Data: 19 de maig de 2024
Els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud i la sobrietat, escriu l’apòstol. La nostra Església de Girona recull aquest diumenge els fruits de l’Esperit: un grup de germans rebran a la nostra església mare, la Catedral, els sagraments d’iniciació cristiana, i un altre grup, la confirmació. Hem de donar gràcies a Déu per aquests fruits de l’Esperit i demanar al Senyor que siguin llavor d’esperança per a la nostra Església.
Aquest fet joiós ens ha de portar a nosaltres a ser alhora fruits i llavors: fruits en tant que visquem amb joia i bondat la nostra fe, i llavors en tant que la nostra fidelitat, la nostra mansuetud i la nostra sobrietat siguin una mostra de com es pot viure la fe en els nostres temps. I que això porti d’altres germans i germanes a caminar amb nosaltres juntament amb Crist cap a la vida eterna.
També avui hi ha qui és cridat a formar part de la nostra Església, i això ha de ser per a nosaltres, creients, motiu de joia i també motiu per viure la nostra fe amb més autenticitat i sinceritat. La fe és un regal de l’Esperit, una gràcia que a molts ens ha estat donada ja d’infants pel baptisme, quan els nostres pares van decidir compartir amb els seus fills allò que creien millor per a nosaltres: la fe. No ens adonem gaire d’aquest regal, d’aquesta gràcia de Déu.
Creure en Crist, viure la fe, ha de ser sempre una joia. Mai no ha d’acabar essent una rutina, perquè una fe rutinària és una fe morta, mancada de vida. Per viure-la amb joia i esperança ens cal deixar actuar en nosaltres la força de l’Esperit, perquè ens pugui guiar cap al coneixement de la veritat sencera. No ens podem conformar amb viure una fe a mitges, a temps parcial, a mig gas. Cal viure la fe en tota la seva plenitud. Que alguns germans nostres s’incorporin a l’Església avui o al llarg de la Pasqua ens mostra com l’Esperit segueix bufant, i com davalla sobre qui vol i quan vol.
«L’Esperit Sant, que és la caritat eterna, el vincle de la unitat en la Trinitat, uneix amb la seva força en la caritat divina els homes dispersos, creant així la gran i multiforme comunitat de l’Església a tot el món» (Benet XVI, 7 de maig de 2008). Deixem, doncs, que l’Esperit ens ajudi a donar fruits d’amor, de goig, de pau, de paciència, de bondat, de fidelitat, de mansuetud i de sobrietat.
