al seu moment evangelitzen”. Efectivament, en moltes de les nostres parròquies trobem persones que tenen un fort desig de viure la seva fe i de transmetre als altres el goig de creure. No tenen por de complicar-se la vida i de gastar el seu temps en el servei als altres. Donem gràcies a Déu per cadascun d’ells, perquè són autèntics apòstols.
He de dir-vos que, personalment, m’ha agradat molt aquesta resposta. Per sobre de qualsevol activitat que fan les nostres parròquies, per molt bona que sigui, i més enllà del valor històric i artístic de molts dels seus edificis, el més important són les persones que formen una comunitat i viuen en aquell lloc la fe en Jesucrist. La parròquia no és un edifici ni consisteix a fer algunes activitats, sinó que està formada per unes persones que viuen i celebren la seva fe com a comunitat.
Crec que és just reconèixer la fidelitat de totes aquestes persones que estimen les seves parròquies i ens ofereixen un testimoniatge senzill i discret de la seva fe. Són el millor patrimoni de les nostres comunitats. És important també estimular-los a continuar vivint amb alegria la seva fe al si de la parròquia. Tant se val l’edat i les forces que tinguin. En qualsevol etapa vital podem viure la fe en Jesucrist i contagiar el nostre entusiasme a altres persones.
Al mateix temps, és necessària la tasca de despertar tants cristians que fa la impressió que caminen com somnolents, vivint un cristianisme còmode, fugint de tot compromís. Els hem de fer sentir que són part important de la comunitat i implicar-los a la missió d’anunciar l’Evangeli. I serà oportú animar-los perquè aportin els seus carismes i les seves qualitats a la comunitat, perquè només si entren en aquesta lògica de la donació podran viure la seva fe en plenitud.
